Catalunya al món: relacions internacionals i diàspora al segle XXI

Catalunya porta segles mirant més enllà de les seves fronteres. Des dels antics comerciants del Mediterrani fins a les start-ups tecnològiques d’avui, el país ha viscut sempre en diàleg amb l’exterior. Aquesta vocació oberta ha donat lloc a una xarxa global de relacions internacionals i una diàspora catalana que influeix en l’economia, la cultura i la projecció política de la regió.

Entendre com es relaciona Catalunya amb el món implica mirar les seves institucions, les seves empreses, la seva presència en organismes internacionals i, sobretot, les centenars de milers de persones que han fet d’altres ciutats la seva llar sense deixar de sentir-se catalanes. Des de Brussel·les a Buenos Aires, de Londres a Ciutat de Mèxic, la petjada catalana s’ha convertit en part del paisatge urbà i cultural de moltes metròpolis.

En aquest article analitzem amb detall les relacions internacionals de Catalunya, l’evolució i els perfils de la seva diàspora, i l’impacte que tot això té en la imatge del país i en el seu futur econòmic, social i polític.

Diàspora catalana
Diplomàcia pública
Soft power
Economia i exportacions
Cultura catalana a l’exterior

1. Catalunya oberta al món: context històric i geogràfic

El vincle de Catalunya amb el món no és una moda recent ni un eslògan turístic. Respon a una realitat històrica i geogràfica molt clara: un territori situat en un cruïlla de camins, amb una costa llarga, ports actius i una tradició mercantil i viatgera. Tot això ha afavorit intercanvis constants amb Europa, el Mediterrani i Amèrica.

1.1. Del Mediterrani medieval a la globalització

En l’època medieval, els comerciants catalans ja teixien rutes comercials per tot el Mediterrani, amb presència en ciutats com Gènova, Pisa o Alexandria. Aquella xarxa de ports, consolats i acords comercials va ser, d’alguna manera, un precursor de la internacionalització econòmica contemporània.

Amb el temps, la industrialització del segle XIX, l’auge del tèxtil i la posterior obertura de l’economia espanyola van consolidar un teixit empresarial català amb vocació exportadora. Avui, empreses catalanes operen en sectors tan diversos com l’automoció, la biomedicina, l’alimentació o la tecnologia, i estan presents en mercats de tot el món.

1.2. Una societat multilingüe i cosmopolita

La Barcelona contemporània, i per extensió bona part del territori català, s’ha convertit en un espai clarament cosmopolita: un fort pes del turisme internacional, universitats que atreu estudiants de més d’un centenar de països i barris on conviuen desenes de llengües diverses.

Aquest context ha fet que la ciutadania catalana estigui especialment familiaritzada amb mobilitat internacional, estances a l’estranger i xarxes transnacionals. Aquesta normalitat d’anar i venir, de treballar uns anys a fora i tornar, nodreix i reconfigura constantment la diàspora catalana.

2. Diplomàcia i relacions internacionals de Catalunya

Malgrat no ser un Estat sobirà, Catalunya ha desenvolupat una intensa activitat internacional a través del seu govern, els seus ajuntaments i altres institucions. La combinació de competències pròpies, marcs legals estatals i espais europeus ha dibuixat un mapa complex, però dinàmic, de relacions exteriors.

2.1. Acció exterior institucional: més enllà de la política

L’anomenada acció exterior de Catalunya agrupa polítiques de cooperació al desenvolupament, promoció econòmica, difusió cultural i participació en xarxes internacionals de regions i ciutats. Més enllà dels debats polítics, aquesta acció persegueix objectius molt concrets:

• Atraure inversió estrangera i talent qualificat.
• Impulsar la internacionalització de les empreses catalanes, especialment pimes.
• Promocionar la cultura i la llengua catalanes com a elements d’identitat i soft power.
• Col·laborar en projectes de cooperació i desenvolupament en diversos països.
• Participar en xarxes i fòrums internacionals sobre clima, innovació, drets humans o urbanisme.

Aquesta xarxa de contactes i projectes reforça la marca internacional de Catalunya, alhora que genera oportunitats per a la seva diàspora: emprenedors, investigadors i professionals que troben suports i plataformes per connectar la seva experiència exterior amb iniciatives en el territori.

2.2. Ciutats globals i cooperació municipal

No només la Generalitat mira cap a fora. Els ajuntaments catalans, amb Barcelona al capdavant, s’han convertit en actors globals, actius en xarxes internacionals de ciutats. Temes com la lluita contra el canvi climàtic, la mobilitat sostenible, l’habitatge o la inclusió social es treballen a través d’aliances transnacionals.

Moltes vegades, aquestes xarxes permeten que projectes pilot nascuts en un barri concret acabin sent referents en altres urbs del planeta. De la mateixa manera, experiències internacionals aterren a Catalunya gràcies a l’intercanvi de coneixement tècnic i polític.

2.3. Cultura, manifestacions i projecció simbòlica

La cultura ha estat una de les palanques més potents de la projecció internacional de Catalunya. L’èxit de la seva gastronomia, l’atractiu del seu patrimoni modernista, el pes de festivals de música i cinema o la presència d’artistes catalans als principals circuits internacionals sumen capes a aquest relat global.

Al mateix temps, les grans mobilitzacions ciutadanes a Barcelona —tant a favor del dret a decidir com en defensa de drets socials— han estat àmpliament cobertes pels mitjans de comunicació internacionals. Aquestes imatges han contribuït a fixar una imatge de societat civil organitzada i molt mobilitzada, amb capacitat d’acció col·lectiva.

3. La diàspora catalana: qui són, on són i com s’organitzen

Quan parlem de diàspora catalana no ens referim a un únic col·lectiu heterogeni, sinó a una constel·lació diversa de persones que comparteixen algun tipus de vincle amb Catalunya: origen, família, estudis, feina o afinitat cultural. Al llarg de les darreres dècades, aquesta diàspora s’ha reinventat diverses vegades.

3.1. De l’emigració econòmica a la mobilitat qualificada

Durant el segle XX, especialment en les seves primeres dècades, moltes persones van sortir de Catalunya empeses per motius econòmics o polítics. Destins com Amèrica Llatina (Argentina, Mèxic, Cuba) o França van acollir comunitats catalanes que van fundar centres, casals i entitats culturals per mantenir vius l’idioma i les tradicions.

A partir dels anys 90 i, sobretot, després de la crisi econòmica de 2008, el patró canvia: creix la mobilitat de joves qualificats que surten per estudiar un màster, realitzar un doctorat o trobar oportunitats laborals en sectors com l’enginyeria, les ciències de la vida, les finances o les indústries creatives.

3.2. Principals destinacions de la diàspora catalana actual

Encara que no existeix una xifra única que ho resumeixi tot, diversos estudis apunten que centenars de milers de persones vinculades a Catalunya resideixen fora de l’Estat espanyol. Entre les destinacions més habituals destaquen:

• Europa occidental: França, Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Suïssa i els Països Baixos concentren comunitats significatives.
• Amèrica Llatina: la històrica empremta catalana a Argentina, Mèxic o Xile s’actualitza amb noves generacions que s’afegeixen a comunitats ja consolidades.
• Amèrica del Nord: Estats Units i Canadà, especialment en àrees metropolitanes lligades a universitats i hubs tecnològics.
• Àsia-Pacífic: ciutats com Singapur, Hong Kong, Tòquio, Sídney o Melbourne acullen perfils professionals específics, sovint vinculats a la tecnologia, el comerç internacional o l’arquitectura.

Aquesta distribució geogràfica dibuixa una diàspora amb un clar component urbà i professional, molt connectada a ecosistemes globals de coneixement i innovació.

3.3. Xarxes, casals i noves comunitats digitals

Tradicionalment, la diàspora catalana s’articulava al voltant de centres i casals catalans, espais físics on s’organitzaven activitats culturals, celebracions, cursos de llengua i trobades socials. Molts d’aquests casals segueixen actius i actuen com a pont entre Catalunya i la societat d’acollida.

En els darrers anys, però, han aparegut noves formes d’organització digital: grups a les xarxes socials, associacions de professionals a l’estranger, comunitats d’alumnes de les universitats catalanes o xarxes sectorials (científics, emprenedors, artistes). Aquestes estructures més flexibles permeten:

• Compartir oportunitats laborals i de negoci entre persones amb vincles a Catalunya.
• Facilitar l’acollida de qui acaba d’arribar a un nou país.
• Organitzar iniciatives de diplomàcia ciutadana, com xerrades, exposicions o campanyes informatives.
• Mantenir viu el vincle cultural i lingüístic, fins i tot quan la distància física és gran.

4. Economia i projecció empresarial: Catalunya als mercats globals

L’economia és un dels motors més visibles de la projecció internacional de Catalunya. Exportacions, inversions, turisme, investigació i desenvolupament… tot això s’afegeix a un entramat productiu que ha après a competir en mercats globals.

4.1. Exportacions i sectors clau

Catalunya destaca per un teixit empresarial diversificat i una potent base industrial, combinada amb serveis avançats. Entre els sectors amb més projecció internacional es troben:

• Automoció i components, connectats amb grans grups europeus i cadenes de subministrament globals.
• Indústria química i farmacèutica, amb empreses que exporten medicaments, productes sanitaris i innovacions biomèdiques.
• Agroalimentació, des de vins i caves fins a productes gourmet lligats a la dieta mediterrània.
• Tecnologia i economia digital, impulsades per hubs d’innovació, acceleradores i una intensa activitat emprenedora.
• Serveis creatius (disseny, arquitectura, comunicació, videojocs) amb un notable reconeixement internacional.

Moltes d’aquestes empreses no només exporten productes, sinó que obren filials en altres països, participen en projectes europeus i s’integren en xarxes globals. En no pocs casos, les persones de la diàspora catalana actuen com a nodos estratègics per facilitar contactes, entendre mercats i generar confiança local.

4.2. Startups, innovació i talent internacional

En les darreres dues dècades, Barcelona s’ha consolidat com un dels principals hubs de startups del sud d’Europa. L’organització de congressos tecnològics, l’arribada de centres d’innovació de grans multinacionals i la creació d’espais de coworking i viveres empresarials han atret a milers de professionals internacionals.

Aquesta efervescència digital s’alimenta tant de talent local com de perfils estrangers i de catalans retornats que, després d’una etapa a l’estranger, tornen amb una mirada global, contactes internacionals i experiència en models de negoci escalables.

5. Turisme, patrimoni i soft power: la imatge de Catalunya en l’imaginari global

Quan algú en un altre continent pensa en Catalunya, probablement se li apareixen imatges molt concretes: la Sagrada Família, el Parc Güell, les platges de la Costa Brava o una calçotada amb amics. Aquest imaginari no és casual: és fruit de dècades de promoció turística, presència mediàtica i circulació de símbols culturals.

5.1. Modernisme, arquitectura i ciutats que parlen al món

El modernisme català, amb Antoni Gaudí com a figura més coneguda, ha marcat profundament la imatge exterior de Catalunya. La combinació de formes orgàniques, mosaics de colors i solucions constructives innovadores converteix edificis com la Sagrada Família, la Casa Batlló o La Pedrera en postals arquitectòniques reconegudes arreu del planeta.

Aquesta força visual ha convertit l’arquitectura en una de les millors eines de soft power català. No és casual que molts arquitectes i interioristes formats a Catalunya participin en projectes internacionals o que s’exportin tècniques i estils vinculats a la rehabilitació del patrimoni modernista i dels paviments hidràulics característics de tants pisos de Barcelona.

En aquest context, no són pocs els estudis i professionals que, al reformar habitatges històrics, recorren a recursos especialitzats —per exemple, serveis de restauració i polit de sòls antics a Barcelona i Catalunya— per conservar el valor arquitectònic i mantenir viu un llegat que, al seu torn, atrau turisme i curiosos de mig món.

5.2. Castellers, correfocs i cultura popular en clau global

Més enllà del modernisme, la cultura popular catalana també s’ha internacionalitzat. Les torres humanes dels castellers, els correfocs o les festes majors han creuat fronteres gràcies a exhibicions a capitals europees, festivals internacionals i programes d’intercanvi cultural.

Aquestes manifestacions, sovint impulsades per entitats locals i per la pròpia diàspora, mostren una Catalunya on la cooperació, l’esforç col·lectiu i la creativitat es converteixen en espectacle. És habitual que a les ciutats amb forta presència catalana s’organitzin actuacions de castellers, tallers de sardanes o demostracions gastronòmiques que serveixen com a carta de presentació del país.

Des d’una perspectiva de comunicació i marca país, aquestes escenes funcionen com a relats visuals molt potents: condensan valors com la solidaritat, la diversitat d’edats, la confiança mútua o la capacitat d’organització, i connecten amb públics que potser mai han trepitjat Catalunya però se senten atrets per la seva cultura.

5.3. Gastronomia i estil de vida mediterrani

La gastronomia catalana, lligada a la dieta mediterrània, ha estat al centre de la revolució culinària global de les darreres dècades. Restaurants d’autor, petits bistròs, mercats de barri i cellers han exportat la idea d’un estil de vida basat en el producte local, la creativitat i la socialització al voltant de la taula.

Xefs catalans han obert locals a capitals de tot el món, mentre que moltes persones de la diàspora han trobat en la restauració i els productes gourmet una via per reconnectar amb les seves arrels i oferir a les seves comunitats d’acollida una entrada sensorial a la cultura catalana.

6. La diàspora com a pont de coneixement, innovació i activisme

Lluny de ser un fenomen purament nostàlgic, la diàspora catalana del segle XXI es configura com un recurs estratègic per al país. Els seus integrants actuen com a ambaixadors informals, nodes de coneixement i, en molts casos, activistes en defensa de causes polítiques, socials o mediambientals.

6.1. Xarxes de científics, investigadors i professionals

Universitats, centres de recerca i empreses tecnològiques han impulsat, amb el temps, xarxes internacionals de talent vinculat a Catalunya. Investigadors catalans que treballen en universitats de primer nivell, enginyers en multinacionals tecnològiques o professionals de la salut en hospitals de referència formen una constel·lació de perfils altament qualificats.

Molts d’ells participen en projectes conjunts amb institucions catalanes, dirigeixen tesis doctorals d’estudiants que després s’incorporen a centres del país, o col·laboren en programes de transferència de coneixement i tecnologia. Així, la diàspora es converteix en un ecosistema distribuït d’innovació que amplia les capacitats locals.

6.2. Activisme i diplomàcia ciutadana

En el terreny polític i social, bona part de la diàspora catalana s’ha organitzat, especialment des de finals de la dècada de 2000, al voltant de plataformes de diplomàcia ciutadana. Des d’elles s’han impulsat campanyes informatives, observació internacional de processos polítics o debats acadèmics centrats en el futur de Catalunya.

Aquestes iniciatives mostren com les comunitats a l’exterior poden influir en la percepció internacional d’una realitat política complexa, actuant al marge de partits o governs i centrant-se en l’explicació de la seva experiència, els seus valors i les seves aspiracions.

7. Reptes i oportunitats d’una Catalunya global

La internacionalització de Catalunya i la força de la seva diàspora obren un ventall d’oportunitats evidents, però també de reptes que és necessari abordar amb una mirada estratègica a mig i llarg termini.

7.1. Pèrdua de talent vs. circulació de cervells

Un dels debats recurrents és el de la fuga de cervells: la sortida de perfils altament qualificats que no troben a Catalunya condicions laborals o de recerca suficientment competitives. No obstant això, cada vegada més experts apunten a la necessitat de parlar de circulació de talent més que de pèrdua irreversible.

La clau està a dissenyar polítiques que facilitin el retorn voluntari dels qui desitgen tornar, així com a aprofitar millor els vincles professionals i de coneixement dels qui decideixen seguir vivint a l’exterior però se senten part d’un projecte comú.

7.2. Coordinació institucional i participació de la diàspora

Un altre repte important és la coordinació entre institucions catalanes i la diàspora. Encara que existeixen programes de suport i canals de comunicació, moltes persones a l’exterior continuen percebent certa desconexió entre les seves realitats quotidianes i les prioritats de l’agenda institucional.

Iniciatives com consultes digitals, programes de mentoratge, plataformes de participació ciutadana o projectes de co-creació de polítiques públiques amb la diàspora podrien reforçar aquesta sensació de pertinença compartida i fer que la veu dels catalans al món s’incorpori de manera més estructurada en les decisions estratègiques del país.

7.3. Narratives competitives i reputació internacional

En un context geopolític complex, la imatge internacional de Catalunya competeix amb molts altres relats. La cobertura mediàtica de conjuntures polítiques tenses pot arribar a eclipsar altres dimensions, com la innovació científica, la creativitat cultural o la qualitat de vida urbana.

Per mantenir una reputació sòlida i matitzada, és clau que institucions, societat civil i diàspora treballin de manera coordinada en la construcció i difusió d’històries que reflecteixin la diversitat del país: una economia oberta, un sistema científic connectat, una cultura viva i una ciutadania participativa.

8. Catalunya al món: escenaris de futur

Mirant cap a les properes dècades, la posició de Catalunya al món dependrà de factors interns —cohesió social, model productiu, polítiques públiques— i externs, com l’evolució de la Unió Europea, els fluxos migratoris o les transformacions tecnològiques.

8.1. Cap a una Catalunya més connectada digitalment

L’avanç de la digitalització permet imaginar una relació diferent entre Catalunya i la seva diàspora. Plataformes col·laboratives, projectes de ciència ciutadana transnacionals, comunitats professionals distribuïdes o fins i tot experiències de participació política digital poden reforçar aquests lligams de manera inèdita.

Del mateix mode, l’adopció de tecnologies emergents —des de la intel·ligència artificial fins als bessons digitals urbans— es perfila com a palanca per millorar la competitivitat internacional del país, optimitzar serveis públics i generar nous sectors econòmics que, al seu torn, atreuran i mobilitzaran talent global.

8.2. Sostenibilitat, cultura i drets: tres eixos estratègics

És probable que la projecció internacional de Catalunya s’articulin cada vegada més al voltant de tres grans eixos:

• Sostenibilitat: compromís real amb la transició energètica, la mobilitat neta i la protecció del territori.
• Cultura i creativitat: reforç de la llengua catalana, suport a les indústries culturals i projecció internacional del patrimoni material i immaterial.
• Drets i cohesió social: defensa dels drets humans, polítiques d’inclusió i equitat, i un sistema de benestar que actuï com a referent.

En tots aquests àmbits, la diàspora catalana pot jugar un paper crucial, aportant mirades comparades, experiències internacionals d’èxit i xarxes de col·laboració amb altres territoris.

Conclusió: una nació en diàleg constant amb l’exterior

Catalunya és, avui, un territori profundament imbricat en les dinàmiques globals. La seva acció exterior institucional, la seva potència econòmica, la força del seu patrimoni cultural i la vitalitat de la seva diàspora configuren un mosaic complex però ple d’oportunitats.

Comprendre la Catalunya al món exigeix mirar més enllà dels titulars conjunturals i atendre a aquest teixit dens de relacions: des de la cooperant que treballa en un projecte humanitari a Àfrica fins a l’enginyer que dissenya solucions tecnològiques a Àsia, passant per la restauradora que recupera mosaics modernistes per a un públic internacional o el xef que reinventa plats tradicionals en una gran capital.

En última instància, la diàspora catalana i les relacions internacionals del país són dues cares d’una mateixa realitat: la d’una societat que, lluny d’acotar-se, ha decidit parlar amb el món, aprendre d’ell i, al mateix temps, oferir-li la seva creativitat, la seva cultura i la seva capacitat de construir comunitat allà on vagi.