Benet Salellas: “Els responsables polítics d’Interior no estan actuant amb l’excepcionalitat que mereix el moment”aa
Desobediència / benet salellas responsables politics interior excepcionalitat moment
Benet Salellas durant la seva intervenció d'avui al matí al Parlament
Benet Salellas durant la seva intervenció d'avui al matí al Parlament

Benet Salellas: “Els responsables polítics d’Interior no estan actuant amb l’excepcionalitat que mereix el moment”

La CUP-CC ha portat la qüestió de la desobediència a les decisions injustes dels tribunals espanyols i el paper que hi han de jugar els Mossos d’Esquadra al ple del Parlament d’aquest dimecres. Ho ha fet a través d’una pregunta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En la seva intervenció, el diputat de la CUP-CC Benet Salellas ha focalitzat en els responsables polítics d’Interior les exigències entorn a l’actuació dels Mossos. Salellas ha centrat la seva intervenció en la persecució de l’Estat i els tribunals espanyols cap a càrrecs electes -citant expressament els casos de l’alcaldessa de Berga, el regidor de Vic Joan Coma o els regidors de Badalona investigats per haver obert l’ajuntament el 12 d’octubre- però també a altres casos recents on els Mossos d’Esquadra han actuat d’ofici com en la denúncia contra cinc persones per la crema de fotos del rei durant l’última Diada.

El diputat cupaire ha posat de relleu que, a l’hora d’abordar la desobediència en el moment d’excepcionalitat que viu el país, nosaltres en tot moment hem volgut deixar al marge d’aquest debat l’actuació dels funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra. En canvi, ha insistit a posar la mirada sobre els responsables polítics d’aquest cos, el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el director general de la Policia, Albert Batlle, que en paraules de Salellas, “ens sembla que no estan actuant amb l’excepcionalitat que mereix el moment”.

Benet Salellas havia emmarcat la seva pregunta en la data d’avui, 9 de novembre, primer aniversari de la Declaració del 9-N, en el punt vuitè de la qual s’instava el govern a “blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol”, i segon aniversari de la consulta per la independència del 9-N de 2014. Consulta en la qual, ha recordat Salellas en la seva intervenció al Parlament, “més de dos milions de catalanes i catalans van sortir al carrer a votar per desobeir civilment un Tribunal Constitucional”.

Puigdemont qualifica de “feina escrupulosa” la dels Mossos en la detenció de l’alcaldessa de Berga

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per la seva part, ha qualificat de “feina escrupulosa” la duta a terme pels Mossos d’Esquadra en la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, divendres passat. Ho ha dit en el ple del Parlament d’aquest dimecres en resposta a una pregunta del diputat de la CUP-CC Benet Salellas. “No hi ha res a dir, no ha res a retreure, no es va cometre cap excés ni cap abús, i això en els temps que corren és no només digne de respectar, sinó digen de ser lloat”, ha conclòs el president.

Puigdemont ha defugit fer cap tipus de valoració política i s’ha cenyit estrictament al que marca la legalitat espanyola pel que fa referència a les competències d’Interior i dels Mossos com a policia judicial dels tribunals espanyols. Sobre la detenció de l’alcaldessa de Berga, Puigdemont s’ha limitat a dir: “L’actuació del Departament d’Interior i del Govern en la detenció és exactament zero, com ha de ser”, i s’ha remès a la separació de poders.

Una detenció sense totes les garanties legals requerides pel jutge de Berga

Una detenció, la de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, que es va produir a quarts de vuit del matí, estant ella sola a casa. I incomplint diversos dels requeriments que feia el mateix jutge de Berga, Albert Ejarque, en la seva interlocutòria de detenció. En concret, el jutge deia que la detenció havia de practicar-se “de la manera i en el moment i lloc que resulti menys perjudicial per a la mateixa”. Ho deia en una resolució que el mateix jutge indicava que no era ferma, que s’havia de notificar a les parts -alcaldessa inclosa- previa a la detenció, i contra la qual podia interposar-se recurs de reforma en el termini de tres dies o recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies. Cap d’aquestes garanties es van complir en la detenció.

Segons la CUP, organització en la qual milita l’alcaldessa de Berga, es va optar per protegir la imatge dels Mossos d’Esquadra, fent que ningú pogués ser testimoni de la detenció i,  per tant, deixant que l’alcaldessa s’enfrontés a aquest moment sola i sense el suport popular que fa temps que demostra que té el suport a les accions de desobediència de l’Ajuntament de Berga. En opinió de la CUP,el conflicte que tenim amb l’Estat és polític i demanem que tothom que tingui responsabilitats polítiques respongui estant a l’alçada del conflicte democràtic.

En aquesta mateixa línia, el diputat Benet Salellas ha recalcat en acabar la seva intervenció d’aquest dimecres al Parlament: “No es tracta, insisteixo, de criticar l’actuació del Cos de Mossos d’Esquadra; es tracta de si tenim el compromís que els responsables polítics treballaran fins on sigui possible per defensar els càrrecs electes davant de la justícia de les decisions antidemocràtiques de l’Estat espanyol”.

Una resolució del Parlament insta a posar-se a defensar els càrrecs electes perseguits per l’Estat

El debat d’aquest matí es produïa al cap de poc més d’un mes de l’aprovació amb el suport de 83 diputats d’una resolució al Debat de Política General en la qual s’expressava “el compromís de defensar tots els càrrecs electes que estiguin amenaçats per les institucions jurídiques i policials de l’Estat espanyol pel fet d’haver expressat qualsevol opció política democràtica o d’haver-ne permès l’expressió”.

En la resolució del Debat de Política General es feia referència expressa als casos de Montse Venturós a Berga i Joan Coma a Vic, així com als de l’expresident Artur Mas i els membres del seu govern Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, i als de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la Mesa de la cambra.

Des de la CUP s’ha insistit en diverses ocasions que no s’obliga a ningú a practicar la desobediència. En aquest sentit, són prou rellevants les paraules del regidor de Vic Joan Coma en la seva intervenció davant de l’ajuntament el 24 d’octubre passat a l’hora que havia d’estar declarant davant l’Audiència Nacional espanyola pel delicte d’incitació a la sedició de què se l’acusa. Coma va demanar respecte i suport per als càrrecs electes que sí que decideixen practicar la desobediència als requeriments i lleis injustes dels tribunals espanyols, igual que des de la CUP es fa amb els que han optat per no desobeir.

En referència als Mossos, de fet, Joan Coma va anar més enllà, i va dir davant les persones que li estaven donant suport en el seu acte de desobediència: “De la mateixa manera que he dit que cal respectar a qui obeeixi i a qui desobeeixi, nosaltres demanem que si ve la policia a agafar-me, ens comportem tranquil·lament, i practiquem la no-violència en tot moment, ni tan sols insultar”.

La desobediència com a punta de llança en el procés de ruptura

La CUP opta per la desobediència a les ordres il·legítimes dels tribunals espanyols pel potencial democràtic, social, cultural i popular que representa. S’aposta per la desobediència en tant que mètode que humanitza, desarma i empatitza. La desobediència, com a opció política individual i col·lectiva, també exerceix com a punta de llança de la desobediència per a la ruptura que s’haurà de donar en algun moment del procés actual, en la línia de les ja populars paraules de Joan Coma al ple de Vic que no es pot fer una truita sense trencar els ous.

En aquest sentit, i vistos els últimes fets, amb la detenció de Venturós, però també la investigació d’ofici per part dels Mossos de la crema de fotos del Rei a l’última Diada, des de la CUP es qüestiona si el govern estarà a l’alçada de les circumstàncies del moment excepcional del procés de ruptura amb l’Estat espanyol. Amb un Departament d’Interior que genera desconfiança i que obliga a plantejar-se quina serà la posició que prendrà a partir d’ara, i si es col·locarà al costat de l’Estat o dels càrrecs electes que responen als mandats democràtics.

Etiquetes : Desobediència, Policia