Referèndum i procés constituent: què, com i quan?aa
Referèndum / referendum proces constituent que
Referèndum

Referèndum i procés constituent: què, com i quan?

Aquesta setmana està previst que es faci públic el manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, publicat en una pàgina web i traduït a diversos idiomes.

El 31 de gener, el Pacte Nacional pel Referèndum el va ratificar en una reunió al Parlament de Catalunya fruit del primer mes de treballs, després que es constituís el grup el 23 de desembre passat. La constitució del Pacte Nacional pel Referèndumque agrupa organitzacions de les diferents sensibilitats favorables a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació- i el seu consell executiu, format per vuit persones de diferents orígens polítics, era un dels compromisos assumits pel Govern a petició de la CUP-CC després del Debat de Política General, el mes d’octubre passat. La seva funció és reclamar a l’Estat l’organització d’un referèndum d’autodeterminació, sumant suports i legitimitat democràtica a la demanda. La Cimera pel Referèndum, de fet, era un dels requisits de la CUP-CC en el marc del debat de la moció de confiança del president Carles Puigdemont i el posterior Debat de Política General en relació amb el referèndum d’autodeterminació i el procés constituent de la nova República catalana i que tenien com a termini per complir-se el 31 de desembre de 2016.

La CUP-CC es va presentar a les eleccions amb tres objectius fonamentals: independència, procés constituent i rescat social. En els últims mesos, la coordinació amb el Govern entorn a dos dels instruments bàsics per a l’assoliment dels objectius de la CUP-CC, el referèndum i l’organització del procés constituent, s’ha produït de forma regular i aborda la preparació de l’escenari de la ruptura democràtica amb l’Estat. Aquesta coordinació era una exigència de la CUP-CC, en entendre que no hi ha procés independentista si no hi ha un espai de coordinació sincera entre els representants democràtics de la majoria independentista.

La comissió d’experts internacionals, pendent de constituir

Ni que fos ‘in extremis’, el Govern va complir els principals terminis fixats pel 31 de desembre relacionats amb el referèndum. No ha estat així amb el procés constituent, del qual ha estat necessari redefinir terminis i també part de l’estratègia marcada tant en les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent com en les mateixes conclusions del Debat de Política General. Amb tot, també en allò relacionat amb el referèndum, si bé s’avança en la línia que des de la CUP-CC es considera correcta, queden encara pendents qüestions importants. És el cas de la comissió d’experts internacional, per a la qual fa un mes i mig el Govern va entregar a la CUP-CC un llista hipotètica de possibles components, però sense que s’hagi avançat més.

La comissió d’experts com a tal, però, ni s’ha convocat ni molt menys constituït, ni tampoc s’ha informat a la CUP-CC dels contactes que s’estan realitzant per tal de constituir-la. La idea de la CUP-CC és constituir un ‘legal team’ format per juristes reconeguts internacionalment que puguin emetre dictamens sobre els diferents passos en fals que faci l’Estat espanyol davant els avenços que puguin fer el Govern i el Parlament en el procés cap a la independència. Sí que s’ha anunciat a partir del 9 de març un cicle de debats amb experts en processos constituents arreu del món. El cicle, però, està precisament relacionat amb el procés constituent, però no amb el referèndum en sí mateix ni molt menys amb la comissió d’experts internacionals reclamada des de la CUP-CC, la creació del qual va ser un dels compromisos assumits en el Debat de Política General, en les conclusions del qual s’hi deia textualment: “La comissió s’ha de crear abans de la fi del 2016 i ha de celebrar una conferència pública per a donar a conèixer els seus objectius”.

El referèndum a punt per si s’hagués de celebrar a partir del maig

Respecte altres qüestions relacionades amb el referèndum, a mitjans de gener hi ha hagut una primera reunió per abordar la dimensió complexa de l’organització del referèndum en el cas probable que finalment no sigui acordat amb l’Estat. El plantejament sembla adequat, però cal treballar molt més els camps on és previsible que l’Estat actuï per impedir-lo. En el marc d’aquest mateix debat hi ha el de la data de celebració del referèndum. Si bé el compromís és celebrar-lo abans de finals de setembre, des de la CUP-CC s’insisteix en el fet que l’ideal és que estigui tot a punt per celebrar-lo a partir del maig en cas que s’hagi d’avançar.

En aquest sentit, també ‘in extremis’, però el 29 de desembre, encara dintre els terminis proposats per la CUP-CC, s’arribava a un acord general sobre el text de l’articulat de la Llei de transitorietat, tot i que resten alguns aspectes pendents d’abordar i acordar. Entre ells, un de molt important i que fa referència a la Llei del Referèndum. Si bé s’han començat els treballs, encara queda pendent de decidir si es formula una llei per separat o si es vincula a la Llei de transitorietat. O quan entraria en vigor la proclamació unilateral d’independència, si en el moment d’aprovar la llei, o un cop guanyat el referèndum que és el que planteja la CUP-CC. La ponència sobre la llei, però, no ha deixat de treballar i es reuneix cada setmana malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional.

El Procés Constituent, després del referèndum

Les conclusions tant de la comissió d’estudi del procés constituent com del Debat de Política General fixaven un calendari i un full de ruta per al procés constituent que s’han acabat modificant. Si bé abans es parlava de dos processos paral·lels, un de comandat des del Govern i el Parlament, relacionat amb el referèndum, i un altre des de la societat civil, relacionat amb el procés constituent, finalment s’ha preferit deixar el procés constituent pròpiament dit per a després del referèndum, sempre amb el benentès d’una victòria del ‘sí’ a la independència.

El conjunt de treballs de preparació del procés constituent per part del Govern, i en concret des del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, restaven quasi aturats des de l’estiu, però s’està aconseguint, amb insistència per part de la CUP-CC, de tornar a posar el tema sobre la taula. Amb tot, els terminis fixats en les conclusions del Debat de Política General s’han superat amb escreix. Entre ells el que determinava que en tres mesos, amb l’assessorament del Consell Assessor del Procés Constituent, que ni tan sols es va arribar a constituir, s’havia de “definir el programa i el calendari de desplegament del procés constituent en el termini de tres mesos i fer-lo efectiu durant el primer semestre de 2017”.

Ara l’escenari que s’està dibuixant en les converses entre la CUP-CC i el govern de Junts pel Sí és el d’un procés constituent posterior al referèndum. Ha estat tasca del grup negociador de la CUP-CC condensar tant la reformulació del calendari com dels acords del Debat de Política General relatius al procés en una proposta concreta i pràctica: la creació d’un instrument organitzador del procés constituent per part del govern, sota comandament de la societat civil. En l’última reunió de treball, duta a terme fa poc més de dues setmanes, una part important dels propòsits del document de la CUP van ser acceptats formalment pel Govern. Restarà veure ara la implementació real, no certificable fins el moment.

L’objectiu és que si bé el procés constituent en sí es farà després del referèndum, en els mesos que hi ha d’aquí a la celebració del mateix el Govern ja impulsi un organisme que el vagi preparant. En aquest sentit , si bé és cert que el protagonista central del procés constituent no ha de ser el Govern, sinó la societat civil, tal com està establert en les conclusions de la comissió d’estudi i posteriors acords del Debat de Política General, també ho és que és necessària l’existència d’una estructura prèvia de suport tècnic i logístic i que organitzi, sense dirigir-lo políticament, el procés constituent en sí. Per això es considera necessària la figura d’un director tècnic, així com d’un consell rector format per les entitats que actualment ja estan treballant entorn al procés constituent. Models reeixits a nivell internacional ja n’existeixen, com la Representación Presidencial para la Asamblea Constituyente (REPAC) boliviana.

En concret, està sobre la taula un procés amb una direcció civil, però amb un cos tècnic que el prepari, també informant a l’opinió pública sobre la importància d’un procés constituent vinculant i de base ciutadana com el català, i formant a les persones que hauran de tenir una participació més directa en els debats del procés. Les converses amb el departament dirigit pel conseller Raül Romeva són setmanals i semblen ben encaminades. De moment, però, l’única plasmació sobre la realitat ha estat l’organització del cicle de debats i xerrades d’experts en processos constituents que s’han donat en diferents països i que es faran entre el 9 de març i el 15 de juny. L’escull que sembla haver-se superat és el que distanciava la CUP-CC del Govern de Junts pel Sí davant la percepció d’aquest que ja estava fent tot el que li tocava relatiu al procés constituent, perquè aquest l’havia de liderar la societat civil. Ara s’han aproximat posicions respecte l’opinió de la CUP que, tot i tenir més que clar que el procés constituent ha de ser de base ciutadana, participatiu i vinculant, també necessita de la implicació del govern, tant en els aspectes més tècnics i logístics d’organització, com en la difusió del mateix a través de campanyes institucionals i de socialització del procés.