Vols entendre la història de Catalunya sense perdre’t en centenars de dates? Aquesta guia reuneix, en una sola pàgina, els moments clau que han construït el país: des dels primers pobladors fins al segle XXI.
- Una mirada llarga sobre Catalunya: orígens, Edat Mitjana, Corona d’Aragó, 1714, industrialització i Estat autonòmic.
- Cronologia clara per seguir l’evolució política, social i cultural de Catalunya fins avui.
- Context històric per comprendre millor el debat actual sobre autogovern, identitat i procés.
Per què és important entendre la història de Catalunya avui
Catalunya és un territori amb més de mil anys d’evolució política, jurídica i cultural. Al llarg del temps ha passat de ser una regió de frontera de l’Imperi carolingi a integrar-se a la Corona d’Aragó, formar part de la monarquia hispànica, viure la industrialització més intensa de la península i convertir-se en una de les comunitats autònomes amb més autogovern.
Debats actuals sobre autonomia, independència, llengua, escola o finançament no sorgeixen del no-res: tenen arrels en guerres del segle XVII, en la derrota de 1714, en la industrialització del XIX, en la Guerra Civil i el franquisme, i en la manera com es va dissenyar l’Estat de les autonomies després de 1978.
Aquesta pàgina està pensada per a qui viu a Catalunya, per a qui la mira des de fora i per a qualsevol persona que necessiti un resum fiable i ordenat de la història de Catalunya: periodistes, estudiants, equips internacionals o simplement gent curiosa.
Resum ràpid de la història de Catalunya en 10 idees
Si necessites una història de Catalunya resumida, aquí tens les grans etapes que desenvolupem amb més detall a la resta de la pàgina:
-
Dels primers pobladors al món romà
Població prehistòrica, pobles ibers i colònies gregues i fenícies fins a la conquesta romana, amb ciutats com Tàrraco i Bàrcino com a nuclis clau. -
Edat Mitjana: comtats i naixement de Catalunya
Formació dels comtats de la Marca Hispànica, consolidació del comtat de Barcelona i aparició d’un principat amb institucions pròpies. -
Corona d’Aragó i expansió mediterrània
Unió dinàstica amb Aragó, projecció marítima i comercial, i desenvolupament de les Corts i de la Generalitat com a òrgans de govern. -
Monarquia hispànica i conflictes
Guerres, crisis i tensions fiscals que culminen en la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. -
1714 i els decrets de Nova Planta
Caiguda de Barcelona, abolició de les institucions històriques catalanes i implantació d’un model més centralitzat. -
Segle XIX: industrialització i catalanisme
Catalunya esdevé motor industrial i comercial; reneix la cultura en català i es formula el catalanisme polític modern. -
Primer terç del segle XX
Mancomunitat, Segona República, Estatut de 1932 i trencament de la Guerra Civil. -
Franquisme i resistència
Dictadura, repressió del català i de les institucions pròpies, però també reconstrucció d’una societat civil activa. -
Transició i Estat autonòmic
Recuperació de la Generalitat, Estatuts de 1979 i 2006, consolidació de l’autogovern i normalització del català. -
Del nou Estatut al procés
Sentència del Tribunal Constitucional, grans mobilitzacions i cicle polític marcat per referèndums i negociació.
Dels primers pobladors a la Marca Hispànica
Prehistòria i Antiguitat: dels ibers a Roma
El territori de l’actual Catalunya està habitat des de la prehistòria, amb restes arqueològiques que mostren presència humana des del Paleolític i jaciments destacats en coves, muntanyes i valls de tot el país. Amb el pas dels segles apareixen assentaments ibers, organitzats en petits nuclis fortificats i vinculats al comerç amb altres cultures mediterrànies.
A la costa s’hi instal·len colònies gregues i fenícies, i a partir del segle III aC el domini romà s’estén per la zona. Ciutats com Tàrraco (Tarragona) esdevenen centres administratius importants, i Bàrcino (Barcelona) creix com a nucli urbà. El llatí s’imposa com a llengua, base del futur català.
Del món visigòtic al naixement dels comtats catalans
Després de la caiguda de l’Imperi romà, el territori passa per mans visigodes i, més tard, per l’expansió de l’islam des del sud. Al nord-est peninsular es forma una zona de frontera coneguda com a Marca Hispànica, integrada a l’Imperi carolingi. Aquesta franja s’organitza en una sèrie de comtats que, amb el temps, aniran guanyant autonomia.
D’aquests comtats, el de Barcelona acabarà exercint un paper central, tant en la política com en la projecció econòmica. La combinació d’herència romana, influència carolíngia i realitats locals posa les bases del que més endavant identificarem com la Catalunya medieval.
Edat Mitjana: formació del Principat de Catalunya i de la Corona d’Aragó
Dels comtats al Principat de Catalunya
Entre els segles IX i XII, els comtats catalans consoliden la seva autonomia respecte als reis francs. A través d’aliances, herències i conflictes interns, la casa de Barcelona agrupa bona part del territori, configurant un espai polític més coherent que, amb el temps, es coneixerà com a Principat de Catalunya.
En aquesta etapa es desenvolupen institucions de representació i pacte, com les Corts, i es consoliden normes de dret propi. La llengua catalana s’utilitza progressivament en documents i en la vida quotidiana, mentre monestirs, ciutats i ports esdevenen centres econòmics i culturals de referència.
Unió dinàstica amb Aragó i expansió mediterrània
El matrimoni entre el comte de Barcelona i l’hereva del regne d’Aragó a mitjan segle XII crea una unió dinàstica que donarà lloc a la Corona d’Aragó. Aquesta estructura política agrupa diferents territoris (Catalunya, Aragó, País Valencià, Illes Balears i, més endavant, dominis al Mediterrani) sota un mateix monarca, però mantenint lleis i institucions pròpies a cadascun.
Catalunya participa activament en l’expansió comercial i marítima a la Mediterrània. Barcelona es consolida com a port de primer ordre, mentre institucions com la Generalitat —que neix com a comissió permanent de les Corts— articulen la relació entre el poder del monarca i els estaments del país.
Edat Moderna i 1714: dels conflictes interns a l’abolició de les institucions
La integració a la monarquia hispànica aporta etapes de cooperació i de tensió. Entre els segles XVI i XVII, Catalunya viu crisis demogràfiques, conflictes socials i guerres que marquen profundament la seva trajectòria: la Guerra dels Segadors, associada a la presència de tropes i a la fiscalitat, o la pèrdua del Rosselló i part del territori històric en el Tractat dels Pirineus.
El gran punt d’inflexió arriba amb la Guerra de Successió hispànica (1701–1714). Bona part de Catalunya s’alinea amb el bàndol austriacista en defensa del seu marc institucional. Després d’un llarg setge, Barcelona cau l’11 de setembre de 1714. Els decrets de Nova Planta suprimeixen les institucions pròpies (Corts, Generalitat) i s’imposen models administratius més centralitzats.
Aquesta data, 1714, esdevindrà un símbol clau de la memòria històrica catalana, recuperat especialment pel catalanisme dels segles XIX i XX i pel debat polític contemporani.
Segle XIX: industrialització, moviment obrer i catalanisme
El segle XIX transforma Catalunya de manera radical. El país es converteix en un dels principals centres industrialitzats de la península, especialment en el sector tèxtil. S’aixequen grans fàbriques, barris obrers i una classe treballadora creixent, que donarà lloc a moviments sindicals i organitzacions obreres molt actives.
Paral·lelament, la cultura catalana viu la Renaixença, un renaixement literari i cultural en llengua catalana que recupera la memòria medieval i reivindica una identitat pròpia. D’aquesta combinació d’auge econòmic i renaixement cultural sorgeix el catalanisme polític, que formula propostes d’autogovern, reforma territorial i, en algunes corrents, projectes de sobirania més ambiciosos.
A finals del segle XIX i principis del XX es creen partits, associacions i entitats que situen Catalunya al centre del debat sobre com s’ha d’organitzar l’Estat i quin lloc ha d’ocupar-hi la diversitat nacional i lingüística.
Segles XX i XXI: guerra, dictadura, autonomia i procés
Mancomunitat, Segona República i Guerra Civil
A començaments del segle XX, la Mancomunitat de Catalunya coordina les diputacions provincials i impulsa polítiques de modernització, educació i cultura. Amb la Segona República, Catalunya recupera institucions pròpies amb la restauració de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia de 1932.
La Guerra Civil (1936–1939) interromp aquest procés. Catalunya es converteix en un dels principals escenaris del conflicte, amb destrucció, exili i la posterior instauració de la dictadura franquista.
Franquisme: repressió i reconstrucció social
El règim franquista elimina l’autogovern, restringeix fortament l’ús públic del català i reprimeix partits, sindicats i entitats. Tanmateix, el país també viu una nova onada d’industrialització i rep onades de migració interna procedent d’altres zones de l’Estat, configurant una societat diversa i complexa.
A la clandestinitat, la cultura i la societat civil catalanes es reorganitzen: moviments veïnals, associacions culturals, parròquies, sindicats i partits recuperen espais de resistència i d’afirmació d’una identitat pròpia, que serà clau en la posterior transició democràtica.
Transició, Estatuts i Estat autonòmic
Després de la mort de Franco i l’aprovació de la Constitució de 1978, es restaura la Generalitat de Catalunya. L’Estatut d’Autonomia de 1979 reconeix un ampli autogovern i el català esdevé llengua vehicular a l’escola i a l’administració. L’any 2006, un nou Estatut, refrendat a Catalunya, ampliarà alguns aspectes del marc competencial, tot i que la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 retallarà i reinterpretarà parts importants del text.
Del nou Estatut al procés
A partir de la reforma estatutària, de la crisi econòmica i de la creixent mobilització ciutadana, s’obre una etapa coneguda com el procés: consultes, grans manifestacions, referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i un intens cicle de conflicte polític entre institucions catalanes i de l’Estat.
Aquesta fase recent no s’entén sense tot el que ha passat abans. Per això, a l’ Observatori del Procés connectem la història llarga de Catalunya amb l’actualitat, oferint anàlisis i cronologies que permeten entendre millor les decisions i debats del present.
Línia del temps: cronologia bàsica de la història de Catalunya
Aquesta cronologia resumeix les principals etapes de la història de Catalunya. Pots utilitzar-la com a mapa mental general i, després, aprofundir en cada període amb els articles del blog.
- Prehistòria i Antiguitat Restes humanes des del Paleolític, cultura ibèrica i colònies gregues i fenícies fins a la plena integració a l’Imperi romà.
- Segles V–VIII: Antiguitat tardana i món visigòtic Transformacions polítiques després de la caiguda de Roma, domini visigòtic i primeres incursions musulmanes.
- Segles VIII–XI: Marca Hispànica i comtats Creació de comtats sota influència carolíngia i progressiva autonomia del comtat de Barcelona.
- Segles XII–XV: Principat de Catalunya i Corona d’Aragó Unió dinàstica amb Aragó, expansió mediterrània i consolidació d’institucions com les Corts i la Generalitat.
- Segles XVI–XVIII: monarquia hispànica, guerres i 1714 Conflictes interns, Guerra dels Segadors, Tractat dels Pirineus i Guerra de Successió, amb abolició de les institucions catalanes.
- Segle XIX: revolució industrial i catalanisme Industrialització, moviments obrers, Renaixença cultural i primeres formulacions del catalanisme polític.
- Primer terç del segle XX Mancomunitat, Segona República, Estatut de 1932 i ruptura de la Guerra Civil.
- 1939–1975: franquisme Dictadura, repressió del català i de l’autogovern, migracions internes i reconstrucció de la societat civil.
- 1978–2006: transició i Estat autonòmic Restitució de la Generalitat, Estatut de 1979, consolidació de l’autogovern i nou Estatut de 2006.
- Des de 2010: història recent i procés Sentència del Tribunal Constitucional, auge de l’independentisme, referèndums i nous debats sobre l’encaix de Catalunya a l’Estat.
Preguntes freqüents sobre la història de Catalunya
Quan podem parlar de Catalunya com a entitat històrica?
No hi ha una data única de naixement, però molts historiadors situen l’origen de Catalunya com a entitat política en la consolidació dels comtats catalans i del Principat de Catalunya durant l’Edat Mitjana, amb institucions pròpies i una llengua romanç diferenciada.
Per què el 1714 és tan important a la història de Catalunya?
La caiguda de Barcelona el 1714 simbolitza la derrota del bàndol que defensava la continuïtat de les institucions catalanes i l’inici d’un model més centralitzat. Els decrets de Nova Planta van comportar l’abolició de les Corts i de la Generalitat, i s’han convertit en un referent de la memòria històrica catalana.
És recent el catalanisme polític?
El catalanisme polític modern es desenvolupa al segle XIX, vinculat a la industrialització i a la Renaixença cultural. A partir d’aquí, evoluciona en múltiples corrents: des de l’autonomisme i el federalisme fins a l’independentisme contemporani.
Quina relació hi ha entre la història de Catalunya i el procés?
El procés és la fase més recent d’una història llarga de debats sobre autogovern, llengua, finançament i reconeixement nacional. Sense conèixer l’evolució de Catalunya a la Corona d’Aragó, a la monarquia hispànica, al segle XIX i al franquisme, és difícil interpretar les tensions polítiques actuals.
La història de Catalunya no és només passat: apareix cada dia als titulars sobre eleccions, llengua, finançament o relacions entre Catalunya, l’Estat i Europa. Tenir una visió clara d’aquesta història t’ajuda a interpretar millor l’actualitat i a comunicar-la amb rigor.
A l’Observatori del Procés treballem per explicar Catalunya amb context, dades i un llenguatge accessible, tant en català com en castellà. A partir d’aquesta guia podràs explorar cronologies més detallades, anàlisis sobre el procés i recursos pensats per a persones i equips que necessiten entendre ràpidament què està passant en la política i la societat catalanes.
