Un referèndum que no serà un segon 9-Naa
Referèndum / un referendum que no sera un segon 9 n
Referèndum

Un referèndum que no serà un segon 9-N

La CUP-CC introdueix el referèndum en el seu full de ruta cap a la independència fruit d’un procés de discussió que acaba amb el document polític aprovat a l’Assemblea Nacional d’Esparreguera de maig de 2016. A partir d’aquest mandat, s’introdueix el referèndum en la negociació amb Junts pel Sí i la resta de grups parlamentaris que estan pel dret a decidir. Malgrat unes primeres reticències molt fermes, finalment en el debat de la qüestió de confiança el president Carles Puigdemont accepta la convocatòria del referèndum, o bé pactat amb l’Estat espanyol o, si això no és possible, per la via unilateral durant la segona quinzena de setembre de 2017.

En la negocació de les resolucions del Debat de Política General aprovades el 6 d’octubre passat, la CUP-CC va aconseguir que s’afinés més la data, obrint la possibilitat a que el referèndum pogués fer-se abans de setembre. També va quedar per escrit el compromís d’activar “tots els dispositius legislatius necessaris per dur a terme la celebració del referèndum i per a donar-li al mateix temps cobertura legal”.

Aquest últim aspecte és d’importància cabdal, sobretot per esvair dubtes davant d’aquells que qüestionen que si el referèndum no és pactat amb l’Estat es convertiria en un segon 9-N.

Queda per veure si aquesta cobertura legal passa per una Llei del Referèndum, per incloure-la en l’articulat de la llei de règim jurídic o per alguna altra opció, com algunes que ja s’han dut a la pràctica al Quebec, per exemple. En la mateixa resolució aprovada en el debat de política general també es fixa el 31 de desembre de 2016 com a data límit perquè estigui enllestit el text de la ponència conjunta sobre règim jurídic.

En la resolució es fixa la mateixa data del 31 de desembre com a data límit per constituir una comissió de seguiment per l’impuls, control i execució del referèndum. I també la convocatòria de forma immediata d’una cimera de totes les forces polítiques i socials favorables al dret a l’autodeterminació per treballar políticament en la definició i fermesa de la convocatòria de referèndum.

Què faria el referèndum diferent del 9-N de 2014?

Primer, el caràcter vinculant del seu resultat. Això hauria d’afavorir la participació dels contraris a la independència. Per això, cal un marc legal propi. Aquest marc jurídic, però, ha de ser en termes d’operativa, no en termes d’empara. D’aquí la necessitat d’una llei per regular l’operativitat del referèndum, però no per legalitzar-lo, ja que el dret a l’autodeterminació sempre trenca la legalitat.

La normativa ha de preveure la implicació de tota l’estructura electoral, des de la creació d’un òrgan imparcial equivalent a la junta electoral, previst per la Comissió de Venècia -òrgan consultiu del Consell d’Europa format per experts independents en el camp del dret constitucional-, fins a tot allò relacionat amb la publicitat institucional, els espais subvencionats per al i per al no, els col·legis electorals, i la participació dels funcionaris i de la policia en el procés. Preveure també l’escenari que s’obre després d’una hipotètica victòria del en el referèndum. I és que l’endemà és tan important com l’acte del referèndum en si mateix.

Etiquetes : Referèndum