La CUP demana al Govern què farà quan el Tribunal Constitucional suspengui tot el que s’aprovi al Parlament els propers mesosaa
General / cup demana govern que fara tribunal constitucional suspengui que saprovi parlament propers mesos
Seu del Tribunal Constitucional. Foto: Agustín Catalán / El Periódico
Seu del Tribunal Constitucional. Foto: Agustín Catalán / El Periódico

La CUP demana al Govern què farà quan el Tribunal Constitucional suspengui tot el que s’aprovi al Parlament els propers mesos

El diputat Benet Salellas recorda en una interpel·lació al ple l’origen predemocràtic de la pràctica totalitat del Tribunal Constitucional

La CUP ha preguntat directament al Govern si s’és conscient que tot el que resolgui el Parlament en els propers mesos serà suspès pel Tribunal Constitucional (TC). Ho va fer el diputat Benet Salellas en una interpel·lació on instava a Govern i Parlament, en la línia de la declaració de ruptura amb què s’obria aquesta legislatura, a no reconèixer cap legitimitat al Tribunal Constitucional “per continuar avaluant, suspenent i revocant cap de les decisions que prengui aquest Parlament”. El text de la interpel·lació de la CUP-CC es pot consultar en aquest enllaç, i el vídeo de la intervenció de Benet Salellas, en aquest altre enllaç.

La CUP-CC argumenta en la seva interpel·lació aquesta falta de legitimitat del tribunal, entre altres motius, en l’origen predemocràtic de bona part dels seus membres. En concret, dels 11 membres del Tribunal que hi havia en el moment de la interpel·lació, 8 tenien un origen que, a parer de la CUP, els deslegitima per dirimir els conflictes oberts entre el govern espanyol i les institucions catalanes: 2 van ser elegits pel govern, 2 són militants del PP i fins a 4 van jurar fidelitat al règim franquista.  Són xifres referents a la setmana passada, quan es va produir la interpel·lació parlamentària. Posteriorment han pres possessió tres magistrats més, i ara el Tribunal està format per 14 membres.

Estat de dret o estat autoritari de dret?

A parer de la CUP, “els comportaments i concepcions del dret per part dels actors jurídics a l’Estat espanyol ens revelen una fortíssima continuïtat del passat no només franquista sinó de l’època anterior: del segle XIX, moment en el qual es gesta la cultura jurídica espanyola actual”. El fet que no es fes ‘tabula rasa’ amb l’ordenament jurídic de la dictadura, a diferència del que va passar a Alemanya, per exemple, propicia aquesta continuïtat en la cultura jurídica i la manera d’entendre el dret entre els professionals de la justícia, jutges i fiscals, i que “malgrat la normativització que suposa la Constitució, ha perviscut i continuarà pervivint”.

D’aquí que la CUP insti novament el Parlament i el Govern, en la línia de la resolució de ruptura de principi de legislatura, a no reconèixer la legitimitat del poder judicial espanyol. “Resulta impossible mantenir que hi ha un poder judicial independent a l’Estat espanyol, resulta impossible mantenir que hi ha una fiscalia que pugui sostreure’s de mandats i d’ordres polítiques i resulta impossible mantenir que la cultura jurídica que ens envolta i que fa funcionar aquest engranatge tingui prou bagatge democràtic com per plantar-li cara”, advertia la setmana passada el diputat Benet Salellas en la seva interpel·lació.

I concloïa: “No n’hi ha prou d’haver aprovat una Constitució fa quasi 40 anys per sentenciar que la legalitat en què ens trobem és una legalitat democràtica, la pregunta és, en aquest context podem dir que hi ha estat de dret, però podem dir que és un estat de dret democràtic o que comencem a acostar-nos a un estat autoritari de dret?”.

Un tribunal amb vuit magistrats deslegitimats

El Tribunal Constitucional té dos membres escollits directament pel govern espanyol:

Antonio Narváez Rodríguez. De professió fiscal, amb tot el que comporta a l’Estat espanyol haver format part de la fiscalia, on la dependència jeràrquica està reconeguda en la pròpia Constitució. Participant habitual dels cursos de la FAES, com a fiscal cap del Contenciós Administratiu, se’l recorda per la defensa aferrissada que va fer de la il·legalització de Sortu i altres organitzacions de l’esquerra abertzale.

Pedro José González Trevijano. Un altre participant habitual dels actes i cursos de la FAES. Va ser un dels tres ‘experts’ de la comissió creada pel govern espanyol per decidir el futur del Valle de los Caídos que va emetre un vot particular mostrant la seva oposició a treure de la basílica les restes del dictador Francisco Franco.

Dos membres més són directament militants del PP:

Francisco Pérez de los Cobos Orihuel. Els últims quatre anys ha estat el president del Tribunal Constitucional, càrrec que és a punt de deixar. El 2013 les tres associacions de jutges en van demanar la seva dimissió, ja que quan va accedir a la condició de magistrat del Constitucional va ocultar la seva condició de militant del PP. Només ho va reconèixer públicament després que aparegués la dada en el sumari del ‘cas Bárcenas’. El 2014 el Parlament en va demanar la recusació per les seves diverses manifestacions de menyspreu cap a Catalunya. Com a mostra, en el seu llibre ‘Parva memoria’, publicat el 2006, Pérez de los Cobos afirma que “els diners són el bàlsam racionalitzador de Catalunya” i que “no hi ha a Catalunya acte polític que es preï sense una o diverses manifestacions d’onanisme”.

Andrés Ollero Tassara. A més de ser militant del PP, ha representat el partit durant 17 anys al Congrés dels Diputats (1986-2003), d’on en va arribar a ser el portaveu a la comissió d’Educació i Justícia. Membre numerari de l’Opus Dei. Segons va dir Benet Salellas en la seva interpel·lació al Parlament, “aquest diputat del PP durant quasi la meitat del temps que ha durat el règim del 78 és cridat, segons totes les travesses, a ser el proper president del Tribunal Constitucional”.

I quatre cireretes per al pastís, els quatre magistrats que van començar la seva carrera com a jutges durant el franquisme. Tots quatre van jurar fidelitat a les lleis de Franco, les van fer aplicar i després sense cap tràmit van continuar en l’administració de justícia. Són els següents:

Santiago Martínez-Vares García. A la carrera judicial des de 1969, el 1974 –amb només 32 anys- ja era magistrat a l’Audiència Territorial de Sevilla, actual Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia. Entre 1997 i 2001 va presidir la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura. Va ser un dels jutges de la Sala Tercera del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem que el 2010 va participar en la sentència que dictaminava que el castellà també ha de ser considerat llengua vehicular a les escoles catalanes. El 2009 havia estat redactor de la sentència que desestimava un recurs d’ERC davant del Suprem contra l’ensenyament de la religió en el segon cicle de l’Educació Infantil.

Juan Antonio Xiol Ríos. Jutge des de 1971, abans d’arribar al Constitucional presidia la Sala Civil del Tribunal Suprem. Va ser director general de Relacions amb la Justícia en un dels governs de Felipe González.

Ricardo Enríquez Sancho. Jutge des de 1974, entre els mèrits que es van al·legar quan va ser nomenat membre del Constitucional, hi havia el d’haver participat en més de 2.500 sentències del Tribunal Suprem. És membre del Constitucional a proposta del Senat, en una votació on en produir-se un empat es va tenir en compte el vot ponderat a favor seu del PP, com a grup majoritari de la Cambra. El 2014, en prendre possessió com a membre del Constitucional, l’ABC proclamava així el seu nomenament: “Con la mayoría conservadora 7-5 restablecida en el TC, el órgano de garantías ya está en condiciones de retomar asuntos como la declaración soberanista de Cataluña”.

Juan José González Rivas. Jutge des de 1975, amb Franco encara viu, se l’ha considerat sempre un magistrat de caràcter marcadament conservador. Amb algunes sentències polèmiques, com la que nega a les parelles de fet els drets dels matrimonis, o contra l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania que va implantar el govern de Zapatero.

Completaven l’escenari que va dibuixar Benet Salellas en la seva interpel·lació tres professors, Fernando Valdés Dal-Re, Adela Asúa i Encarna Roca.

I finalment aquesta setmana mateix han pres possessió tres nous membres del Tribunal Constitucional, elegits pel Senat a proposta de PP i PSOE en una votació on no va participar ni Podemos ni els partits bascos i catalans, que van qualificar l’elecció d’”amaño” i “pasteleo” entre els dos partits grans del règim del 78. Els tres nous membres són Cándido Conde-Pumpido Tourón (antic fiscal general de l’Estat amb el PSOE), María Luisa Balaguer Callejón i Alfredo Montoya Melgar, aquest últim un altre habitual com a professor als cursos de la FAES. Arriba al Tribunal Constitucional amb 79 anys d’edat.

Dos alts càrrecs de l’època Aznar al Suprem

La interpel·lació de la CUP-CC defensada pel diputat Benet Salellas també fa referència expressa a dos magistrats més que tenen un paper central en el procés sobiranista català actual:

Manuel Marchena Gómez. President de la Sala Penal del Tribunal Suprem, la que haurà de resoldre en última instància les diferents querelles instades per la fiscalia contra les institucions catalanes i els seus representants. Abans de ser jutge del Suprem, de fet, Marchena era fiscal. Mà dreta de Jesús Cardenal quan aquest era fiscal general de l’Estat sota el govern de José María Aznar, una època que Salellas mateix qualifica de “memorable en matèria d’anorreament de drets i llibertats”. Quan el PSOE va guanyar-li les eleccions al PP el 2004, Marchena va ser recol·locat com a magistrat ni més ni menys que al Suprem, d’on ja altre cop amb el PP al govern va arribar a la presidència de la Sala Penal. Va ser un dels instructors d’alguns dels procediments oberts a l’exjutge Baltasar Garzón.

Carlos Lesmes Serrano. President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, i per tant responsable del nomenament del president i magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També va ser fiscal entre 1984 i 1993, any que va entrar a la carrera judicial. Entre 1996 i 2004 va ser director general d’Objecció de Consciència i de Relacions amb l’Administració de Justícia als dos governs de José María Aznar. Entre 2008 i 2009 va ser president en funcions de l’Audiència Nacional. Ja al Suprem, va ser ponent, entre altres sentències, de la que ordenava la il·legalització de Sortu, anul·lada després precisament pel Tribunal Constitucional.