La Declaració del 9-N, onze mesos desprésaa
Declaració del 9-N / la declaracio del 9 n onze mesos despres
estelada

La Declaració del 9-N, onze mesos després

Aquesta legislatura excepcional començava amb la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015. És el que s’ha conegut com a Declaració del 9-N, i que marca el full de ruta per aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat independent i obri un procés constituent no subordinat de caire popular, participatiu, i descentralitzat per tal de preparar les bases de la futura República Catalana.

El desplegament dels compromisos de la Declaració del 9-N ha tingut en aquests 11 mesos diferents ritmes i graus de compliment.

Lleis de desconnexió

Es va complir el primer termini d’iniciar la tramitació de les tres lleis abans de 30 dies, però el desplegament de les lleis va més lent del que seria desitjable. S’avança a bon ritme en el desenvolupament de tot allò que ja és possible en un govern autonòmic i que no s’havia desplegat en els més de 30 anys d’autonomia, però en alguns dels aspectes més propis d’un estat independent pràcticament ni tan sols s’hi ha començat a treballar. Un exemple clar està en el Codi Tributari, les quatre lleis que han de regular la hisenda pròpia de la República catalana. Tres quarts del mateix passa amb les lleis de protecció social, que han de regular la seguretat social de la República.

La llei més important de totes tres, ja que és la principal llei de ruptura, la de règim jurídic, antigament coneguda com a llei de transitorietat jurídica, també va a un ritme lent. Una resolució aprovada al Debat de Política General fixa el 31 de desembre de 2016 com a data límit per tenir enllestida la llei en els seus aspectes principals.

Procés Constituent

Mentre que es va complir el calendari en la constitució de la comissió d’estudi, en els treballs de la mateixa i en l’aprovació de les conclusions, s’avança lent en l’activació del Procés Constituent pròpiament dit. Cal pensar i esperar que hi haurà un abans i un després del Debat de Política General (DPG) dels 5 i 6 d’octubre passat, en què es va aprovar una resolució [enllaç a article DPG i procés constituent] que fixa uns terminis curts i concrets. Abans d’un mes s’ha de constituir una comisisó de seguiment del Procés Constituent. Abans de dos mesos s’ha de crear el Consell Assessor del Procés Constituent. Abans de tres mesos s’han de definir el programa i el calendari de desplegament del procés constituent i fer-lo efectiu durant el primer semestre de 2017. I en aquest mateix semestre se n’han de realitzar les fases deliberativa i decisòria.

Finalment, el termini més important: les eleccions constituents es faran en els sis mesos següents al referèndum en cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots favorables.

Annex de mesures socials

A grans trets, s’ha complert tot allò relacionat amb la sanitat, l’educació, la garantia de les llibertats públiques amb relació a la llei mordassa, les administracions locals amb relació a la LRSAL, les persones refugiades i el dret a l’avortament. Una altra cosa és el relacionat amb la pobresa energètica i l’habitatge. S’ha aprofitat la suspensió de la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica per fer-ne una de nova amb un clar retrocés respecte els drets reconeguts en la primera.

Per altra part, el pla de xoc social no s’ha pogut finançar, tal com marcava la Declaració del 9-N, aportant-hi tot allò que es derivés de la reducció de la càrrega del deute en el conjunt de la despesa. La càrrega s’ha reduït però no per haver desobeït el topall de deute, sinó perquè el deute amb la gran banca es va traspassar al Fons de Liquiditat Econòmica (FLA) del govern espanyol, amb uns interessos més baixos.

Desobediència al Tribunal Constitucional 

La Declaració del 9-N ho deixa clar: el Parlament no se supeditarà a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional. La desobediència no s’ha donat, i en els darrers 11 mesos s’ha donat resposta des del Parlament a fins a una quinzena de requeriments del TC.

Referèndum

És un element nou incorporat al full de ruta a iniciativa de la CUP-CC. Malgrat les primeres reticències del govern i de Junts pel Sí, els avenços aconseguits en els debats de la qüestió de confiança al president Carles Puigdemont, primer, i de política general, després, són substancials. Així, el Parlament ha instat el Govern a celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya, com a molt tard el setembre de 2017 amb una pregunta clara i de resposta binària. A més a més, el Parlament es compromet a activar tots els dispositius legislatius necessaris per dur-ne a terme la celebració i per a donar-li al mateix temps una cobertura legal, que és fonamental per distingir-ne el caràcter vinculant respecte el que va ser el procés participatiu del 9-N de 2014.

Tot i la voluntat del president Puigdemont que el referèndum sigui acordat amb el govern espanyol, la resolució del debat de política general constata que en absència d’acord polític amb el govern espanyol, es mantenen els compromisos de convocar el referèndum abans de setembre de 2017, amb un pregunta clara i binària, i amb la corresponent cobertura legal. La mateixa resolució també fixa el 31 de desembre de 2016 com a data límit perquè el Parlament creï una comissió d’experts de seguiment del procés d’autodeterminació.

Etiquetes : Declaració del 9-N