Uns pressupostos al servei de la lògica d’una legislatura excepcionalaa
Pressupostos de ruptura / uns pressupostos al servei de la logica duna legislatura excepcional
Pressupostos per la independència

Uns pressupostos al servei de la lògica d’una legislatura excepcional

L’enfocament del debat sobre els pressupostos per part de la CUP-CC parteix d’una mirada integral en el marc del procés de ruptura amb l’Estat espanyol i el règim del 78 en aquesta legislatura excepcional. D’aquí que es parteixi d’un plantejament on s’entrellacen l’aplicació de la Declaració del 9-N, la garantia d’engegar un Procés Constituent popular i sobirà i uns pressupostos que desbordin l’autonomisme, segons expliquen els cupaires.

Per a la CUP-CC, la ruptura amb l’Estat espanyol implica desconnectar de les seves estructures polítiques, jurídiques i econòmiques. Per això, els pressupostos són una eina estratègica per acabar amb l’autonomisme, però han d’anar acompanyats d’altres accions de desconnexió. Per tant, el debat sobre els comptes no pot estar aïllat de la resta de pilars que suposen el camí cap a la ruptura, com són el Procés Constituent i la Declaració del 9-N, en especial el seu annex de drets socials.

En un mandat curt com aquest, s’interpreta que els pressupostos han d’estar al servei de la lògica de la legislatura excepcional i de confrontació amb l’Estat i han de servir per accelerar la ruptura. La CUP-CC busca, per tant, uns comptes que responguin a la idea de pressupostos socials i sobirans, pressupostos lliures de Montoro o pressupostos postautonòmics. El missatge central ha de ser la denúncia de la intervenció total del govern autonòmic, ja que no tenim ni tan sols autonomia per decidir quins comptes volem. Per això, segons els cupaires, l’únic camí per la independència és la desobediència.

En la negociació dels pressupostos de 2016, la CUP-CC va insistir en desobeir el topall de dèficit marcat per Montoro a partir del que, al seu torn, fixa la Unió Europea. En una sola mesura es qüestionava tot l’status quo. També en la mateixa línia de la desobediència, es volia incorporar als pressupostos totes les taxes i impostos suspesos pel Tribunal Constitucional (TC), com són l’impost de dipòsits bancaris, el de nuclears o el d’habitatges buits.

Tot plegat eren elements bàsics per incrementar els ingressos i fer que els pressupostos comencessin a mostrar un canvi de cicle i fi de la vulneració de drets. Els pressupostos també havien de no incloure cap més retallada i començant a revertir les que ja hi ha hagut en els últims anys, així com també aturant les privatitzacions en marxa o previstes.

Però lluny d’avançar en aquest direcció, i encara en plena negociació dels comptes, el grup de la CUP-CC es va assabentar, a partir de les dades de l’informe mensual d’execució del pressupost datat a 30 d’abril de 2016, que el Govern ja havia començat a retornar a la banca la taxa sobre els dipòsits recaptada abans de l’anul·lació per part del TC.

El Govern es va negar a atendre la petició de la CUP-CC d’incloure els impostos anul·lats als pressupostos. I la Generalitat ja havia retornat en el primer trimestre 0,7 dels 2,6 milions d’euros recaptats amb la taxa sobre els dipòsits bancaris. En el mateix informe ja hi havia la previsió de retornar la totalitat dels impostos recaptats abans de ser anul·lats pel Constitucional.

La taxa, amb la qual la Generalitat esperava recaptar 635 milions d’euros anuals, va ser anul·lada pel TC després que el govern espanyol imposés un gravamen idèntic però amb un tipus més baix, del 0,03%, que després reparteix entre les comunitats autònomes.