Procés, dret a decidir, autogovern, immersió lingüística, senyera, Diada… Aquest glossari reuneix els termes clau que necessites per comprendre què està passant a Catalunya i com s’explica des de dins.
Com utilitzar aquest glossari de termes polítics i culturals de Catalunya
No és un diccionari acadèmic tancat, sinó una eina pràctica per orientar-te en el debat públic sobre Catalunya. Si llegeixes notícies, prepares materials divulgatius o treballes amb equips a Catalunya, aquest glossari t’ajudarà a entendre què vol dir cada concepte, d’on ve i com s’utilitza.
Els termes estan organitzats en dos grans blocs:
- Glossari polític: conceptes clau per seguir la política catalana dins l’Estat espanyol.
- Glossari cultural: paraules que expliquen el dia a dia, els símbols i la cultura popular de Catalunya.
Pots llegir de dalt a baix o anar directament a l’apartat que més t’interessi. Al llarg del text també hi trobaràs expressions en català que formen part del llenguatge polític i cultural del país.
Com treure’n el màxim profit
- Empra’l com a referència ràpida mentre llegeixes o escrius sobre Catalunya.
- Revisa’n els matisos: molts termes tenen un significat general i també un ús específic en el context català.
- Anota els dubtes que et sorgeixin i torna al glossari sempre que ho necessitis: és un recurs viu, pensat per créixer amb el temps.
Glossari de termes polítics de Catalunya
A continuació trobaràs un glossari de termes polítics que apareixen constantment quan es parla de Catalunya: des de conceptes generals del sistema polític espanyol fins a paraules molt lligades al Procés i al debat sobre el futur polític del país.
Autogovern
A l’Estat espanyol, l’autogovern fa referència a la capacitat d’una comunitat autònoma per decidir sobre un conjunt de competències pròpies —com sanitat, educació, cultura o seguretat interior— dins del marc de la Constitució i del seu Estatut d’Autonomia.
En el cas de Catalunya, el terme apareix quan es discuteix si el nivell actual d’autogovern és suficient o si s’ha anat retallant amb el temps. Per a una part de la societat catalana, el debat ja no és només “més o menys autogovern”, sinó si Catalunya ha de continuar formant part de l’Estat espanyol o esdevenir un Estat independent.
Comunitat autònoma
Una comunitat autònoma és una entitat territorial amb institucions pròpies —parlament, govern, administració— i un conjunt de competències definides per la Constitució i pel seu Estatut. Catalunya és una de les disset comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
En el llenguatge polític quotidià, parlar de “Govern autonòmic” a Catalunya equival a parlar de la Generalitat de Catalunya. Això situa Catalunya en un model conegut com a Estat de les Autonomies, que s’assembla en part a un Estat federal però amb característiques pròpies.
Estat de les Autonomies
L’Estat de les Autonomies és la manera com s’organitza territorialment Espanya des de la Constitució de 1978. Reconeix diferents comunitats autònomes amb competències pròpies i un grau notable de descentralització política i administrativa.
En el debat català, el model autonòmic s’interpreta de forma desigual: per a alguns ha estat una eina útil per reconèixer la diversitat d’Espanya; per a altres, s’ha quedat curt a l’hora de reconèixer Catalunya com a nació i garantir un autogovern estable, especialment després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006.
Estatut d’Autonomia / Estatut
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya —conegut com a Estatut— és la norma bàsica que defineix les institucions catalanes (Parlament, Govern, etc.), les seves competències i la relació amb l’Estat espanyol.
L’Estatut del 2006 va ser aprovat pel Parlament, negociat amb les Corts espanyoles i referendat per la ciutadania catalana. Anys més tard, el Tribunal Constitucional en va retallar diversos articles. Aquesta retallada es va percebre a Catalunya com un “vet” a un pacte ja votat, i molts analistes la consideren un dels factors que expliquen el creixement de l’independentisme.
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional d’autogovern català. Inclou la Presidència, el Govern —l’executiu— i l’administració pública catalana en sentit ampli.
Quan els mitjans parlen de “Govern català” es refereixen a la Generalitat. És l’actor principal en la gestió de polítiques públiques a Catalunya i ha estat també protagonista de moltes de les decisions vinculades al Procés, com l’organització de la consulta del 9-N o del referèndum de l’1-O.
Parlament de Catalunya
El Parlament de Catalunya és la cambra legislativa catalana. Els seus membres són escollits en eleccions autonòmiques i la seva funció és aprovar lleis, pressupostos i controlar l’acció del Govern, a més d’elegir el president o presidenta de la Generalitat.
Durant el Procés, el Parlament ha estat escenari de debats intensos i votacions molt ajustades sobre sobirania, consultes i declaracions polítiques. Les decisions adoptades en aquesta cambra han estat objecte d’impugnacions davant el Tribunal Constitucional i de forta discussió pública.
Nació i nacionalitat
En el llenguatge polític, una nació sol definir-se com una comunitat humana que comparteix història, cultura, llengua o projecte polític. La Constitució espanyola parla de “nacionalitats i regions” per referir-se a realitats com la catalana, la basca o la gallega.
A Catalunya conviuen diverses maneres d’entendre el concepte de nació: per a alguns, només hi ha una nació política —Espanya—; per a altres, Catalunya és una nació sense Estat, i Espanya, un Estat que agrupa diverses nacions. Aquestes visions diferents són la base de molts desacords sobre el futur encaix de Catalunya.
Sobirania
La sobirania és el poder últim de decisió en una comunitat política. Segons la Constitució, a Espanya la sobirania resideix en el “poble espanyol” en el seu conjunt.
Part del sobiranisme català defensa que el poble de Catalunya és també un subjecte polític amb dret a decidir sobre el seu futur, cosa que genera un conflicte entre una concepció de sobirania única i una altra en què es reconeix més d’un subjecte sobirà dins l’Estat.
Dret a decidir
El “dret a decidir” és una expressió política utilitzada per reivindicar que la ciutadania de Catalunya pugui votar en un referèndum sobre el seu futur polític —inclosa l’opció de la independència—.
No és un concepte recollit literalment a la Constitució espanyola, però s’ha consolidat en el discurs públic com una manera de parlar de democràcia i participació, evitant, almenys en aparença, el llenguatge més tècnic del dret d’autodeterminació.
Dret d’autodeterminació
El dret d’autodeterminació és un principi del dret internacional que reconeix als pobles el dret a decidir lliurement el seu estatus polític. Històricament s’ha aplicat sobretot a processos de descolonització.
El debat sobre si Catalunya pot acollir-se o no a aquest dret enfronta interpretacions jurídiques i polítiques diferents: per a l’Estat espanyol, Catalunya no és una colònia ni un territori oprimit en aquest sentit; per a una part de l’independentisme català, l’autodeterminació és la via legítima per resoldre el conflicte.
Referèndum
Un referèndum és una votació en què es consulta directament la ciutadania sobre una qüestió específica. A Espanya, els referèndums poden ser consultius o tenir efectes jurídics, però sempre han de respectar el marc constitucional.
A Catalunya, parlar de referèndum significa, sobretot, recordar dues dates: el 9 de novembre de 2014 (9-N), consulta participativa sobre el futur polític de Catalunya, i l’ 1 d’octubre de 2017 (1-O), referèndum d’autodeterminació no acordat amb l’Estat, suspès pel Tribunal Constitucional i marcat per càrregues policials en diversos col·legis electorals.
Procés (procés independentista català)
El Procés és el nom que es dona al conjunt d’esdeveniments polítics, socials i institucionals que, especialment entre 2012 i 2017, van articular la reivindicació d’un referèndum sobre la independència de Catalunya i, en alguns moments, una declaració unilateral d’independència.
Inclou grans manifestacions, fulls de ruta independentistes, consultes, el referèndum de l’1-O, la posterior declaració d’independència al Parlament, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i una llarga sèrie de causes judicials i decisions polítiques que encara influeixen en la vida pública catalana.
Sobiranisme, independentisme i federalisme
En el debat sobre el futur polític de Catalunya apareixen tres grans corrents:
Sobiranisme: defensa que Catalunya ha de tenir la màxima capacitat de decisió possible sobre els seus afers, inclòs el dret a votar la relació amb Espanya. No sempre implica la independència, però sí una demanda de reconeixement polític fort.
Independentisme: aposta explícitament per un Estat català independent. Dins l’independentisme hi ha estratègies diferents: des de vies unilaterals fins a propostes de negociació i referèndums acordats.
Federalisme: proposa reformar Espanya com un Estat federal, reconeixent de manera clara el seu caràcter plurinacional i garantint un repartiment més equilibrat de competències i de poder entre els diferents territoris.
Glossari de termes culturals de Catalunya
La política catalana no s’entén sense la seva dimensió cultural: símbols, festes, tradicions, gastronomia i entitats que han teixit una identitat pròpia al llarg dels segles. Aquest glossari cultural t’acosta algunes paraules que apareixen sovint quan es descriu la vida quotidiana a Catalunya.
Senyera
La senyera és la bandera oficial de Catalunya: quatre barres vermelles sobre fons groc. Té arrels històriques medievals i avui simbolitza la identitat nacional catalana en clau institucional.
S’utilitza en edificis públics, actes oficials i també en l’espai privat. En el context polític actual, se sol diferenciar de l’ estelada, que està associada a l’independentisme.
Estelada
L’estelada és la bandera utilitzada pel moviment independentista català. Manté les quatre barres de la senyera, però hi afegeix un triangle amb una estrella —habitualment blanca— sobre fons blau o groc.
Apareix amb freqüència en manifestacions, balcons i actes polítics. La seva presència o absència en determinats espais s’ha convertit en si mateixa en tema de debat públic sobre neutralitat institucional, llibertat d’expressió i pluralisme.
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya se celebra cada 11 de setembre i commemora la caiguda de Barcelona el 1714 durant la Guerra de Successió. És la festa nacional catalana i combina actes institucionals, culturals i, des de fa anys, grans mobilitzacions polítiques.
Especialment des de l’inici del Procés, la Diada s’ha convertit en un termòmetre de l’estat d’ànim del sobiranisme català, amb manifestacions multitudinàries a Barcelona i altres ciutats.
Castellers
Els castellers són colles que construeixen torres humanes —castells— seguint una estructura tècnica molt precisa. Cada castell té un nom segons la seva alçada i la seva complexitat (tres de nou, quatre de vuit, etc.).
Més enllà de l’espectacularitat, els castells posen en valor la cooperació, la confiança i la barreja generacional. Han estat reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i són una imatge icònica de Catalunya al món.
Correfoc
El correfoc és una manifestació de cultura popular en què grups de “diables” i figures de bestiari recorren els carrers amb foc i pirotècnia, acompanyats de música. Forma part de moltes festes majors de pobles i barris catalans.
Per a qui visita Catalunya per primera vegada, el correfoc pot resultar sorprenent: combina tradició religiosa, elements pagans i una intensa ocupació festiva de l’espai públic.
Sardana
La sardana és una dansa tradicional catalana que es balla en cercle, amb música de cobla. Històricament s’ha associat a la identitat catalana i va ser un símbol important de resistència cultural en èpoques de repressió.
Avui conviuen sardanes a places i festes amb altres formes de cultura urbana, música contemporània i nous formats de participació.
Calçotada
La calçotada és un àpat popular que gira al voltant dels calçots —una varietat de ceba tendra— cuinats a la brasa i acompanyats de salsa romesco i altres productes a la brasa.
És típica de l’hivern i principis de primavera, especialment al sud de Catalunya. Més que un plat, és un ritual social que mostra fins a quin punt la gastronomia forma part de la identitat cultural catalana.
Festa major
La festa major és la festa principal d’un poble o un barri, generalment associada a un patró o patrona. Inclou concerts, activitats familiars, correfocs, castellers, gegants, fires i altres actes comunitaris.
Les festes majors són una bona porta d’entrada per entendre com s’organitza la vida local a Catalunya i com es barregen tradicions antigues amb expressions culturals més recents.
Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC)
Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) són dues entitats de la societat civil amb un paper destacat a la Catalunya contemporània.
Òmnium Cultural va néixer centrada en la defensa de la llengua i la cultura catalanes i, amb el temps, també ha assumit un paper rellevant en el debat polític i en la mobilització social.
L’ANC es va crear específicament per promoure la independència de Catalunya i ha coordinat moltes de les grans manifestacions del Procés.
Pas següent
Si aquest glossari t’és útil, a la resta de seccions de observatoriproces.cat hi trobaràs anàlisis més detallades sobre la
política, la societat i la cultura de Catalunya, pensades per a lectores i equips que necessiten anar més enllà dels titulars.
Preguntes freqüents sobre aquest glossari de Catalunya
Puc utilitzar les definicions d’aquest glossari a les meves classes o materials?
Pots citar i enllaçar el glossari sempre que mantinguis la referència a observatoriproces.cat com a font. Està pensat precisament com un recurs pràctic per explicar Catalunya en contextos educatius, divulgatius i professionals.
El glossari se centra només en política o també en la cultura catalana?
Aquest recurs combina un glossari polític —per seguir el Procés i el funcionament institucional— amb un glossari cultural que aporta context sobre símbols, festes, tradicions i entitats que marquen el dia a dia a Catalunya.
S’actualitza amb els canvis en la política catalana?
La realitat política i social de Catalunya canvia amb rapidesa. Per això aquest glossari està concebut com un recurs viu: es pot ampliar amb nous termes i matisos a mesura que apareixen lleis, acords, conflictes o conceptes rellevants.
En quines llengües puc consultar recursos sobre Catalunya?
Aquest glossari està en català per facilitar la lectura a persones de dins i de fora de Catalunya que el vulguin utilitzar com a referència. El projecte també elabora continguts en altres idiomes pensats per a públics internacionals.