Primer incompliment en el calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlamentaa
Procés Constituent / incompliment calendari proces votat aprovat poc mes dun mes parlament
Mesa de la comissió d'estudi del procés constituent, durant una de les compareixences
Mesa de la comissió d'estudi del procés constituent, durant una de les compareixences

Primer incompliment en el calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlament

Divendres, 18 de novembre, s’incomplia el primer dels terminis relacionats amb el procés previstos en els acords del Debat de Política General. En concret, un acord relatiu al procés constituent, que fixava el termini d’un mes per constituir una comissió de seguiment del procés constituent per tal d’emparar-ne les diverses fases i de vetllar per la definició i el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos. Si bé la votació dels acords del Debat de Política General va ser el 6 d’octubre, la publicació dels mateixos no va ser fins el 18 d’octubre. Formalment, doncs, el termini d’un mes es complia divendres passat, 18 de novembre.

Tots els acords i resolucions relatives al procés constituent han estat suspesos pel Tribunal Constitucional. De fet, la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent és el que ha portat a la presidenta del Parlament davant dels Tribunals. Tot i així, segons la CUP-CC treballen perquè la comissió es creï abans de finals d’any.

Si bé es van aconseguir tancar abans de l’estiu tots els treballs, i posterior aprovació de les conclusions, de la comissió d’estudi del procés constituent, el desenvolupament del mateix està anant molt més lent del que seria desitjable. De fet, tan important és el procés per la independència, amb el referèndum com a moment clau del mateix, com el procés per la República catalana. Aquest segon procés, a diferència del primer, no té un punt d’inflexió tan clar com el referèndum, però en canvi té diferents fases, cadascuna d’una rellevància especial i indestriable de la resta. L’acompliment dels terminis, doncs, és fonamental per no fer salat.

Tot el procés s’ha d’orientar a l’activació popular, la motivació per la participació, i la divulgació de les característiques i procediments de totes les fases del procés i del paper de la ciutadania en cadascuna d’elles, aportant elements de judici que facilitin la participació. Els primers treballs, que haurien de començar en el termini més curt possible, han d’aconseguir que la major part de la ciutadania se senti cridada a participar activament en les regles de joc i la definició del nou país en el marc d’aquest procés constituent. Per tant, cal defugir de la idea que el camí vers la República catalana és un procés només per a la gent independentista. Es tracta d’encoratjar el major nombre de persones a entomar un debat sobre els necessaris canvis en la justícia social, econòmica i política.

Un procés constituent vinculant

I perquè la gent se senti cridada a participar en el procés constituent que ha de servir de base de la futura Constitució catalana, hi va haver un aspecte que per a la CUP-CC ha estat clau des de bon començament: que els resultats dels debats i posteriors votacions relacionades amb el procés constituents fossin vinculants. I així serà, tal com es reconeix en el punt número 6 de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent aprovades amb els 72 vots de JxS i la CUP-CC: “El resultat d’aquesta participació ciutadana constituirà un mandat vinculant per als integrants de l’assemblea constituent, que els hauran d’incorporar al text del projecte de constitució”.

Més enllà de la constitució de comissions i consells assessors calendaritzats en els acords del Debat de Política General, el primer moment important en el procés constituent és la creació de l’anomenada Plataforma del Procés Constituent, que de forma ideal hauria de poder-se posar en marxa passades les festes de Nadal. A partir d’un grup promotor, format per JxS, la CUP-CC i les tres grans entitats sobiranistes, s’impulsarà la creació d’aquesta Plataforma de la que hauran de formar part el ventall més plural, ampli, divers, transversal i inclusiu de la societat civil organitzada (organitzacions, sindicats, partits, entitats, plataformes cíviques, marees, etc).

Les fases del procés constituent: el Fòrum Social

La Plataforma tindrà un recorregut propi, independent del de les institucions. Aquest és un altre punt diferencial respecte la resta de procés sobiranista que té en el referèndum el seu primer i de moment més important punt d’inflexió. El procés constituent és de base ciutadana i, per tant, és la ciutadania, organitzada primer en aquesta Plataforma, qui n’és la protagonista. Tot plegat en un procés inclusiu, obert, plural, divers i en clau d’igualtat i perspectiva de gènere.

La fase participativa, que segueix una primera fase informativa, es materialitza en el Fòrum Social Constituent. El Fòrum Social, tal com es defineix en les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, ha de debatre i formular un conjunt de preguntes sobre continguts concrets de la futura constitució que seran posats a consulta a la població. El resultat d’aquesta consulta serà un mandat vinculant per a l’assemblea constituent que els haurà d’incorporar al text del projecte de constitució.

El Fòrum Social serà un organisme deliberatiu i, molt important, descentralitzat, amb debats territorialitzats. Només tindrà un únic moment final propositiu, en forma de gran trobada, on es decidiran les diferents preguntes que se sotmetran a consulta, a parer de la CUP a través d’una multiconsulta o multiferèndum. El procés de debat del qual sorgiran les preguntes estarà dividit en set grans àmbits:

  • Principis i elements constitutius de la República catalana.
  • Drets, deures i garanties.
  • Participació ciutadana i organització política.
  • Organització territorial.
  • Model econòmic i funció de l’Estat.
  • Recursos naturals, medi ambient i territori.
  • Relacions internacionals i cultura de la pau.

Les fases del procés constituent: la multiconsulta a la població

Les preguntes que es formularan a la població i que, en tant que vinculants, serviran de base de la futura constitució, giraran entorn a aquests set grans àmbits. De forma ideal, es plantejaran dues preguntes per a cadascun dels set àmbits. Qüestions fonamentals com si la República catalana ha de tenir exèrcit o no, o si l’aprovació de tractats internacionals que impliquin la cessió de competències constitucionals a òrgans supranacionals per part del govern català han de ser sotmesos sempre a referèndum o no, per posar dos exemples relacionats amb l’àmbit de relacions internacionals i cultura de la pau, són algunes de les preguntes que podrien sorgir del Fòrum Social i que seria sotmeses a consulta a la població en aquesta fase del procés constituent. Qüestions fonamentals relacionades amb els drets socials, els serveis públics o sectors estratègics com l’energia són algunes de les altres qüestions que poden i hauria de sorgir del Fòrum Social per ser consultades posteriorment a la població.

Mentrestant, el Govern i el Parlament també han d’anar cremant etapes, de cara al referèndum a convocar abans de final de setembre de 2017 i a l’aprovació de les lleis de desconnexió. Les lleis de desconnexió, i més concretament la de Règim Jurídic Català, han d’oferir un marc legal al procés i no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal. Com tampoc ho seran les decisions preses per la futura Assemblea Constituent sorgida de les eleccions constituents que s’han de convocar en un termini no superior a mig any després de la celebració del referèndum, sempre i quan en aquest s’hagi imposat l’opció favorable a la independència.

Les fases del procés constituent: l’Assemblea Constituent i la Constitució de la República catalana

També seguint la literalitat de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, aprovades per la majoria de 72 diputats de JxS i la CUP-CC, l’Assemblea Constituent, un cop convocada, elegida i constituïda, disposarà de plens poders. Les decisions d’aquesta assemblea seran de compliment obligatori per a la resta de poders públics i per a totes les persones físiques i jurídiques. Cap de les decisions de l’Assemblea Constituent no serà tampoc susceptible de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal.

Una vegada l’Assemblea Constituent haurà aprovat el projecte de constitució, s’haurà de convocar un referèndum constitucional perquè el poble de Catatalunya aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica el text de la nova Constitució. I aprovada la Constitució, la mateixa Assemblea Constituent convocarà eleccions a les institucions del nou Estat independent i es dissoldrà.

Etiquetes : Procés Constituent