Esmenes de la CUP‑CC: com rescatar 760 milions per a fins socials a Catalunya
És possible alliberar 760 milions d’euros per a polítiques socials a Catalunya sense apujar impostos ni incrementar els ingressos globals de la Generalitat? Les esmenes de la CUP‑Crida Constituent (CUP‑CC) als pressupostos de 2017 parteixen precisament d’aquesta idea: retallar privilegis, aturar grans projectes dubtosos i revertir externalitzacions per prioritzar habitatge, educació, renda garantida i serveis públics essencials.
En aquesta pàgina de l’Observatori del Procés hi trobaràs una anàlisi en profunditat, pensada per a persones i col·lectius que necessiten arguments clars i xifres contrastades per intervenir en el debat públic a Catalunya.
Què trobaràs en aquesta anàlisi sobre les esmenes de la CUP‑CC
El debat sobre els pressupostos de la Generalitat de Catalunya sovint està ple de soroll, declaracions creuades i xifres difícils de seguir. Aquesta guia està pensada per a qui necessita anar un pas més enllà dels titulars:
- Entendre d’on surten exactament els 760 milions que la CUP‑CC proposa reorientar.
- Veure a quins programes socials i econòmics es destinaria els diners a Catalunya.
- Contextualitzar el xoc entre la CUP‑CC, el Govern i el marc estatal en matèria de dèficit i legalitat.
- Disposar d’una base sòlida per a debats, mocions, campanyes i anàlisis a la teva organització o territori.
Com utilitzar aquesta pàgina:
- Com a resum per explicar a altres persones què impliquen les esmenes de la CUP‑CC als pressupostos.
- Com a guió per preparar intervencions en plens municipals, assemblees o espais de formació a Catalunya.
- Com a punt de partida per reclamar més transparència i control democràtic sobre la despesa pública.
Context polític i pressupostari a Catalunya
A finals de 2016, el Govern de la Generalitat va aconseguir que els pressupostos catalans de 2017 superessin les esmenes a la totalitat gràcies a la CUP‑CC. Però el suport de la CUP‑CC no era un xec en blanc: es condicionava a una reorientació social de la despesa equivalent a 760 milions d’euros i a avenços concrets en el referèndum d’autodeterminació i en el procés constituent.
Amb una majoria parlamentària ajustada, la CUP‑CC ocupava una posició clau: sense els seus vots, el Govern s’arriscava a quedar-se sense pressupostos, avançar eleccions i posar en dubte tot el calendari del procés a Catalunya.
Les esmenes que analitzem aquí formen part d’aquesta negociació. El seu objectiu declarat és clar: menys diners per a privilegis i grans projectes especulatius, més per a drets socials i serveis públics.
D’on surten els 760 milions: retall de privilegis i canvi de prioritats
Les esmenes de la CUP‑CC no plantegen un augment directe d’impostos, sinó moure diners dins del mateix pressupost de la Generalitat de Catalunya. La lògica és senzilla: alliberar recursos reduint partides considerades prescindibles o regressives i destinar-los a polítiques socials.
Retall del 19 % en les retribucions dels alts càrrecs
Una de les mesures més simbòliques és la reducció del 19 % en les retribucions complementàries dels alts càrrecs i personal de confiança. La CUP‑CC calcula un estalvi d’uns 3 milions d’euros, que es proposa destinar a un fons de Renda Garantida de Ciutadania.
El missatge és directe: en una Catalunya que vol prioritzar els drets socials, els ajustos han de començar per dalt, no pels serveis bàsics.
Reversió d’externalitzacions: prop de 294 milions
El bloc més voluminós és el de la reversió d’externalitzacions de serveis públics. La CUP‑CC identifica contractes i serveis que podrien deixar de subcontractar-se o renegociar-se, alliberant uns 293,9 milions d’euros.
La proposta de redistribució aproximada d’aquests recursos és la següent:
- 54,1 milions per reforçar l’educació pública a Catalunya.
- 45,4 milions per desplegar la Renda Garantida de Ciutadania.
- 41 milions per ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer.
- 180,6 milions per impulsar l’economia cooperativa i social.
No es tracta només de canviar partides: és un gir de model, que aposta per serveis públics forts i per l’economia social catalana en lloc de la lògica purament empresarial.
55 milions menys per a escoles que segreguen per sexe
Un altre punt clau és la retirada de 55 milions d’euros a escoles concertades que segreguen per sexe. La CUP‑CC planteja redirigir aquests fons cap a l’enfortiment de la xarxa pública i de projectes educatius coeducatius.
El debat aquí no és només comptable: és una qüestió de model educatiu i d’igualtat de gènere a Catalunya.
Avals i grans projectes: Fórmula 1, Circuit de Montmeló i BCN World
Les esmenes també qüestionen els avals públics a grans projectes privats:
- Reclamen que els avals de més de 10 milions hagin de ser aprovats expressament al Parlament de Catalunya.
- Plantegen no renovar ni concedir avals com els del Formula One Group i el Circuit de Montmeló.
- Assenyalen el macrocomplex BCN World com a exemple de model econòmic a evitar.
Aquí l’estalvi directe és més difícil de quantificar, però l’objectiu és reduir el risc que el sector públic català acabi cobrint pèrdues de projectes especulatius mentre falten recursos per a habitatge, salut o educació.
Protocol, tecnologia, empreses privades i Incasòl
A més, la CUP‑CC proposa ajustar moltes partides disperses que, sumades, tenen impacte:
- Despeses de protocol de les institucions catalanes.
- Determinades partides del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
- Transferències i aportacions de capital a empreses privades des de departaments com Territori i Sostenibilitat o Empresa i Coneixement.
- Recursos de l’Incasòl destinats a sòl industrial, que es planteja reorientar cap a altres prioritats socials i territorials.
Sumant tots aquests blocs s’arriba als 760 milions d’euros que la CUP‑CC vol moure cap a polítiques socials a Catalunya.
En què s’invertirien els 760 milions: programes socials per a Catalunya
Segons la mateixa CUP‑CC, prop de 626 dels 760 milions es concentrarien en 11 programes nous amb enfocament social, ambiental i de transformació econòmica, dissenyats com a fons transversals entre departaments.
Renda Garantida de Ciutadania i cohesió social
Una peça central és el fons estructural de cohesió social i garantia d’ingressos, lligat a la Renda Garantida de Ciutadania. L’objectiu:
- Garantir un mínim vital per a les persones amb menys recursos a Catalunya.
- Reduir pobresa i exclusió, especialment en barris i comarques més castigats.
- Complementar o anar més enllà de les prestacions estatals quan siguin insuficients.
Habitatge públic i rescat d’autopistes catalanes
Les esmenes plantegen un fons públic d’habitatge per ampliar el parc de lloguer social, evitar desnonaments i donar resposta a l’emergència habitacional en moltes ciutats catalanes.
També es contempla el rescat d’autopistes catalanes per revertir-ne la gestió al sector públic, reduint peatges i evitant que els beneficis es concentrin en unes poques concessionàries.
Lluita contra la corrupció i el frau fiscal
Un altre eix és la creació d’un mecanisme català per combatre la corrupció i el frau fiscal, amb pressupost específic per a:
- Reforç de l’administració tributària pròpia de Catalunya.
- Investigació, inspecció i persecució del frau fiscal.
- Més transparència i control democràtic sobre l’ús dels diners públics.
Banca pública i Banc de Terres
Les propostes de la CUP‑CC inclouen també:
- La creació d’una banca pública catalana que financi projectes estratègics i economia social.
- Un Banc de Terres per ordenar l’ús del territori i facilitar projectes rurals i agroecològics.
Clima, igualtat i lluita contra la violència masclista
Finalment, es preveuen fons específics per a:
- Cooperació internacional i solidaritat.
- Lluita contra el canvi climàtic i defensa del patrimoni natural de Catalunya.
- Polítiques d’igualtat de gènere i programes contra la violència masclista.
En conjunt, el paquet d’esmenes dibuixa un canvi profund de prioritats: de l’austeritat i l’externalització a la redistribució, els serveis públics i la justícia social.
Com es pot aprofitar aquest anàlisi a Catalunya:
- Per fonamentar propostes de pressupostos alternatius a ajuntaments i entitats.
- Per preparar materials pedagògics sobre economia política i fiscalitat a Catalunya.
- Per reforçar campanyes que exigeixin més inversió social i menys privilegis finançats amb diners públics.
És realista rescatar 760 milions sense apujar impostos a Catalunya?
El xoc entre la CUP‑CC i el Govern no és només ideològic: també és tècnic. La CUP‑CC defensa que la clau no és recaptar més, sinó gastar millor. El Govern adverteix dels límits de dèficit imposats des de Madrid i de les dificultats per revertir de cop externalitzacions i contractes.
La visió de la CUP‑CC
Des de l’òptica de la CUP‑CC, el pressupost actual finança massa despeses que no són prioritàries per a la majoria social a Catalunya: grans esdeveniments, avals a projectes dubtosos, externalitzacions costoses o privilegis d’alts càrrecs.
La seva proposta és clara:
- Reduir privilegis i despesa superflua a la cúpula institucional.
- Revertir privatitzacions i externalitzacions allà on sigui possible.
- Reorientar els diners cap a renda garantida, habitatge, educació i serveis públics.
Les objeccions del Govern de la Generalitat
El Govern, per la seva banda, recorda que:
- No totes les externalitzacions són iguals: algunes impliquen entitats del tercer sector o serveis amb alta especialització.
- Trencar contractes pot generar costos legals i indemnitzacions.
- Els marges de dèficit estan vigilats per l’Estat i per la Unió Europea, cosa que limita el moviment de partides.
El resultat és un debat intens sobre quant es pot fer a curt termini i quant exigeix una estratègia gradual.
Lectura des d’un observatori independent
Des d’una perspectiva d’observació independent, les preguntes clau són:
- Quina part dels 760 milions és executable de manera ràpida, sense posar en risc serveis ja existents?
- Quina part requereix canvis estructurals a mitjà termini, reorganització administrativa o noves lleis a Catalunya?
- Com es tradueix qualsevol canvi pressupostari en millores concretes i mesurables en la vida de la gent?
La funció de l’Observatori del Procés és, precisament, ajudar a separar el titular de la dada comprovable i seguir el grau de compliment dels compromisos pressupostaris i polítics.
Impacte polític: pressupostos, referèndum i procés constituent
Les esmenes de la CUP‑CC als pressupostos de la Generalitat se situen al cor del procés polític a Catalunya. No són només números:
- El Govern havia lligat l’aprovació dels pressupostos a la continuïtat de la legislatura i al calendari del referèndum d’autodeterminació.
- La CUP‑CC utilitza el seu pes parlamentari per condicionar aquest calendari a compromisos socials i de ruptura democràtica.
- Algunes esmenes apunten directament que el referèndum se celebri encara que xoqui amb el marc legal estatal.
En la pràctica, aquestes esmenes creuen tres debats alhora: quin model social vol Catalunya, qui mana sobre els recursos econòmics i fins on s’està disposat a arribar en el conflicte de sobiranies.
El paper de l’Observatori del Procés en el seguiment dels pressupostos catalans
L’Observatori del Procés neix com a projecte periodístic i de vigilància democràtica centrat a Catalunya. El seu objectiu és verificar el compliment dels acords adoptats al Parlament vinculats al procés sobiranista i a les polítiques socials, i oferir anàlisis comprensibles per a la ciutadania.
En una pàgina com aquesta, l’Observatori aporta tres coses essencials:
- Context: situar cada xifra en el marc polític i econòmic català.
- Profunditat: anar més enllà del titular i mostrar què hi ha darrere dels 760 milions.
- Rigor: basar-se en dades, documents i seguiment de l’execució pressupostària.
Qualsevol col·lectiu social, entitat veïnal, sindicat, mitjà local o persona interessada pot utilitzar aquests continguts per enriquir les seves anàlisis, formacions internes i campanyes en defensa d’unes polítiques públiques més justes a Catalunya.
Converteix les dades en força política i social:
- Inclou aquesta anàlisi en dossiers interns de la teva organització a Catalunya.
- Fes-la servir com a base per a xerrades, seminaris o espais de formació sobre pressupostos i democràcia.
- Comparteix les dades clau als teus canals per ampliar el debat sobre el model social català.
Preguntes freqüents sobre les esmenes de la CUP‑CC i els 760 milions
Són propostes formals de modificació del projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya presentades per la CUP‑Crida Constituent. En el cas dels comptes de 2017, recullen un conjunt de canvis en la despesa destinats a reorientar 760 milions cap a polítiques socials i programes estratègics, sense augmentar els ingressos globals previstos.
No. La xifra de 760 milions no es basa en nous impostos ni en ingressos addicionals, sinó en reorganitzar la despesa ja existent. La CUP‑CC proposa reduir partides considerades prescindibles (privilegis d’alts càrrecs, avals a grans projectes, externalitzacions, concerts educatius que segreguen per sexe, etc.) per alliberar diners que es destinarien a habitatge, renda garantida, educació o economia cooperativa.
Depèn de la valoració política i tècnica. La CUP‑CC defensa que sí que és viable si s’assumeix un canvi de prioritats i s’afronten conflictes amb determinats interessos econòmics. El Govern, en canvi, alerta dels límits derivats del dèficit, dels contractes ja signats i de la capacitat real de gestió. El debat no és només comptable: també és una discussió sobre quin model social i econòmic vol Catalunya.
La major part dels fons aniria a programes socials i de transformació econòmica: desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania, ampliació del parc d’habitatge públic, reforç de l’educació pública, impuls de l’economia cooperativa, lluita contra el frau fiscal, banca pública, mesures contra el canvi climàtic i polítiques d’igualtat i lluita contra la violència masclista a Catalunya.
Les esmenes pressupostàries s’inscriuen en el calendari polític del procés català. La CUP‑CC condiciona el seu suport als pressupostos tant a una agenda social com a la celebració d’un referèndum efectiu d’autodeterminació, encara que entri en conflicte amb el marc legal estatal. D’aquesta manera, els pressupostos es converteixen en una eina clau per mesurar el compromís del Govern amb el canvi social i amb el dret a decidir.
Resum final: què aporta aquesta anàlisi sobre les esmenes de la CUP‑CC
- Aclara d’on surten els 760 milions que la CUP‑CC proposa rescatar als pressupostos de la Generalitat.
- Mostra a quins programes concrets es destinarien aquests recursos en clau de justícia social i ambiental a Catalunya.
- Explica el xoc polític entre la CUP‑CC, el Govern i les restriccions estatals i europees.
- Ofereix una base sòlida perquè persones i col·lectius de Catalunya puguin intervenir amb dades en el debat pressupostari.
En un context de crisi social i conflictes de sobirania, entendre com es reparteixen els recursos públics a Catalunya no és un detall tècnic: és una condició per poder disputar el model de país i enfortir la democràcia.
