La CUP-CC presenta una setantena d’esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostosaa
Pressupostos de ruptura / cup cc presenta setantena desmenes llei dacompanyament dels pressupostos
Esmenes llei d'acompanyament pressupostos de la Generalitat

La CUP-CC presenta una setantena d’esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos

Les mesures van des d’un sou mínim interprofessional de 1.200 euros a aturar els plans urbanístics de Barcelona World i l’ampliació del Circuit de Catalunya o una major dotació per revertir les retallades en educació

La CUP-CC presentarà aquest dimarts una setantena d’esmenes a la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat. Els dos projectes de llei estan directament vinculats, i en contra del que se sòl destacar, la llei de mesures té un impacte més gran sobre el conjunt de la capacitat normativa de la Generalitat, amb un gran volum de lleis i decrets afectats amb un important impacte econòmic.

Entre la setantena de mesures fiscals, financeres i administratives que es proposa modificar i reformular, es tracten gairebé totes les matèries on són prioritaris canvis per a donar resposta a necessitats socials, enfortir el sector públic en un moment cabdal com l’actual, introduir canvis fiscals progressius de justícia social i ambiental, així cm projectar alternatives concretes del que haurien de ser pilars bàsics i de mínims d’un país més lliure i just per començar a construir sense més dilació.

És per això que la CUP-CC ha buscat una afectació en tres nivells principals. Per una part, una bateria de mesures que afecten a la fiscalitat autonòmica, amb propostes en impost de patrimoni, IRPF i impost de successions i donacions, però també amb tributs nous en fiscalitat ambiental o posant al seu nivell l’impost del joc.

També, però, s’esmena les propostes del Govern en algunes qüestions concretes, com en el bloc de contractació pública, amb mesures de tipus social, per exemple fixant el salari mínim en 1.200 euros, però també de transparència. Finalment, des d’un punt de vista més polític, s’ha presentat un seguit de propostes que afecten àmbits relacionats amb diferents lluites, des de l’aigua a l’educació, passant per les nuclears, les cooperatives o la policia.

Les esmenes a la llei d’acompanyament es complementen amb les que ja es van presentar a la llei de pressupostos, que permetien un seguit de moviments pressupostaris per un valor superior als 700 milions d’euros. Entre les principals virtuts d’aquelles esmenes hi havia la creació d’un seguit de programes nous vinculats a fons pressupostaris que permetien prioritzar determinada despesa social, alhora que hi havia molta més flexibilitat en el moviment de partides respecte la proposta inicial del Govern. Tot plegat, amb la finalitat de desenvolupar polítiques que la majoria social i la conjunta preconstituent d’aquesta legislatura excepcional fan imprescindibles.

A grans trets, les esmenes de la CUP-CC es poden agrupar en aquest bloc de 14 mesures:

1) Establiment d’un topall salarial mínim de 1200€/mes en tots els processos de licitació i contractació pública, limitant les cadenes de subcontractació.

En assumpció de la responsabilitat de l’administració de la Generalitat i el sector públic sobre els impactes i condicions socials, econòmiques i laborals de l’ocupació que la pròpia administració genera a través de tercers en l’àmbit de l’explotació de serveis que li són propis o de bens de domini públic, obres públiques o serveis vinculats a la compra de bens i subministres corrents mitjançant la licitació, concessió i contractació pública, i en aplicació de la directiva i la jurisprudència que faculta les entitats regionals a l’establiment de topalls salarials mínims en la contractació pública:

  1. a) Els òrgans de contractació de la Generalitat i les societats mercantils per ella participades exigiran, com a requisit adjunt a la presentació de les ofertes, criteris de solvència i condicions d’execució dels contractes, que el contractista compleixi uns requisits mínims de responsabilitat ambiental, mesures de foment de la igualtat de gènere i de qualitat salarial i estabilitat laboral a través de l’establiment d’un topall mínim de retribució salarial de 1.200 euros bruts mensuals i 16.200 euros bruts en còmput anual durant l’execució equivalent al contracte d’explotació, concessió o obra pública, sense perjudici per a l’ampliació del conveni col·lectiu del sector, per les condicions laborals o millors condicions laborals i retributives d’aplicació o reconegudes als treballadors i treballadores en el cas que aquest estableixi millors condicions retributives o temporals per a totes les persones ocupades pels licitadors, adjudicataris i subcontractistes o empreses filials o vinculades.
  2. b) En els contractes en els quals les despeses de personal suposin més d’un 30% dels costos, no estarà permesa una subcontractació dels licitadors, adjudicataris o contractistes a través de tercers de més del 10% del cost del servei, explotació, concessió o obra adjudicada. En el pressupost de licitació, s’hauran de comptabilitzar tots els costos directes i indirectes associats a la prestació del servei d’acord amb la declaració de compliment dels requisits mínims salarials i d’estabilitat laborals. En el còmput pressupostari desglossat hi figuraran els salarials, els de Seguretat Social, els de formació permanent obligatòria i els corresponents a assegurances, els de prevenció de riscos laborals, els de vigilància de la salut o d’uniformitat, així com els relatius a la igualtat de gènere en l’ocupació derivada en licitadors, adjudicataris i subcontractistes o empreses filials o vinculades.
  3. c) El sector públic català només podrà adjudicar contractes públics a les empreses i entitats que en presentar la seva oferta es comprometin per escrit a pagar als seus treballadors i treballadores per l’execució de la prestació un salari d’almenys 1.200 euros per catorze mensualitats en relació a jornades laborals de 40 hores de mitjana setmanal i així com a donar compliment durant l’execució del contracte. En cas que l’oferta no inclogui la declaració relativa al salari mínim i no es presenti aquesta a requeriment del poder adjudicador quedarà exclosa de la valoració. Les empreses subcontractistes seran objecte també de l’anterior obligació.

Si bé sempre s’haurà de respectar el salari mínim en els termes anteriorment explicitats el sector públic català als plecs de clàusules del procediments de contractació pública haurà d’incorporar l’obligació de sotmetre les condicions laborals establertes en el conveni col·lectiu sectorial que li correspon a l’activitat contractada durant tota l’execució. El contingut del referit conveni conformarà les condicions laborals mínimes dels treballadors i les treballadores que desenvolupin les activitats objecte del contracte. Les empreses subcontractistes també seran objecte de l’anterior obligació

2) Creació dels Fons estructural de cohesió social i garantia de rendes.

El Fons per a la Cohesió Social i la Garantia d’Ingressos es configura com a mecanisme destinat a finançar la Renda Ciutadana Garantida un cop el Parlament n’aprovi la Llei Reguladora.

El Fons es dota amb ingressos propis dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i en cap cas els diners del Fons es podran destinar a cap altra prestació social que no sigui la Renda Ciutadana Garantida.

Tanmateix, les reduccions en les despeses de retribucions complementàries d’alts càrrecs i eventuals tindran per destí el finançament d’aquest fons, així com aquelles modificacions o increments d’ingressos en la recaptació de tributs o impostos directes.

3) Creació dels Fons estructurals per a la reactivació econòmica i foment de l’economia cooperativa de treball associat en sectors estratègics.

Els recursos dels Fons transversals de reactivació econòmica i foment estructural de l’economia cooperativa es dotaran dels recursos establerts en les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

En cap cas els diners del Fons es podran destinar a cap altre projectes o actuacions que no tinguin com a finalitat les següents:

  1. a) Rescat d’empreses industrials que es trobin en situació crítica i que decideixin orientar-se cap a la propietat cooperativa.
  2. b) Finançament de mesures per a l’inici de la reconversió de l’actual model industrial cap a un model basat en la innovació, l’economia ecològica i l’orientació de la producció cap a la demanda interna amb mètodes democràtics de gestió, propietat i control.

4) Creació dels Fons transversal de cobertura pública de necessitats residencials, desvinculació de l’Impost per estades en establiments turístics del Fons de promoció del turisme i revinculació de la seva recaptació a la provisió pública d’habitatge protegit de lloguer.

Els fons estructurals per a la cobertura pública de necessitats residencials es dotaran de les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat, de la recaptació obtinguda per l’impost sobre les estades en establiments turístics i per la recaptació obtinguda per la taxa d’emissions portuàries. Els recursos dels Fons s’han de destinar, preferentment, a la compra o adquisició d’habitatges, o bé la construcció d’habitatges en sòl públic residencial, amb la finalitat exclusiva de destinar-los a habitatges de protecció oficial en règim de lloguer.

Es prioritzaran les compres i construccions en aquelles zones amb més dificultats d’accessibilitat a l’habitatge de lloguer. Excepcionalment, en aquells municipis on no sigui possible la compra d’habitatge a preus raonables o no es disposi de sòl públic, es podrà destinar part dels fons, fins a un màxim del 20%, a la compra de sòl residencial que únicament podrà ser destinat a la construcció d’habitatge per al seu ús com a habitatge de protecció oficial en règim de lloguer.

5) Nous tributs ambientals que doten el Fons de lluita contra el canvi climàtic.

Els fons de lluita contra el canvi climàtic es dotaran de les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat i de la recaptació obtinguda per els impostos i taxes que es creen: Impost sobre emissions de CO2, de l’impost sobre emissions CH4 iN20, del peatge per congestió llei i de la taxa al carboni.

Els fons es dotaran també mitjançant la part dels ingressos de les assignacions tributàries de l’IRPF per a finalitats d’interès social que corresponguin a la Generalitat i que aquesta destini a la protecció del medi ambient i l’import recaptat de les sancions imposades per l’administració de la Generalitat com a conseqüència d’infraccions de la normativa sobre canvi climàtic.

A títol exclusivament enunciatiu i no exhaustiu, entre les actuacions a impulsar pel Fons es consideren les següents: el foment de les energies renovables, la descentralització de xarxes i l’autoconsum energètic, els habitatges energèticament eficients, la mobilitat sostenible, l’estalvi d’aigua, la millora de la biodiversitat, la reducció d’impactes sobre la salut, la garantia de protecció a la població front a l’increment del risc de fenòmens meteorològics extrems, els equipaments més eficients, la modificació dels processos de producció per a la reducció de les emissions contaminants, la gestió forestal sostenible, la recerca i la innovació en l’àmbit del canvi climàtic, la sensibilització, informació i educació.

6) Recapitalització i enfortiment de les estructures de provisió pública. Fons de rescabalament estratègic de serveis per la provisió pública amb mitjans propis.

Els Fons de rescabalament estratègic de serveis per la provisió pública amb mitjans propis es configuren com a mecanisme per construir les estructures de gestió per a la reposició i provisió i gestió pública dels serveis públics actualment gestionats amb mitjans aliens.

Aquests fons es doten amb recursos establerts en les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat. Tot excedent de crèdit del 2016 o romanent de capítol 2, 4 i 7 es destinaran a aquests Fons.

Els Fons de rescabalament estratègic de serveis per la provisió pública amb mitjans propis han de garantir que a mesura que s’acabin les licitacions es pugui disposar immediatament de les estructures pròpies de gestió suficients per oferir el servei amb mitjans propis fins aquell moment de provisió amb mitjans aliens.

Especialment en aquesta direcció són objecte d’esmena en relació al tercer sector, el SOJ, l’aigua, la recerca, etc.

7) Creació d’ens i organismes públics, estratègics i claus: Banca pública de Catalunya, Agència Catalana de Protecció social, Autopistes de Catalunya, Banc de Terres i un dispositiu integral d’Emergències de provisió i gestió íntegrament públic, entre d’altres.

Es creen 5 organismes públics estratègics amb caràcter urgent, així com les aplicacions pressupostàries corresponents pròpies a cada un dels mateixos per a la consignació de fons que els permeti llur funcionament. Aquests organismes són:

  1. a) La Banca Pública de Catalunya
  2. b) L’Agència Catalana de Protecció Social
  3. c) Autopistes de Catalunya
  4. d) Banc de Terres
  5. e) I Emergències, un dispositiu integral i únic de gestió i provisió pública amb mitjans propis que integri els serveis d’emergències sanitàries, de seguretat, protecció civil, teleassistència o urgències socials.

8) Millora de la Qualitat i recursos educatius i humans a aules i centres escolars i creació del Fons estructural per la cobertura pública de necessitats i equipaments formatius.

Per a la millorar de la qualitat de l’atenció educativa i de recursos humans a les aules i centres es proposen les següents mesures i reassignacions pressupostàries:

  1. a) Increment del personal docent per al curs 2017-2018, amb una dotació de 6.000 professores i professors i mestres.
  2. b) Internalització laboral com a personal del Departament d’Ensenyament de les figures professionals d’integració social, tècnics i auxiliars de serveis complementaris que en endavant deixaran de considerar-se complementaris i esdevindran educatius no docents.
  3. c) Mentre l’oferta pública d’ensenyament no arribi al 80% efectiu arreu del territori, es suprimirà en un 50% els complements de càrrecs de comandament a les escoles privades concertades i les despeses de funcionament de centres privats que es financin a través dels concerts .
  4. d) Augment de les beques menjador en xifra no inferior als 9 milions d’euros.
  5. e) Creació d’un fons transversal de cobertura de necessitats i equipaments formatius arreu del territori. Aquests fons es doten amb recursos establerts en les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat i resten exclusivament afectes a les despeses derivades de la inversió per a la construcció, adquisició o rehabilitació d’equipaments per a finalitats escolars i l’objectiu d’assolir en 5 anys les infraestructures suficients per a cobrir un mínim del 80% del conjunt de l’oferta educativa, línies i places arreu del país de 0 a 16 anys –en cooperació i cofinançament amb els ens locals d’acord amb el seu àmbit competencial.

9) Fons de formació del personal de les administracions públiques en matèria d’igualtat entre gèneres i lluita contra la violència masclista.

Els fons de formació del personal de les administracions públiques en matèria d’igualtat entre gèneres es configuren com a mecanisme per a finançar iniciatives en aquest sentit, amb independència de quina sigui la seva vinculació contractual i la seva àrea de treball o adscripció.

La formació, per tant, persegueix l’objectiu de fer efectiva la transversalitat de gènere, i per tant, la integració de la perspectiva de gènere en tots els nivells i dimensions de la política.

Aquests fons es dotaran amb les partides corresponents en els pressupostos de la Generalitat, la coordinació de la gestió i autorització de la despesa dels quals anirà a càrrec del Departament de Presidència, en coordinació amb l’Institut Català de les Dones, i amb l’assessorament de les organitzacions i entitats feministes.

10) Impostos directes: IRPF, Patrimoni i Successions, i altres novetats tributàries.

Es proposa modificar l’impost de l’IRPF, patrimoni i successions, així com també adaptar el cànon de l’aigua i apostar per un cànon de residus més alt.

D’una banda es modifica l’escala autonòmica de l’IRPF, però també l’escala de l’impost del patrimoni i el mínim exempt, que es fixa a partir d’ara en 450.000 euros.

11) Lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal: Fons especials, Mecanisme Català i nova unitat en el sí de l’Agència Tributària de Catalunya.

Es creen els fons especials de lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal, el destí dels quals serà la dotació de recursos i instruments de lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal, tant des de la perspectiva institucional mitjançant el Mecanisme Català de Lluita contra la Corrupció (i totes les institucions que s’hi coordinen) i la Unitat de Lluita contra els Paradisos, l’Elusió i el Dúmping Fiscal de l’Agència Tributària de Catalunya. Ambdós dispositius (Mecanisme i Unitat) es creen amb caràcter immediat i resten creades les aplicacions pressupostàries a través de les quals es dotaran orgànicament.

Aquests fons es doten amb recursos establerts en les partides corresponents dels pressupostos de la Generalitat. Tanmateix, complementàriament es dotarà dels diners percebuts per la Generalitat en concepte d’indemnització en els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció entenent com a tals aquells compresos en els delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic i contra l’administració pública en què la part perjudicada sigui la Generalitat de Catalunya o qualsevol dels seus organismes dependents.

Una part dels fons també anirà destinada a donar suport a les iniciatives ciutadanes tendents a l’estudi, el descobriment i el combat de la corrupció.

12) Reducció de les retribucions complementàries d’alts càrrecs i eventuals amb salaris superiors a 60.000 euros anuals

De cara a l’exercici 2017 s’aplicarà una reducció del 19% de les retribucions complementàries dels alts càrrecs i del personal eventual de la Generalitat de Catalunya en relació a les retribucions complementàries vigents.

La diferència o estalvi diferencial previst anirà íntegrament destinada als Fons estructurals de cohesió social i per a la garantia d’ingressos.

13) Control parlamentari de grans inversions i nomenament d’administradors d’empreses participades per la Generalitat.

Previ a obtenir el seu nomenament, les persones que han d’exercir d’administradores d’acord amb el present article han de comparèixer a la comissió corresponent del Parlament per respondre davant pels grups parlamentaris que han de comprovar la seva idoneïtat per exercir el càrrec.

D’altra banda, atès el volum de despesa destinat a les obres de construcció de la Línia 9 del metro de Barcelona i del canal Segarra-Garrigues resulta necessària la realització d’una auditoria de control financer i eficàcia dins del termini de tres mesos de l’entrada en vigor de la llei d’acompanyament, el resultat de la qual ha de condicionar la continuïtat dels pagaments.

14) Derogació de l’excepcionalitat sobre tributació del joc reformada en ocasió del projecte Barcelona World.

Es deroga la Llei 6/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc. Aquesta mesura ha de permetre recuperar els nivells tributaris sobre el joc previs a les modificacions que es van fer per facilitar la implantació de Barcelona World.