De 9-N en 9-N i tiro perquè em toca: més tramitació parlamentària que desobediència al Tribunal Constitucionalaa
Declaració del 9-N / de 9 n en 9 n i tiro perque em toca mes tramitacio parlamentaria que desobediencia al tribunal constitucional
Declaració del 9-N

De 9-N en 9-N i tiro perquè em toca: més tramitació parlamentària que desobediència al Tribunal Constitucional

El 9 de novembre de 2015, just un any després del procés participatiu per la independència, el Parlament de Catalunya aprovava la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre. Es tracta del full de ruta aprovat per Junts pel Sí (JxS) i la CUP-CC amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un Estat independent i obri un procés constituent no subordinat de caire popular, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura República Catalana.

Aquesta declaració incloïa un annex amb una sèrie de mesures que el Govern estava obligat a aplicar per tal de blindar drets fonamentals afectats per institucions de l’Estat espanyol, concretament en matèria de pobresa energètica, habitatge, sanitat, educació, garantia de les llibertats públiques, administracions locals, refugiats, dret a l’avortament i finançament d’un pla de xoc social i gestió del deute.

Més enllà de l’annex, però, la declaració també comprometia al Govern i al mateix Parlament en diversos punts:

“El Parlament de Catalunya considera pertinent iniciar en el termini de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública”.

Aquest punt es va complir dins del termini, no sense abans haver de sortejar un canvi de denominació per salvar-se d’una més que probable impugnació del Tribunal Constitucional (TC). El que havia de ser la llei de transitorietat jurídica ha acabat sent la llei de règim jurídic català; la de la seguretat social, la de protecció social catalana, i de la de la hisenda pública, la de l’administració tributària catalana.

“El Parlament de Catalunya, com a dipositari de la sobirania, i com a expressió del poder constituent, reitera que aquesta cambra i el procés de desconnexió democràtica de l’Estat espanyol no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera mancat de legitimitat i de competència arran de la sentència de juny de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, votat prèviament pel poble en referèndum, entre altres sentències”.

En línies generals, no s’ha donat la desobediència al Tribunal Constitucional. Sí que hi va ser, no sense abans haver de fer una marrada reglamentària -un “votem si votem” com en diuen als passadissos del Parlament -, en la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent. Per la resta, però, el Parlament ha continuat donant resposta als diferents requeriments del Tribunal Constitucional -com a mínim en una quinzena de procediments en el que portem de legislatura-, fins al punt de negar-li efectes jurídics a la declaració del 9-N i rebaixar-la a “un abast i uns efectes essencialment polítics”. La qüestió de la desobediència al Tribunal Constitucional està més desenvolupada, i documentada, en aquest altre article de l’Observatori del Procés.

“El Parlament de Catalunya insta el futur govern a complir exclusivament les normes o els mandats emanats d’aquesta cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin resultar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol, com els especificats a l’annex d’aquesta resolució”.

Si bé el Govern va entrar a registre del Parlament en data 3 de juny un informe de compliment de la moció 19/XI -també coneguda com el Mini 9-N en el qual justifica que s’ha seguit la legalitat catalana en els temes relacionats en l’annex de la Declaració del 9-N, en realitat no ha estat així en tots els casos.

El cas més flagrant de tots és en el compliment de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i de la pobresa energètica, fruit d’una ILP de la PAH i altres entitats i moviments socials. Precisament per salvar la suspensió de la llei per part del Constitucional, el Govern i el Parlament van iniciar la tramitació d’una nova Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió residencial. La llei, encara en fase de tramitació, ha estat aprofitada per JxS per modificar-ne alguns aspectes importants i rebaixar drets que s’havien guanyat a la primera llei impugnada pel TC i que no tenien precisament a veure amb les competències discutides pels magistrats espanyols, segons denuncien entitats defensores del dret a l’habitatge.

En altres matèries també s’ha qüestionat que no s’estigui donant compliment a les lleis espanyoles. És el cas, per exemple, de la llei d’educació. La comunitat educativa ha reiterat en diverses ocasions que el Departament d’Ensenyament està donant compliment en diferents aspectes a la LOMCE, la llei espanyola impugnada pel Parlament de Catalunya, contravenint l’annex de la Declaració del 9-N que instava el Govern a vetllar en la seva actuació en aquesta matèria per la plena vigència i el respecte de les competències de la llei catalana d’educació.

En altres temàtiques, si bé no consta que s’estigui incomplint allò acordat en l’annex de la Declaració del 9-N en matèria de sanitat, administracions locals, persones refugiades o dret a l’avortament, està per veure com actuarà el Govern després de l’enèsima anul·lació del Constitucional, en aquest cas de la llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta normativa permetia sortejar la llei de l’avortament espanyola, ja que l’article 48 garantia que les dones puguin rebre la prestació de la interrupció de l’embaràs per mitjà dels centres de la xarxa sanitària de responsabilitat pública.

Tota una altra qüestió a part, és el compliment d’allò estipulat en l’últim apartat, però no per això menys important, de l’annex de la Declaració del 9-N, el que fa referència al pla de xoc social i a la gestió del deute. No s’ha afrontat la renegociació de tots els finançaments estructurats, com marcava l’annex. Si bé és cert que s’ha reduït la càrrega del deute en el conjunt de la despesa, això és principalment perquè, tal com han fet altres comunitats autònomes, s’ha renegociat el Fons de Liquidació Autonòmica (FLA) amb l’Estat espanyol i, per tant, l’estalvi no ha pogut repercutir íntegrament en el finançament del pla de xoc social com marcava la Declaració del 9-N. El grup de treball de deute va quedar suspès fa mesos i no se’n coneix un nou calendari.