Guia per entendre Catalunya avui
El procés independentista de Catalunya, explicat de manera clara i neutral
El procés independentista de Catalunya —conegut simplement com a procés català— ha marcat la política catalana i espanyola entre 2010 i 2024. Aquesta pàgina reuneix en un sol lloc què va ser, com va començar, què va passar el 2017 i què significa avui per a Catalunya, sense consignes ni titulars simplificats.
Està pensada per a persones i organitzacions que necessiten entendre Catalunya amb context: periodistes, professorat, ONG, consultores, administracions públiques i empreses amb interès en Barcelona o en el conjunt de Catalunya.
- Definició senzilla del procés i dels seus antecedents a Catalunya.
- Cronologia bàsica del procés independentista de Catalunya (2010‑2024).
- Actors clau, conseqüències polítiques i situació actual a Catalunya.
Què és el procés independentista de Catalunya?
Quan parlem del procés independentista de Catalunya, o procés català, ens referim a un cicle polític i social en què una part de la societat catalana i de les seves institucions va intentar aconseguir un referèndum d’autodeterminació i, eventualment, la independència de Catalunya respecte de l’Estat espanyol.
Aquest cicle es fa visible a partir de 2010, s’accelera entre 2012 i 2017, té el seu punt àlgid en el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i la declaració unilateral d’independència, i evoluciona després cap a la judicialització, el judici del procés, els indults i la llei d’amnistia del procés aprovada el 2024. Tot plegat ha influït de manera directa en la política i en la societat de Catalunya.
A més d’un conflicte jurídic i constitucional, el procés és una disputa sobre identitat, encaix territorial, autogovern i projecte de futur per a Catalunya. Per això entendre’l és clau per comprendre la Catalunya actual, tant si es mira des de Barcelona com des de Madrid, Brussel·les o qualsevol altre lloc del món.
El procés català va ser l’intent d’una part de Catalunya de decidir el seu futur com a possible Estat independent mitjançant un referèndum, en tensió constant amb el marc constitucional espanyol i sota la mirada d’Europa.
Antecedents del procés: com s’hi arriba des de Catalunya
De l’Estatut d’Autonomia al malestar polític
Després de la dictadura franquista, la Constitució de 1978 va permetre que Catalunya recuperés les seves institucions d’autogovern. L’Estatut d’Autonomia reconeixia Catalunya com a nacionalitat i definia un repartiment de competències propi dins l’Estat de les autonomies.
Als anys 2000, una reforma de l’Estatut de 2006 va voler actualitzar aquest marc: més autogovern, millor finançament, reconeixement de Catalunya com a nació, protecció reforçada de la llengua catalana… El text va ser aprovat pel Parlament, negociat a les Corts espanyoles i ratificat en referèndum per la ciutadania a Catalunya.
Tanmateix, el 2010 el Tribunal Constitucional va retallar i reinterpretar diversos articles clau de l’Estatut. Per a molts catalanistes, això va suposar una ruptura del pacte polític que havia fet possible la transició i l’encaix de Catalunya a Espanya. El lema que va omplir els carrers va ser clar: «Som una nació. Nosaltres decidim».
Crisi econòmica, desafecció i auge de l’independentisme
A la frustració per l’Estatut s’hi van sumar diversos factors: la crisi econòmica i financera, la sensació de desequilibri fiscal entre Catalunya i la resta de l’Estat, les retallades en serveis públics i els casos de corrupció en diferents partits. Tot plegat va alimentar una percepció de greuge i de pèrdua de confiança en les institucions.
En aquest context, l’independentisme, que fins aleshores havia estat minoritari i sobretot cultural o simbòlic, comença a presentar-se com una alternativa política concreta. La idea d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya guanya suport social i s’instal·la al centre del debat públic.
procés independentista de Catalunya procés català conflicte polític a Catalunya Estatut d’Autonomia sentència de l’Estatut 2010 desequilibri fiscal Catalunya
Cronologia bàsica del procés: de l’Estatut a la llei d’amnistia
En lloc d’una cronologia interminable, aquí trobaràs una línia de temps essencial amb els principals fets del procés independentista de Catalunya. Si necessites més detall, després podràs aprofundir en altres pàgines específiques d’Observatori del Procés dedicades al 9‑N, a l’1‑O o al judici del procés.
2010–2012: de l’Estatut retallat al «dret a decidir»
- 2010 – Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de 2006. Es viu a Catalunya com una retallada d’autogovern i de reconeixement polític.
- 2012 – Massiva manifestació de la Diada a Barcelona amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa». El president Artur Mas avança eleccions amb la proposta de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya.
2013–2014: la consulta del 9‑N a Catalunya
- El Parlament aprova la primera declaració de sobirania i del dret a decidir. El Tribunal Constitucional la suspèn.
- El 9 de novembre de 2014 se celebra una consulta no vinculant sobre el futur polític de Catalunya, que el Govern espanyol considera il·legal. Hi participen més de dos milions de persones, i l’opció favorable a un Estat independent obté una àmplia majoria dels vots emesos.
- S’obren processos judicials contra Artur Mas i altres responsables de la consulta, preludi d’una judicialització creixent del conflicte català.
2015–2016: eleccions «plebiscitàries» i full de ruta cap a la independència
- El 2015 se celebren eleccions al Parlament plantejades com un plebiscit sobre la independència. Les forces independentistes obtenen majoria d’escons.
- Es parla obertament d’un full de ruta cap a un Estat català, amb la creació d’estructures pròpies i la promesa d’un referèndum vinculant.
- El 2016 Carles Puigdemont assumeix la presidència amb el compromís de portar Catalunya a un referèndum definitiu, fins i tot sense acord amb l’Estat.
2017: referèndum de l’1‑O, declaració unilateral i article 155
L’any 2017 concentra els moments més coneguts del procés català. Al setembre el Parlament aprova la Llei del referèndum d’autodeterminació i la Llei de transitorietat jurídica, que el Tribunal Constitucional suspèn de seguida.
L’1 d’octubre de 2017 se celebra el referèndum d’independència de Catalunya, considerat il·legal per l’Estat. Les càrregues policials i la resistència de molts col·legis electorals marquen la imatge del dia i situen Catalunya al centre del debat europeu.
El 27 d’octubre, el Parlament aprova una declaració unilateral d’independència que cap Estat no reconeix. Minuts després, el Govern espanyol aplica l’article 155 de la Constitució, cessa el Govern i convoca noves eleccions autonòmiques.
2018–2022: judici del procés, presó, indults i fragmentació
- Després de les eleccions torna a formar-se un Govern independentista, però el focus es desplaça als tribunals: comença el judici del procés al Tribunal Suprem.
- El 2019 es dicten condemnes de fins a 13 anys de presó per sedició i malversació. Diversos líders catalans ingressen a la presó; d’altres s’han desplaçat a l’estranger.
- El 2021 el Govern espanyol concedeix indults parcials als condemnats, que surten de la presó. L’independentisme entra en una fase de menor mobilització massiva i major divisió interna.
2023–2024: acords d’investidura i llei d’amnistia del procés
El 2023 i el 2024 el procés entra en una nova etapa. Els acords d’investidura a Espanya donen pas a la llei d’amnistia del procés, que vol la «normalització institucional, política i social a Catalunya» mitjançant l’amnistia de la majoria de delictes relacionats amb el conflicte entre 2011 i 2023.
L’aplicació concreta de la llei és a mans de jutges i tribunals, i és objecte de debat en l’àmbit polític i també a la Unió Europea. Tot i així, l’amnistia es presenta com un intent de passar del conflicte judicial a una fase de negociació política sobre el futur de Catalunya.
Actors clau del procés català
El procés no és només un xoc entre «Catalunya» i «Espanya». És una xarxa d’ institucions, partits, organitzacions i actors internacionals que interactuen amb agendes i estratègies diferents. Entendre qui és qui ajuda a llegir millor què ha passat a Catalunya.
Institucions de Catalunya
La Generalitat de Catalunya (Govern i administració) i el Parlament de Catalunya han tingut un paper central: aproven resolucions de sobirania, lleis de desconnexió, convoquen consultes i referèndums i declaren, encara que simbòlicament, la independència el 2017. Les presidències d’Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès marquen fases i estratègies diferents del procés.
Partits polítics a Catalunya i a Espanya
Al camp independentista destaquen formacions com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Convergència/Junts i la CUP, amb visions diferents sobre Europa, el model econòmic o el ritme del procés independentista, però amb un objectiu compartit: la possibilitat d’una Catalunya independent.
Al camp contrari a la independència s’hi situen partits com el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el Partido Popular (PP), Ciudadanos i, més recentment, Vox. Les seves posicions oscil·len entre el reconeixement de l’autogovern català i propostes de recentralització més intensa, però coincideixen a defensar la integritat territorial de l’Estat.
Societat civil i mobilització ciutadana a Catalunya
La força del procés no s’explica només per decisions preses des de les institucions. Entitats com l’ Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han impulsat les grans manifestacions de la Diada, campanyes pel dret a decidir i accions simbòliques que han donat una imatge de mobilització massiva i persistent a Catalunya.
També han aparegut plataformes contràries a la independència, com Societat Civil Catalana, que han organitzat grans marxes a Barcelona en defensa de la permanència de Catalunya a Espanya. La fotografia de Catalunya durant el procés és, per tant, la d’una societat molt mobilitzada, amb sensibilitats diverses que conviuen en un mateix territori.
Impacte del procés a Catalunya: política, societat i economia
El procés ha deixat una empremta profunda en la política catalana, en la vida quotidiana a Catalunya i en la imatge internacional de Barcelona i del conjunt de l’Estat. No és un episodi aïllat, sinó un factor que continua influint en com s’organitza el poder, quins discursos funcionen i quins debats s’obren de cara al futur.
Reconfiguració política a Catalunya
L’eix independència–unitat s’ha situat al centre de la política catalana, competint amb l’eix esquerra–dreta tradicional. Això ha obligat els partits a posicionar-se amb claredat sobre Catalunya, tant al Parlament com al Congrés, i ha donat lloc a noves aliances, trencaments de govern i canvis de lideratge.
Alhora, el procés ha influït en la política espanyola: ha alimentat discursos de recentralització, ha reforçat la presència de determinades forces polítiques i ha convertit el «problema territorial» en un tema recurrent en campanyes electorals i debats parlamentaris.
Cohesió social i convivència a Catalunya
Durant els anys de màxima intensitat del procés, moltes famílies, grups d’amics i equips de treball a Catalunya van descobrir que no tothom pensava igual sobre el futur del país. Hi va haver discussions, distàncies, silencis incòmodes i també aprenentatges sobre com conviure amb postures diferents.
Malgrat la polarització, els estudis d’opinió i l’experiència de moltes entitats mostren una societat catalana amb una vida associativa molt densa, capaç d’organitzar-se en moviments veïnals, culturals, educatius i socials que van molt més enllà del debat sobre la independència.
Economia i imatge internacional de Catalunya
El procés va generar episodis d’incertesa econòmica, com el trasllat de seus socials de grans empreses fora de Catalunya o dubtes sobre l’estabilitat de la regió. Amb el pas del temps, l’economia catalana ha demostrat una capacitat notable d’adaptació, però l’impacte reputacional i les preguntes sobre el futur polític continuen presents en decisions d’inversió, turisme o localització de projectes.
Alhora, Catalunya —i especialment Barcelona— s’han consolidat com un territori molt visible al mapa internacional: per la seva cultura, el seu potencial turístic, el seu ecosistema emprenedor i també per l’eco global del conflicte polític.
En quin punt es troba avui el procés català?
Molts analistes parlen d’una etapa de «post‑procés». Això no vol dir que el conflicte s’hagi tancat, sinó que es troba en una fase diferent de la dels anys 2012‑2017.
El suport a la independència a Catalunya es manté en nivells importants, però no clarament majoritaris. L’independentisme està més dividit sobre l’estratègia a seguir (unilateralitat, referèndum pactat, gestió de l’autogovern) i el cansament social ha reduït la freqüència de grans mobilitzacions, sense que el tema hagi desaparegut del centre del debat polític.
La llei d’amnistia del procés vol tancar el front judicial de centenars de casos i obrir un espai per a la negociació política. Resta per veure com s’aplicarà en cada procediment i quin marge deixa per repensar el model territorial, el finançament de Catalunya, el reconeixement nacional i el paper de la llengua catalana a l’administració i a la vida pública.
Comprendre el procés català no és només revisar el passat. És entendre quina Catalunya volem construir a partir d’ara: com es combinen identitat, autogovern, benestar social, obertura al món i convivència entre sensibilitats diverses en un mateix territori.
Preguntes freqüents sobre el procés i Catalunya
Quan comença i quan s’acaba el procés independentista de Catalunya?
No hi ha una data oficial única, però moltes cronologies situen l’inici del procés en el malestar després de la sentència de l’Estatut (2010) i en les grans manifestacions de la Diada a partir de 2012. El cicle més intens va de 2012 a 2017, amb el referèndum de l’1‑O i la declaració unilateral d’independència, i es prolonga als tribunals fins als indults de 2021 i la llei d’amnistia de 2024. Tot i així, els seus efectes polítics continuen presents a la Catalunya d’avui.
Va ser legal el referèndum de l’1 d’octubre de 2017?
Per al Tribunal Constitucional i les institucions de l’Estat, el referèndum de l’1‑O va ser il·legal perquè es va convocar al marge de la Constitució i de les lleis espanyoles. Per a una part de la societat catalana i per al Govern de la Generalitat d’aleshores, l’1‑O es reivindica com una expressió de legitimitat democràtica i del dret a decidir, encara que no tingués reconeixement jurídic ni internacional.
Per què el procés és important per entendre la Catalunya actual?
El procés ha reconfigurat els partits polítics, els debats públics i les prioritats d’una bona part de la ciutadania. Ha posat sobre la taula qüestions com el model territorial d’Espanya, el paper de la llengua catalana, el finançament de Catalunya, el lloc de Barcelona a Europa o el tipus de participació democràtica que es desitja. Qualsevol anàlisi seriosa sobre la Catalunya actual passa per comprendre aquest cicle.
Què canvia amb la llei d’amnistia del procés per a Catalunya i per a Espanya?
La llei d’amnistia busca desjudicialitzar el conflicte i facilitar una nova etapa de diàleg polític. Per a moltes persones a Catalunya, és una condició necessària per normalitzar la vida institucional i permetre que líders polítics i socials tornin a participar plenament a l’escena pública. Per a altres sectors a Espanya, l’amnistia és polèmica perquè es percep com una cessió excessiva. En qualsevol cas, marca un punt d’inflexió en la manera d’abordar la qüestió catalana.
Continuar explorant Catalunya més enllà del procés
El procés és una peça fonamental del trencaclosques, però Catalunya és molt més: una societat diversa, amb una cultura pròpia molt viva, un territori que va del Pirineu al Mediterrani i una història llarga que connecta amb Europa i amb la Mediterrània des de fa segles.
A l’Observatori del Procés trobaràs altres pàgines dedicades a la història de Catalunya, a les seves institucions i comarques, a la llengua catalana i a la realitat social i econòmica de Barcelona i de la resta del país. Et convidem a continuar navegant pel web per construir una visió completa, matisada i curiosa sobre Catalunya.