Les tres lleis de desconnexió: amb el nom canviat, i algunes amb el pas canviataa
Llei de règim jurídic / les tres lleis de desconnexio amb el nom canviat i algunes amb el pas canviat
Reunió de la mesa del Parlament de l'1 de març que va tramitar creació de tres ponències conjuntes per redactar les lleis de protecció social, règim jurídic i administració tributària
Reunió de la mesa del Parlament de l'1 de març que va tramitar creació de tres ponències conjuntes per redactar les lleis de protecció social, règim jurídic i administració tributària

Les tres lleis de desconnexió: amb el nom canviat, i algunes amb el pas canviat

La resolució 1/XI, la Declaració del 9-N, en el seu punt cinquè, comprometia el Parlament de Catalunya a iniciar en el termini de 30 dies la tramitació de les tres lleis de desconnexió. Les ponències es van crear quan tocava, només amb la participació dels grups parlamentaris de JxS i la CUP-CC. Les ponències creades, amb els noms lleugerament canviats respecte els que apareixen en la Declaració del 9-N per esquivar una més que segura impugnació del Tribunal Constitucional, són les següents:

  • Pel que fa a la llei sobre la hisenda pròpia, amb el nou nom de Llei de l’Administració tributària catalana, es com un Codi Tributari amb quatre lleis:
  • Llei de l’Administració Tributària de Catalunya, que conté:
    • Llibre primer. Disposicions preliminars del Codi Tributari. Disposicions generals de l’Administració Tributària de Catalunya.
    • Llibre segon. El Consell Fiscal de Catalunya.
    • Llibre tercer. L’Agència Tributària de Catalunya.
    • Llibre quart. La Junta de Tributs de Catalunya.
    • Llibre cinquè. L’Institut d’Estudis Tributaris de Catalunya.
  • Llei dels Altres òrgans de l’Administració Tributària de Catalunya, que conté:
    • Llibre sisè. L’Autoritat Catalana de la Propietat Immobiliària.
    • Llibret setè. Les Duanes de Catalunya.
  • Llei del Règim Fiscal de Catalunya, que conté:
    • Llibre vuitè. Llei del Règim Fiscal General de Catalunya.
  • I la Llei dels Tributs de Catalunya, que conté:
    • Llibre novè. Els impostos sobre les rendes.
    • Llibre desè. Els impostos sobre les transaccions econòmiques.
    • Llibre onzè. Els impostos sobre la propietat.
    • Llibre dotzè. Els impostos mediambientals.
    • Llibre tretzè. Les taxes.
    • Llibre catorzè. Els altres tributs.

La Llei integral de Protecció Social Catalana també desenvolupa un pla de treball en dues fases:

  1. Proposició no de llei de l’Agència Catalana de Protecció Social (ACPS).
  2. Proposició de Llei Catalana de Protecció Social.

En línies generals, es va lent en la tramitació de la pràctica totalitat de lleis. Especialment preocupant és el ritme al que avança la Llei de règim jurídic. La CUP-CC insisteix constantment en reactivar la ponència per avançar, ja que és la principal llei de ruptura. La proposició de llei es troba totalment tutelada pels tres màxims responsables de Procés del Govern (Carles Viver i Pi-Sunyer i Víctor Cullell, que pengen de Presidència, i Josep Maria Reniu, de Vicepresidència). Van presentar un esborrany a la CUP-CC, que els va demanar que l’esmenessin per actualitzar-lo a la Declaració del 9-N i a la perspectiva més concreta del que des de la CUP-CC es considera que hauria de tenir una llei de transitorietat.

Pel que fa a les altres dues lleis, en totes dues s’avança en aquells apartats de les lleis que preveuen estructures ja pròpies d’un govern autonòmic, però pràcticament no s’ha començat a tramitar res de les que no ho són. D’aquí, de fet, que es dividís la llei de l’Administració Tributària en quatre lleis, i la de Protecció Social Catalana, en dues. S’està avançant ara a marxes forçades en aspectes que no s’havien desenvolupat, tot i preveure-ho la normativa espanyola actual, en els més de 30 anys de governs autonòmics.