La decisió d’avançar la cimera pel referèndum a finals d’any no és una foto més. És un compromís polític concret entre la CUP i el Govern que afecta el calendari del referèndum d’autodeterminació a Catalunya i als pressupostos de la Generalitat.
- Context complet de la negociació CUP–Govern al Parlament de Catalunya.
- Què s’ha pactat exactament sobre la cimera pel referèndum i els pressupostos.
- Com l’Observatori del Procés seguirà el compliment real d’aquests acords.
Del debat de política general a la “cimera pel referèndum”
L’anomenada cimera pel referèndum neix d’una resolució aprovada en el Debat de Política General del Parlament de Catalunya. La CUP-CC impulsa aquest mandat per obligar el Govern a asseure en una mateixa taula partits, institucions i entitats que defensen el dret de la ciutadania de Catalunya a decidir el seu futur polític.
Durant setmanes, el Govern intenta lligar la cimera al desenllaç dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017: primer els comptes, després el referèndum. La CUP defensa el contrari: sense un compromís clar i verificable sobre el referèndum, parlar de “pressupostos de ruptura” seria una etiqueta buida.
L’acord final situa la cimera en la darrera setmana de l’any i la connecta amb la construcció del Pacte Nacional pel Referèndum, un espai ampli que ha de sumar des de forces independentistes fins a sectors que, sense ser-ho necessàriament, consideren legítim que Catalunya pugui decidir en referèndum si vol ser un estat independent.
- La cronologia bàsica que porta a la cimera pel referèndum.
- Els compromisos escrits que la CUP afirma haver arrencat al Govern.
- L’impacte d’aquests acords en el calendari del referèndum i en els pressupostos.
- El paper de l’Observatori del Procés com a eina de seguiment i transparència.
Què aconsegueix la CUP amb la cimera pel referèndum a Catalunya
Quan la CUP explica públicament el resultat de la negociació, el resumeix en una idea clara: convertir en compromisos concrets allò que fins aleshores eren intencions genèriques sobre el referèndum i els pressupostos. Aquesta concreció es tradueix en diversos punts clau.
2.1. Cimera abans de final d’any, no després dels pressupostos
El primer èxit és de calendari. La CUP aconsegueix que la cimera pel referèndum se celebri abans d’acabar l’any, trencant la lògica de “primer els comptes, després el referèndum”. Això permet guanyar mesos per organitzar la consulta, però també evita que el Govern pugui continuar ajornant decisions estratègiques amb l’excusa de la tramitació pressupostària.
2.2. Partides específiques per al referèndum als pressupostos de la Generalitat
El segon element és material. Al projecte de pressupostos hi apareixen partides destinades a processos electorals i participatius en àrees com Governació, Economia i Exteriors. L’objectiu polític de la CUP és clar: que els recursos necessaris per al referèndum quedin escrits i localitzables als comptes de la Generalitat.
No es tracta només d’urnes o paperetes. Parlem de logística, campanya institucional, possibles serveis jurídics i suport diplomàtic per internacionalitzar el conflicte si l’Estat espanyol respon amb més recentralització o amb noves prohibicions.
2.3. Nou impost sobre béns improductius
La CUP vincula l’èxit del referèndum a un canvi de rumb social. Per això insisteix en un impost sobre béns improductius dels grans patrimonis, pensat per gravar determinats actius que no compleixen cap funció productiva i que concentren riquesa en poques mans.
Amb aquest impost, la CUP vol demostrar que la ruptura amb el règim actual a Catalunya no es limita a una bandera, sinó que també implica tocar l’estructura econòmica i fiscal que sosté les desigualtats. El missatge és directe: la independència ha d’anar acompanyada de justícia social.
2.4. Comissió d’expertes i experts per al procés d’autodeterminació
Finalment, la cimera ha de servir per activar una comissió d’expertes i experts en dret i en relacions internacionals que assessori sobre l’encaix jurídic del referèndum, les possibles vies de reconeixement i les conseqüències d’una eventual desobediència institucional davant del Tribunal Constitucional.
L’Observatori del Procés inclourà aquests elements —calendari, partides pressupostàries, impost i comissió d’experts— com a indicadors concrets de compliment a l’hora d’avaluar si el Govern respecta els acords signats amb la CUP.
Per què era decisiu celebrar la cimera abans d’acabar l’any
Avançar la cimera pel referèndum a finals d’any no és un detall tècnic. Té impacte directe en tres plans: el temps disponible per organitzar la consulta, el missatge polític cap enfora i la pressió interna cap a l’interior del mateix Govern.
- Temps efectiu de preparació. Com més aviat s’acordin regles del joc, calendari i estructura de campanya, més marge hi haurà per organitzar un referèndum amb capacitat real de celebrar-se a Catalunya, fins i tot en un context de bloqueig per part de l’Estat.
- Missatge cap a Madrid i cap a Europa. La cimera escenifica que l’aposta pel referèndum no pertany només a la CUP o al Govern, sinó a una xarxa àmplia de partits, entitats, sindicats i ajuntaments del país.
- Control ciutadà i exigència de coherència. Quan els compromisos es fixen amb data, és molt més fàcil mesurar si es compleixen. Aquí és on la feina de l’Observatori del Procés es torna útil: registrar promeses, comprovar fets i assenyalar contradiccions.
Com serà la cimera pel referèndum: actors, objectius i full de ruta
La cimera pel referèndum es convoca al Parlament de Catalunya i reuneix una combinació d’actors que reflecteix la complexitat del país: Govern, grups parlamentaris favorables al dret a decidir, alcaldies de ciutats clau, entitats sobiranistes, organitzacions socials i sindicals. L’objectiu no és una simple foto, sinó traçar un full de ruta compartit.
4.1. Qui s’asseu a la taula
La composició exacta pot variar, però l’esquema general inclou:
- Representants del Govern de la Generalitat de Catalunya.
- Grups parlamentaris favorables al referèndum d’autodeterminació.
- Ajuntaments i organismes supramunicipals amb pes polític (amb Barcelona al centre).
- Entitats sobiranistes i plataformes ciutadanes de tot el territori.
- Sindicats i organitzacions socials que vinculen drets nacionals i drets socials.
4.2. Què es debat a la cimera
Més enllà de la declaració d’intencions, la cimera ha d’afrontar qüestions concretes:
- Calendari orientatiu del referèndum i de les lleis necessàries per fer-lo possible.
- Criteris de participació i legitimitat: cens, observadors, garanties mínimes.
- Paper dels ajuntaments i del món local en la logística de la votació i en l’obertura dels col·legis electorals.
- Estratègia d’internacionalització del conflicte: com explicar què està passant a Catalunya més enllà dels marcs del Govern espanyol.
El resultat final serà tant més sòlid com més clara sigui la connexió entre la cimera, els pressupostos i la capacitat real de sostenir un referèndum encara que l’Estat intenti impedir-lo.
El paper de l’Observatori del Procés en la cimera pel referèndum
L’Observatori del Procés és un projecte periodístic de verificació i anàlisi impulsat des de l’entorn de la CUP-CC juntament amb periodistes i activistes. La seva funció és controlar el compliment dels acords sobre el Procés, explicar-los amb dades i oferir a la ciutadania eines per avaluar si les promeses es converteixen en fets.
En el cas concret de la cimera pel referèndum, l’Observatori se centra en diversos eixos:
- Registrar què s’ha pactat exactament sobre la cimera, el calendari i les partides.
- Comprovar si la cimera se celebra realment en la data anunciada.
- Analitzar el contingut polític de la cimera i la seva utilitat real per al referèndum.
- Seguir el desplegament de les lleis de desconnexió, de l’impost sobre béns improductius i d’altres mesures associades als pressupostos de ruptura.
L’Observatori del Procés no substitueix els mitjans generalistes, però sí que aspira a oferir informació rigorosa, situada en el temps i en el context de Catalunya, sense perdre de vista que cada retard o cada pas enrere té conseqüències polítiques concretes.
Perquè el Procés sobiranista es juga sovint en detalls tècnics, votacions discretes i decisions jurídiques que no sempre arriben als titulars. L’Observatori ordena aquesta informació, l’explica en obert i la vincula a un calendari clar: el del referèndum i el dels compromisos que s’han assumit al Parlament de Catalunya.
Referèndum, pressupostos i model de país: què hi ha en joc a Catalunya
La negociació entre la CUP i el Govern no es redueix a fixar una data al calendari. En el fons, allò que es discuteix és quin projecte de país es vol legitimar mitjançant el referèndum i quin tipus de polítiques públiques s’aplicaran mentre s’arriba a aquest punt de ruptura amb l’Estat.
D’una banda, hi ha la dimensió democràtica: la defensa del dret d’autodeterminació de Catalunya davant de les prohibicions del govern espanyol i del Tribunal Constitucional. De l’altra, la dimensió social: el grau de ruptura amb dècades de retallades, privatitzacions i polítiques neoliberals que han afectat especialment les classes populars.
El missatge de la CUP és nítid: un referèndum que només canviï banderes però mantingui el mateix model de desigualtat no té sentit. La cimera pel referèndum i els pressupostos de ruptura formen part de la mateixa disputa; l’Observatori del Procés seguirà ambdues dimensions amb detall perquè qualsevol persona a Catalunya es pugui formar una opinió informada.
Preguntes freqüents sobre la cimera pel referèndum a Catalunya
És una reunió d’alt nivell convocada al Parlament de Catalunya que reuneix el Govern, grups parlamentaris, representants del món local i entitats socials favorables al dret a decidir. El seu objectiu és acordar com s’organitza el referèndum d’autodeterminació i quins compromisos assumeix cada actor per fer-lo possible.
La CUP defensa que el calendari és una eina de pressió política. Si la cimera es posposa fins després dels pressupostos, és més fàcil ajornar decisions clau sobre el referèndum. En situar-la en la darrera setmana de l’any, es guanya temps per preparar la consulta i s’obliga el Govern a assumir compromisos visibles davant la ciutadania de Catalunya.
La cimera forma part del paquet d’acords entre la CUP i el Govern. La CUP condiciona el seu suport al fet que els pressupostos incloguin partides específiques per al referèndum, un nou impost sobre béns improductius i un gir social clar. A canvi, el Govern es compromet a convocar la cimera abans de final d’any i a avançar en la preparació de la consulta.
No ho garanteix per si sola. La cimera fixa compromisos polítics i d’agenda, però el resultat final dependrà de la correlació de forces, de la resposta de l’Estat espanyol i de la capacitat de mobilització social. El que sí fa és augmentar el cost polític de fer marxa enrere un cop anunciats els acords davant l’opinió pública catalana.
L’Observatori del Procés es dedica a documentar i avaluar el compliment dels acords sobre el Procés, incloent-hi la cimera pel referèndum. Registra què s’ha promès, què s’ha complert i què s’ha incomplert, oferint anàlisis i cronologies accessibles perquè qualsevol persona a Catalunya pugui seguir el Procés amb informació contrastada.
L’evolució de la cimera i del Procés es pot seguir a través dels continguts que l’Observatori del Procés publica periòdicament sobre la cimera, els pressupostos, les lleis de desconnexió i el desenvolupament del referèndum, amb especial atenció a allò que afecta Catalunya.