Comarques de Catalunya
- Alt Camp
- Alt Empordà
- Alt Penedès
- Alt Urgell
- Alta Ribagorça
- Anoia
- Bages
- Baix Camp
- Baix Ebre
- Baix Empordà
- Baix Llobregat
- Baix Penedès
- Barcelonès
- Berguedà
- Cerdanya
- Conca de Barberà
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- Lluçanès
- Maresme
- Moianès
- Montsià
- Noguera
- Osona
- Pallars Jussà
- Pallars Sobirà
- Pla d’Urgell
- Pla de l’Estany
- Priorat
- Ribera d’Ebre
- Ripollès
- Segarra
- Segrià
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Terra Alta
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
El teu mapa per entendre el territori i les comarques de Catalunya
Catalunya és molt més que Barcelona, la Costa Brava o el Pirineu català. Al darrere d’aquests noms hi ha províncies, comarques i grans zones que expliquen com s’organitza el territori, com viu la gent i per què cada àrea té una personalitat tan marcada.
En aquesta pàgina trobaràs una visió clara i ordenada del territori de Catalunya, pensada tant per a qui prepara un viatge com per a qui necessita context per a un reportatge, un projecte educatiu o senzillament vol conèixer millor el país.
Com s’organitza el territori català: províncies, comarques i Aran
Per orientar-te al mapa de Catalunya és útil distingir tres nivells bàsics: províncies, comarques i Aran. Entendre com es relacionen entre si t’ajudarà a llegir millor qualsevol notícia, estudi o guia de viatge sobre el país.
Províncies de Catalunya
A nivell de l’Estat, Catalunya es divideix en quatre províncies: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Són demarcacions administratives clàssiques, compartides amb la resta de l’Estat, que estructuren serveis com jutjats, delegacions i altres organismes.
Comarques: l’escala més útil per entendre Catalunya
Per sota de les províncies trobem les comarques de Catalunya, que agrupan municipis amb vincles històrics, econòmics i socials molt forts. Cada comarca té un consell comarcal que coordina serveis com el transport escolar, els serveis socials, la gestió de residus o la promoció econòmica.
A la pràctica, quan algú a Catalunya parla de territori sol dir “al Penedès”, “a l’Empordà”, “al Pallars” o “al Vallès”, és a dir, noms de comarques o conjunts de comarques. Aquesta escala és clau si vols comprendre de debò el territori català.
El Val d’Aran: una entitat singular
El Val d’Aran (Aran) és una vall pirinenca situada a la vessant atlàntica i amb règim propi. Té llengua oficial pròpia (aranès, varietat de l’occità), institucions específiques i una identitat molt marcada.
A efectes pràctics, molta gent el compta com “una comarca més”, però jurídicament és una entitat territorial singular. Per això veuràs que alguns mapes parlen de comarques més Aran, i d’altres, directament, de comarques incloent-hi Aran.
Marques turístiques: les grans regions de Catalunya que veuràs als mapes
A més de províncies i comarques, l’Agència Catalana de Turisme utilitza les anomenades marques turístiques de Catalunya per agrupar el territori en grans zones amb trets compartits. Són especialment útils si busques una guia del territori de Catalunya orientada a experiències.
Aquestes marques no substitueixen les comarques, però t’ajuden a visualitzar Catalunya en pocs blocs:
A partir d’aquesta estructura, l’Observatori del Procés organitza els seus continguts sobre les comarques de Catalunya: cada zona té el seu propi paisatge, la seva pròpia economia i la seva pròpia manera de viure, i això es nota en la política, la cultura i els debats socials del país.
Territori i comarques de Catalunya, zona a zona
En lloc de perdre’t en una llista interminable de noms, aquí tens un resum de les grans zones de Catalunya. Des de cada bloc podràs, més endavant, accedir a guies detallades per comarca (Pirineu català, Costa Brava, Terres de l’Ebre, interior de Lleida, etc.).
Barcelona i el seu entorn metropolità
El Barcelonès agrupa Barcelona ciutat i municipis veïns com l’Hospitalet, Badalona o Santa Coloma. És una de les àrees més densament poblades d’Europa i concentra institucions polítiques, universitats, centres de recerca, cultura i una part molt important del turisme internacional.
Al voltant, comarques com el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf o l’Alt Penedès formen una corona metropolitana clau per entendre l’economia i la vida quotidiana del país.
Costa Brava i Girona interior
Des de Blanes fins a Portbou, la Costa Brava combina cales rocalloses, pobles blancs, camins de ronda i un paisatge agrícola que s’estén cap a l’interior en comarques com l’Alt i Baix Empordà, la Selva, el Gironès o el Pla de l’Estany.
Cap al nord i l’oest, les comarques de la Garrotxa i el Ripollès enllacen aquest litoral amb els volcans, les fagedes i les muntanyes del Prepirineu. És una zona ideal per unir mar, muntanya, patrimoni i gastronomia en una sola ruta per Catalunya.
Pirineu català (Pirineus)
El Pirineu català agrupa comarques com la Cerdanya, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Berguedà, la Garrotxa o el Ripollès. Aquí hi trobem parcs naturals, valls glacials, estacions d’esquí i pobles de pedra on la vida segueix el ritme de les muntanyes.
És un territori clau per a qui busca senderisme, neu, natura i turisme de muntanya, però també per entendre com l’altitud, el clima i la dispersió poblacional condicionen l’economia i els serveis públics.
Terres de Lleida: planes, castells i agricultura
Les Terres de Lleida s’estenen per comarques com el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra o les Garrigues. Hi dominen els camps de fruiters, cereals i oliveres, esquitxats de castells, monestirs i petites capitals comarcals.
És una zona ideal per parlar d’agricultura, aigua, despoblament rural, logística i de com la Catalunya interior es relaciona amb les grans àrees urbanes.
Costa Daurada i Camp de Tarragona
La Costa Daurada reuneix comarques com el Baix Camp, el Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, la Conca de Barberà o el Priorat. En pocs quilòmetres es passa de grans platges i turisme familiar a paisatges de vinya en terrasses i pobles medievals d’interior.
Tarragona aporta el pes de la ciutat romana i portuària, mentre que el Priorat i altres comarques interiors parlen de vi, olis i nous models de turisme rural i enològic.
Terres de l’Ebre i Val d’Aran: extrems del mapa
A l’extrem sud, les Terres de l’Ebre agrupen comarques com el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta o la Ribera d’Ebre. El delta de l’Ebre, els seus arrossars i les llacunes dialoguen amb serres interiors, vinyes i pobles petits on el riu marca la vida econòmica i cultural.
A l’extrem nord, la Val d’Aran és una vall d’alta muntanya amb llengua pròpia, un fort vincle amb Occitània i un pes important del turisme de neu i natura. És un laboratori perfecte per entendre identitats múltiples dins de Catalunya.
Quina zona de Catalunya encaixa millor amb tu?
No totes les persones busquen el mateix quan s’acosten a Catalunya. Per això, més enllà d’explicar el mapa de comarques de Catalunya, també t’ajudem a connectar perfils de visitant o d’estudi amb territoris concrets.
Si busques mar, cales i pobles costaners
El teu territori natural passa per comarques de la Costa Brava (Alt i Baix Empordà, Selva litoral), la Costa Barcelona (Maresme, Garraf) i la Costa Daurada (Baix Camp, Tarragonès, Baix Penedès). Aquí el protagonisme és per a les platges, el clima mediterrani i els pobles mariners.
Si busques muntanya, neu i senderisme
Mira cap al Pirineu català i la Val d’Aran. Comarques com la Cerdanya, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça o el Ripollès ofereixen parcs naturals, estacions d’esquí, valls glacials i pobles on la cultura pirinenca continua molt viva.
Si t’interessen ciutats, economia i vida metropolitana
Aleshores el teu mapa se centra en Barcelona i la seva àrea metropolitana: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental, Maresme i Garraf. Aquí es concentren els grans debats sobre habitatge, mobilitat, feina, cultura i cohesió social.
Si vols entendre la Catalunya rural i d’interior
Les comarques de les Terres de Lleida, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre són essencials: Segarra, Urgell, Garrigues, Terra Alta, Priorat, Bages, Osona, Berguedà… territoris de vinya, olivera, cereal i boscos on es parla d’aigua, despoblament, energies renovables i noves oportunitats.