Observatori del Procés · Anàlisi i seguiment a Catalunya
Primer incompliment en el calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlament
Quan el Parlament de Catalunya aprova un calendari per avançar en el procés constituent, no només fixa dates: assumeix compromisos polítics concrets amb la ciutadania. El primer retard no és una anècdota, és un símptoma: indica fins a quin punt les institucions estan disposades a complir allò que proclamen.
En aquesta anàlisi de l’Observatori del Procés revisem el primer incompliment del calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlament, expliquem per què és clau per al futur del procés sobiranista a Catalunya i mostrem com un observatori independent permet seguir, mesurar i explicar el grau de compliment dels acords.
Quin calendari va aprovar el Parlament i què s’ha incomplert?
En l’últim Debat de Política General de 2016, el Parlament de Catalunya va aprovar unes conclusions que fixaven un calendari del procés constituent cap a una república catalana. Entre els compromisos més concrets s’hi incloïa la creació d’una comissió de seguiment del procés constituent en un termini màxim d’un mes des de l’aprovació d’aquestes resolucions.
Aquest termini ja ha vençut i la comissió no s’ha constituït formalment. Aquest fet es converteix en el primer incompliment documentat del calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlament, i obre un debat de fons: si el primer hito ja s’incompleix, quina credibilitat tenen la resta de dates del calendari?
Què havia de fer la comissió de seguiment del procés constituent
La comissió de seguiment no estava pensada com un òrgan decoratiu. La seva funció era actuar com a eix vertebrador del procés constituent a Catalunya:
- Emparar les diferents fases del procés constituent i garantir que avancen seguint el mandat del Parlament.
- Vetllar per la definició i el desplegament del programa, el calendari i els pressupostos vinculats al procés.
- Servir d’espai de coordinació entre les forces parlamentàries implicades en el procés sobiranista.
- Facilitar la rendició de comptes davant la ciutadania, explicant en quin punt es troba cada hito del calendari.
Sense aquesta comissió operativa, el calendari del procés constituent perd un dels seus principals instruments de control intern i de seguiment polític.
Línia temporal del compromís incomplert
- Aprovació al Parlament: conclusions del Debat de Política General amb el calendari del procés constituent.
- Compromís públic: creació de la comissió de seguiment del procés constituent en el termini d’un mes.
- Venciment del termini: arriba la data límit sense que la comissió s’hagi constituït oficialment.
- Registre de l’incompliment: l’Observatori del Procés documenta el primer incompliment del calendari.
Aquest cas es converteix en un exemple clar d’incompliment dels acords del Parlament de Catalunya i mostra per què és imprescindible disposar d’eines de seguiment estructurades.
Per què el primer retard importa més del que sembla
Des de fora, un mes de retard pot semblar poc rellevant. Però en un context on el procés sobiranista a Catalunya s’articula com un compte enrere cap a un referèndum i un canvi de marc polític, cada compromís incomplert erosiona credibilitat, cohesió i capacitat de mobilització.
Tres efectes directes del primer incompliment
-
Debilitament de la confiança en el calendari oficial.
Si el mateix Parlament de Catalunya no respecta els terminis que ha votat, el missatge que rep la ciutadania és que el calendari és orientatiu, no vinculant. -
Normalització de noves excuses i dilacions.
Un primer retard crea precedent. És més fàcil justificar altres incompliments futurs i desplaçar responsabilitats a factors externs o conjunturals. -
Augment de la desafecció política.
Per a moltes persones, el procés només és creïble si es tradueix en passos concrets, visibles i calendaritzats. Quan aquests passos no arriben, creix la percepcció de bloqueig.
Documentar aquest primer incompliment en el calendari del procés és, per tant, un exercici d’alerta primerenca: permet identificar a temps on corre perill el compliment dels acords i on cal reforçar la pressió democràtica.
Radiografia del calendari del procés constituent a Catalunya
El procés constituent cap a una possible república catalana s’ha plantejat en tres grans fases: participació ciutadana, desconnexió jurídica i ratificació popular. Cada una d’aquestes fases inclou hitos polítics, legislatius i socials amb dates i compromisos concrets.
1. Fase de participació ciutadana
L’objectiu d’aquesta fase és activar un debat popular ampli sobre el model de país: drets, serveis públics, economia, sistema institucional, territorialitat, etc.
- Creació d’una Plataforma del Procés Constituent oberta a entitats i moviments socials de Catalunya.
- Posada en marxa d’un Fòrum Social Constituent per formular preguntes clau sobre la futura república.
- Disseny de mecanismes participatius (consultes, processos deliberatius, multireferèndums) per recollir aportacions ciutadanes.
2. Fase de desconnexió jurídica
Aquí es concentren els passos institucionals més sensibles: l’aprovació de lleis de desconnexió, la convocatòria del referèndum d’autodeterminació i la posada en marxa del marc jurídic de transició.
- Aprovació de lleis de transitorietat jurídica i fundacional.
- Convocatòria i organització del referèndum, considerat el «moment clau» del procés.
- Elecció d’una Assemblea Constituent encarregada de redactar la futura constitució.
3. Fase de ratificació popular
L’última fase del calendari consisteix a sotmetre a votació ciutadana el text constitucional resultant, tancant el cicle amb un mandat clar.
- Debat final i aprovació de l’esborrany constitucional a l’Assemblea Constituent.
- Celebració d’un referèndum constitucional de ratificació.
- Implementació gradual del nou marc institucional i normatiu.
El calendari del procés constituent combina hitos institucionals i participació ciutadana. Sense un seguiment rigorós, la distància entre discurs i realitat s’amplia.
Del discurs al dada verificable: com treballa l’Observatori del Procés
L’Observatori del Procés neix com un projecte d’anàlisi i verificació que fa el seguiment del compliment dels acords del Parlament de Catalunya relacionats amb el procés sobiranista. En lloc de quedar-nos en el titular polític, traduïm cada compromís en una dada verificable.
Quatre passos per seguir el compliment d’acords
-
1. Identificació del compromís.
Localitzem la resolució, l’acord o la declaració institucional, i en traiem el paràgraf concret on es defineix el compromís i, si existeix, el termini associat. -
2. Traducció a indicadors mesurables.
Definim quins fets objectius permeten considerar un compromís com a «complert», «en curs», «en risc per retard» o «incomplert». -
3. Monitoratge continu.
Revisem de manera sistemàtica l’activitat del Parlament i del Govern: ordres del dia, actes, resolucions, notes oficials i comunicació pública. -
4. Avaluació i actualització de l’estat.
Classifiquem cada compromís i n’actualitzem l’estat a mesura que es produeixen nous fets, mantenint-ne un registre traçable en el temps.
- Compromisos clars Textos del Parlament resumits en indicadors comprensibles per a la ciutadania de Catalunya.
- Estat actualitzat Fotografia constant de quins acords del procés es compleixen, quins es retarden i quins es bloquegen.
- Base per a campanyes Dades que permeten articular campanyes, intervencions i argumentaris basats en fets, no només en percepcions.
- Memòria del procés Un registre històric que evita que els compromisos caiguin en l’oblit polític i mediàtic.
Com pot utilitzar la teva organització aquesta anàlisi a Catalunya
El cas del primer incompliment del calendari del procés no és només un episodi polític concret: és un exemple pràctic de com utilitzar dades verificables per fer control democràtic del Parlament de Catalunya. Organitzacions socials, entitats municipalistes, sindicats, mitjans i col·lectius ciutadans poden integrar aquesta informació en el seu treball quotidià.
Aplicacions pràctiques per a la teva entitat
-
Construir argumentaris sòlids.
Utilitzar dades sobre el compliment d’acords per explicar de manera clara on s’avança i on es retrocedeix en el procés. -
Dissenyar campanyes més enfocades.
Centrar accions en els hitos del calendari que estan en risc o s’han incomplert, en lloc de missatges genèrics. -
Informar la base social.
Elaborar butlletins, xerrades o materials formatius basats en el seguiment detallat del procés constituent. -
Fer seguiment de compromisos locals.
Reproduir l’enfocament de l’Observatori a escala municipal o sectorial, adaptant-lo a les necessitats de cada territori.
El valor diferencial no és només disposar d’informació, sinó disposar d’informació estructurada, verificable i contextualitzada específicament per a Catalunya. D’aquesta manera, el calendari del procés deixa de ser una promesa abstracta i es converteix en un mapa polític concret que la teva organització pot utilitzar dia a dia.
Propers passos recomanats
A partir d’aquesta anàlisi, la teva organització pot:
- Identificar quins acords del Parlament afecten directament el vostre àmbit de treball.
- Definir una llista curta d’hitos crítics del calendari del procés a Catalunya.
- Establir una rutina de seguiment intern basada en dades de l’Observatori del Procés.
- Integrar aquestes dades en la vostra estratègia de comunicació i pressió institucional.
L’objectiu és clar: passar del titular al control efectiu dels acords, reduint la distància entre allò que s’aprova a l’hemicicle i allò que realment succeeix.
Com una torre de castellers, el procés es sosté sobre molts nivells. El seguiment dels compromisos polítics ajuda que tota l’estructura es mantingui ferma.
Preguntes freqüents sobre el calendari del procés i el seu incompliment
Què vol dir exactament «primer incompliment del calendari del procés»?
Ens referim al primer compromís amb termini concret aprovat al Parlament de Catalunya que no es compleix en la data prevista. En aquest cas, la no creació en el termini establert de la comissió de seguiment del procés constituent.
Per què és rellevant documentar un sol incompliment?
Perquè el primer incompliment marca un precedent. Si el primer hito es retarda sense conseqüències polítiques clares, és més fàcil que altres compromisos del calendari del procés constituent a Catalunya es vagin desplaçant o diluint.
L’Observatori del Procés és partidista?
L’Observatori del Procés centra la seva feina a verificar el compliment d’acords concrets aprovats al Parlament, utilitzant indicadors i fonts verificables. El focus està en els fets: què es va prometre, en quin termini i què s’ha fet.
Per què l’anàlisi se centra específicament en Catalunya?
Perquè el calendari del procés, els acords sobiranistes i el mateix Parlament de Catalunya són el marc institucional on es prenen les decisions clau del procés constituent. L’objectiu és oferir una eina adaptada a la realitat catalana.
Es poden aplicar aquestes eines a altres processos polítics?
Sí. La metodologia de seguiment —identificar compromisos, traduir-los a indicadors, monitorar-ne el compliment i classificar-los— es pot aplicar a plans de govern, programes municipals o pactes polítics en altres territoris, sempre que hi hagi textos i terminis clars.
El calendari del procés només té sentit si es compleix. El seguiment sistemàtic converteix cada acord del Parlament en un compromís amb memòria.
Resum per a decisions estratègiques a Catalunya
El primer incompliment del calendari del procés votat i aprovat fa poc més d’un mes al Parlament no és un detall tècnic. És un indicador del grau de compromís real amb el procés constituent i una crida a reforçar els mecanismes de seguiment i control democràtic.
Utilitzar aquest tipus d’anàlisi permet a organitzacions, moviments i ciutadania a Catalunya passar de la intuïció a la dada, i de la dada a l’acció coordinada.
