De deute amb els bancs privats a deute amb l’Estataa
Pressupostos de ruptura / de deute amb els bancs privats a deute amb lestat
Cristóbal Montoro i Soraya Sáenz de Santamaría

De deute amb els bancs privats a deute amb l’Estat

La impossibilitat d’incrementar ingressos per la via de la desobediència al topall del deute imposat pel govern espanyol, d’una part, i de continuar preveient la recaptació d’impostos anul·lats pel TC, d’una altra, van provocar que les mesures de caràcter més social incloses en els pressupostos de 2016 fossin molt limitades. La majora d’elles, a més, anaven molt en la línia del que ja havia previst Junts pel Sí abans de la negociació amb la CUP-CC.

Amb tot, un dels grans obstacles a l’hora d’incrementar els ingressos en els pressupostos, i en conseqüència, un dels principals desacords en la negociació entre la CUP-CC i JxS va venir del fet que si bé és cert que s’havien rebaixat els interessos del deute, aquest guany no es podia reinvertir per finançar mesures socials, com per exemple les mesures del pla de xoc social previst en l’annex de la Declaració del 9-N. La raó és que els interessos pel deute amb la gran banca, és cert que van baixar, però perquè es va passar el deute al Fons de Liquiditat Autònomica (FLA), dependent del ministeri d’Hisenda espanyol de Cristóbal Montoro.

Ras i curt, el deute va passar de ser amb els bancs a ser amb l’Estat, que utilitza el FLA com un mecanisme de control polític. Com a mostra, una de les condicions del ministre Montoro per pagar-lo era que es modifiqués la llei d’horaris comercials per liberalitzar-ne l’obertura els festius. Els interessos del FLA és cert que són més baixos, i per tant la partida pressupostària a pagar-los baixa, però no perquè s’hagi renegociat el deute amb la gran banca o amb els anomenats finançaments estructurats associats a grans infraestructures, com la línia 9 del metro o el canal Segarra-Garrigues, sinó perquè ara el creditor ha passat a ser l’Estat.

Actualment, el 75% del deute de Catalunya ja és amb l’Estat. I el que havien de ser uns pressupostos que evidenciessin la ruptura de Catalunya amb l’Estat el que acabaven fent era refermar-ne la dependència, com van denunciar alguns experts. Tot plegat està explicat de forma didàctica i molt més detallada en aquest article de Iolanda Fresnillo, economista especialista en deute, publicat a Crític.