Un Codi Tributari que desenvolupa  estructures possibles des de fa nou anysaa
Llei de l'administració tributària / codi tributari que desenvolupa estructures possibles nou anys
diners

Un Codi Tributari que desenvolupa  estructures possibles des de fa nou anys

Dijous 20, el Parlament va fer un pas més en la conformació de la hisenda pròpia catalana. Ho va fer, però, amb un retard més que considerable, ja que el que es va aprovar és just l’entrada a tràmit d’un seguit de normativa que desenvolupa la llei de l’Agència Tributària de Catalunya aprovada el 2007.

En aquests nou anys, però, els governs que hi ha hagut no havien fet els deures i, malgrat tractar-se de normativa plenament legal en un estat autonòmic, no s’havia tirat endavant. Fins i tot ho diu l’exposició de motius de la proposició de llei que va entrar dijous al Parlament: Els nou anys d’existència de l’Agència Tributària de Catalunya no han vingut acompanyats, però, de la plena assumpció de les competències tributàries”.

Malgrat tot això, amb la proposició de llei presentada dijous pels grups parlamentaris de JxS i la CUP-CC, després de superar el debat a la totalitat, es comença la tramitació per donar forma a una de les estructures d’estat entorn de les quals ha de pivotar la creació de la República catalana. En concret, de la seva hisenda pròpia, amb tot el que això representa en la capacitat de recaptar impostos i, sobretot, i encara més important, redefinir-los.

Amb tot, el que ara comença a tramitar-se al Parlament és la proposició de llei del Codi tributari de Catalunya i d’aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l’administració tributària de la Generalitat de Catalunya. Darrere aquest nom tan extens, però, s’hi aixopluguen un seguit d’estructures totalment possibles en l’estat autonòmic, com són l’Agència Tributària de Catalunya, la Junta de Tributs de Catalunya, el Consell Fiscal de Catalunya i l’Institut de recerca fiscal i estudis tributaris de Catalunya. El caràcter de cadascun d’aquests organismes i les seves funcions queden definides en la proposició de llei que pot consultar-se en aquest enllaç.

Quedaran per desenvolupar en una altra llei els impostos, taxes i altres tipus de tributs pròpiament dits, a part d’altres estructures que queden fora de la legalitat d’un estat autonòmic com l’actual i que seran necessàries en la futura República catalana.

Sobirania econòmica per redefinir els impostos i les polítiques fiscals

La creació d’aquestes estructures d’estat que han de dotar la República catalana de la sobirania econòmica necessària deriva del mandat de la resolució I/XI del 9 de novembre passat, la Declaració del 9-N, en tant que també conformen el gruix d’una de les tres lleis de desconnexió amb l’Estat espanyol.

Així ho va recordar en el ple del Parlament de dijous passat Eulàlia Reguant, diputada de la CUP-CC. Reguant va afegir que per tenir la sobirania de decidir quina gestió pública fem és imprescindible la capacitat de recaptar els nostres propis impostos. També, però, va posar èmfasi, “la voluntat de redefinir-los, de fixar les polítiques de control de capitals, de disposar d’una banca pública operativa i, fins i tot, per què no?, la possibilitat d’emetre moneda”. Amb l’objectiu, va dir Reguant, de “bastir un sistema tributari just, progressiu i redistributiu, que serveixi per afavorir el desenvolupament social”, i que passa forçosament per combatre el frau fiscal i gravar les grans fortunes.

El que ara entra a tràmit al Parlament, però, encara no va de tot això. Aquesta primera llei, va insistir Eulàlia Reguant, “tot just dibuixa” les estructures que, més endavant, han de permetre una redefinició dels impostos i la fixació de polítiques fiscals redistributives de la riquesa. Aquesta primera part del Codi Tributari que ara entra a tràmit al Parlament, en paraules de la diputada cupaire, “estableix allò de què ens hem de dotar, però ens queda camí per recórrer”.

Eulàlia Reguant havia iniciat la seva intervenció al ple de dijous fent un dibuix general de la situació actual i com s’hi ha arribat, amb unsistema tributari regressiu que pivota, com ha insistit una i altra vegada la CUP-CC, “bàsicament sobre rendes del treball i del consum”, en un escenari en el qual queda evidenciat que l’Estat no persegueix satisfer les necessitats de la majoria, de les classes populars, sinó de les minories poderoses, parasitàries i extractives de la riquesa social”.

Eines per lluitar contra el frau fiscal

Un sistema tributari just ha de permetre fixar polítiques tributàries justes, progressives i redistributives, i lluitar contra el frau fiscal que “també aquí existeix”, va alertar Eulàlia Reguant, referint-se a Catalunya. “El frau fiscal és cosa de l’Estat espanyol i és cosa de Catalunya, no són coses diferents”, va assegurar Reguant, que ho va quantificar: “16.000 milions d’euros de frau fiscal, no podem, únicament i exclusivament, traspassar aquesta responsabilitat a l’Estat”.

La diputada cupaire va il·lustrar la seva intervenció amb altres xifres: a l’Estat espanyol el frau fiscal s’estima en un 6% del PIB, la qual cosa equival a uns 89.000 milions d’euros que es deixen d’ingressar anualment. Un de cada quatre euros s’escapen del control fiscal; una xifra que es situa deu punts per sobre de la mitjana europea. En un estat, l’espanyol, on l’economia submergida representa el 23% del PIB, i amb centenars de bitllets de 500 euros circulen alegrement, i que es calcula que representen uns 45.000 milions d’euros.

El 72% del frau fiscal, va afegir Reguant, el cometen els grans patrimonis i les grans empreses. Així, s’han arribat a tenir més de 3.000 societats d’inversió de capital variable, que gestionaven un patrimoni acumulat de més de 26.000 milions d’euros, sotmeses a una regulació “absolutament beneficiosa”. D’aquí, segons la CUP-CC, de la importància de no només construir estructures d’estat que permetin recaptar els impostos de la República, sinó també redefinir-los en benefici del bé comú i de les classes populars.

El debat complet de dijous entorn al Codi Tributari i els tres primers llibres de l’administració tributària pot consultar-se en aquest enllaç.