PSC Catalunya: què defensa, qui ho lidera i com ha canviat la seva base electoral

Política catalana · Anàlisi electoral · PSC Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) torna a estar al centre del tauler polític català. En els darrers anys, després de crisi interna, competència ferotge de l’independentisme i fragmentació del vot d’esquerres, el partit ha aconseguit recuperar influència institucional i un protagonisme que molts donaven per perdut. Però, què defensa realment avui el PSC a Catalunya?, qui ho lidera?, i com ha canviat la seva base electoral en la darrera dècada marcada pel procés?

En aquest article analitzem en profunditat l’evolució ideològica, organitzativa i electoral del PSC Catalunya: de partit hegemònic als anys 80 i 90 a força pont entre el catalanisme federalista i el constitucionalisme, passant per la seva reconfiguració com a opció clau per a qui busca estabilitat, autogovern i distensió amb la resta d’Espanya.

Què defensa el PSC a Catalunya avui: ideologia i prioritats

El PSC es defineix com un partit socialista, catalanista i federal. Aquesta triple etiqueta resumeix la major part del seu discurs polític actual: defensa de l’Estat del benestar, reconeixement de la singularitat de Catalunya i aposta per una reforma territorial d’Espanya basada en el federalisme. A partir d’aquí s’articulen les seves principals posicions en els grans debats catalans.

Socialdemocràcia clàssica: serveis públics forts i Estat del benestar

En l’eix esquerra–dreta, el PSC s’ubica amb claredat en la socialdemocràcia europea clàssica. Les seves propostes giren al voltant de reforçar l’Estat del benestar i reduir les desigualtats que s’han agreujat després de la crisi financera, la pandèmia i l’encariment del cost de la vida.

• Sanitat pública com a pilar central del sistema, amb especial èmfasi en la reducció de llistes d’espera i la millora de les condicions laborals del personal sanitari.
• Educació com a eina d’igualtat d’oportunitats, mitjançant més recursos per a l’escola pública, beques i reforç de la formació professional.
• Polítiques d’habitatge centrades en l’augment del parc públic, el control d’abusos en el lloguer i mesures específiques per a joves.
• Fiscalitat progressiva per finançar serveis públics, amb la idea que “qui més té, més ha de contribuir”.

A diferència d’altres forces, el PSC intenta equilibrar el discurs social amb una imatge de gestió responsable de les finances públiques, conscient que una part important del seu electorat valora tant la protecció social com l’estabilitat econòmica.

Catalanisme no independentista: autogovern, llengua i cultura

Una de les senyes d’identitat del PSC és la seva defensa del catalanisme no independentista. El partit reivindica l’autogovern de Catalunya, l’Estatut i la protecció de la llengua i cultura catalanes, però sense trencar amb el marc constitucional espanyol.

En termes pràctics, això es tradueix en diverses línies d’actuació:

• Defensa de l’Estatut i d’un alt nivell de competències per a la Generalitat en àmbits com l’educació, la sanitat o els serveis socials.
• Promoció del català com a llengua pròpia, compatible amb el reconeixement de la pluralitat lingüística de la societat catalana.
• Col·laboració amb l’Estat per millorar la financiació autonòmica i resoldre conflictes competencials per la via del diàleg.

El PSC intenta presentar-se com un espai polític còmode per a qui se senten catalans i espanyols sense contradicció, i que rebutgen tant la recentralització com la independència.

Independentisme o federalisme? L’aposta pel model federal

En el debat territorial, el PSC s’ubica clarament en el camp del federalisme. Encara que el terme pot sonar abstracte, per al partit implica una reforma constitucional que reconegui amb més claredat la diversitat nacional d’Espanya, millori la distribució de competències i blindatge l’autogovern.

Davant l’independentisme, el PSC defensa que la via viable passa per:

• Reformes pactades que comptin amb àmplies majories a Catalunya i en el conjunt d’Espanya.
• Millor financiació per Catalunya i més corresponsabilitat fiscal, sense trencar el principi de solidaritat.
• Reconeixement polític i simbòlic de la singularitat de Catalunya dins de l’Estat.

Aquest enfocament li ha permès al PSC recuperar votants que s’allunyaren cap a l’independentisme però que avui prioritzen l’estabilitat i l’acord, així com ciutadans que sempre han rebutjat la ruptura però desitgen un major respecte a l’autogovern català.

Drets socials, feminisme i agenda verda

A més de l’eix nacional, el PSC enfatitza qüestions que marquen avui l’agenda progressista global:

• Feminisme i igualtat de gènere, amb mesures contra la bretxa salarial i la violència masclista.
• Polítiques LGTBI+, amb una narrativa de drets civils i lluita contra la discriminació.
• Transició ecològica justa, especialment en mobilitat, energia i planificació urbana.

Amb això, el PSC busca connectar amb votants joves i urbans que exigeixen coherència ecològica i social, sense renunciar a la seva base tradicional de classe treballadora i classes mitjanes.

Qui lidera el PSC a Catalunya: de la vella guàrdia a la generació Illa

Per entendre l’actual etapa del PSC Catalunya és imprescindible conèixer el recorregut dels seus lideratges. Des dels alcaldes històrics de l’àrea metropolitana fins a la figura de Salvador Illa, el partit ha viscut una renovació profunda que es reflecteix en la seva estratègia i en el seu to polític.

Un breu repàs: de Maragall i Montilla a la travessia del desert

Durant dècades, el PSC va estar estretament lligat al poder municipal i als governs de la Generalitat en coalició amb altres forces d’esquerres. Noms com Pascual Maragall o José Montilla simbolitzen una època en què el partit representava l’eix del que es coneix com a catalanisme progressista i del model de ciutat metropolitana.

No obstant, l’irrupció del procés, la crisi econòmica i la fragmentació del vot d’esquerres van provocar una forta caiguda electoral. El PSC va arribar a ser percebut com un partit en declivi, allunyat de la centralitat política que havia ocupat entre els anys 80 i els primers 2000.

Salvador Illa: el perfil moderat que capitalitza la centralitat

La figura de Salvador Illa marca un abans i un després. Exalcalde de La Roca del Vallès i exministre de Sanitat del Govern d’Espanya durant la pandèmia, Illa s’ha consolidat com el rostre del nou PSC.

El seu lideratge es caracteritza per diversos trets clau:

• Moderació i to dialogant, evitant la polarització i el llenguatge agressiu.
• Imatge de gestió, vinculada a l’etapa en el Ministeri de Sanitat, malgrat la complexitat de la crisi sanitària.
• Busca d’amplis consensos al Parlament i en el conjunt de Catalunya.

Illa ha sabut presentar-se com un candidat fiable per a sectors molt diversos: des de votants de tradició socialista fins a ciutadans que veuen en ell una alternativa al desgast dels partits independentistes i al discurs més confrontatiu d’altres forces constitucionalistes.

Un equip coral i nou equilibri intern

Més enllà de la figura del líder, el PSC ha articulat un equip coral que combina quadres històrics, referents municipals i cares noves procedents de moviments socials o de l’àmbit acadèmic. Això ha permès ampliar la base de legitimitat interna i reforçar la connexió amb diferents sectors socials.

El partit també ha reequilibrat la seva relació amb el PSOE: manté una forta coordinació estratègica, però insisteix en la seva identitat pròpia com a partit català i en la seva capacitat de fixar agenda en clau de país, no només com a sucursal estatal.

Com ha canviat la base electoral del PSC a Catalunya

Pocas coses il·lustren millor la transformació del PSC que l’evolució del seu electorat. El mapa de vot socialista d’avui no és el mateix que el de fa vint anys, ni en termes territorials, ni sociològics ni generacionals.

Del cinturó vermell a un vot més urbà i diversificat

Tradicionalment, el PSC es va recolzar en el que es coneix com el cinturó vermell de Barcelona: les grans ciutats i àrees metropolitanes amb forta presència de classe treballadora industrial i de població procedent de la immigració interior d’altres comunitats autònomes.

Aquella base històrica segueix sent important, però ha canviat. Avui, el PSC combina:

• Bastions metropolitans com L’Hospitalet, Santa Coloma o Cornellà, on conserva un vot socialista molt arrelat.
• Presència creixent en barris urbans mixtos, amb classes mitjanes, nous professionals i col·lectius joves.
• Avanços en ciutats mitjanes i capitals de comarca que busquen estabilitat institucional i gestió municipal sòlida.

El partit ha passat de ser vist com la força gairebé exclusiva de la classe obrera industrial a representar, a més, sectors de classe mitjana progressista que valoren la combinació de polítiques socials i moderació en el conflicte territorial.

L’impacte del procés: fugides, retrobaments i nous votants

El procés independentista va alterar profundament el comportament electoral a Catalunya. El PSC ho va viure com un terratrèmol polític que va suposar pèrdues de vot cap a diverses direccions:

• Hacia partits independentistes, per part de votants catalanistes descontents amb la resposta de l’Estat.
• Hacia formacions emergents d’esquerres, davant la percepció que el PSC estava massa lligat al Govern central.
• Hacia opcions més fermament unionistes, per part de qui van considerar que el discurs federal era insuficient.

No obstant, amb el pas dels anys i l’enfriament del conflicte, una part d’aquests votants ha anat tornant. Altres s’han sumat per primera vegada, buscant precisament una força que ofereixi desinflamació, diàleg i gestió davant del bloqueig polític.

La variable generacional: connectar amb els joves sense perdre la base clàssica

Un dels reptes del PSC ha estat reconnectar amb els votants més joves, que van créixer durant la crisi econòmica i l’auge de l’independentisme. Per a molts d’ells, el socialisme clàssic resultava llunyà, i el debat central estava a l’eix nacional o en noves agendes com el clima o la digitalització.

El PSC ha respost a aquest repte incorporant:

• Propostes sobre precarietat laboral, lloguer i accés a l’habitatge com a prioritats per a la joventut.
• Un discurs més fort en feminisme, LGTBI+ i transició ecològica, connectat amb sensibilitats urbanes joves.
• Referents joves en càrrecs institucionals i organització juvenil activa.

Encara així, la seva base electoral continua tenint un pes important de votants d’edat avançada, fidels al socialisme des de fa dècades. La clau està sent gestionar l’equilibri entre la renovació i la lleialtat a aquella base històrica.

El component identitari: sentir-se català i espanyol

Un altre tret distintiu de l’electorat del PSC és la seva identitat dual. Els seus votants es definixen majoritàriament com a catalans i espanyols, sense veure-ho com una contradicció. Aquest factor explica tant el seu rebuig a la independència com la seva oposició a una recentralització de l’Estat.

El partit ha fet d’aquest equilibri identitari una bandera política: vol ser la casa comuna d’aquells que no se senten representats ni per un nacionalisme espanyol excloent ni per un independentisme que trenca amb el marc compartit.

PSC Catalunya davant d’altres partits: punts de trobada i xoc

Per comprendre el lloc del PSC al mapa polític català, convé situar-lo en relació amb els seus competidors principals, tant en l’eix esquerra–dreta com en l’eix nacional.

Davants dels partits independentistes

Amb ERC, Junts i la CUP, el PSC comparteix part de l’espai en polítiques socials, però xoca frontalment en l’objectiu de la independència. Mentre l’independentisme planteja la ruptura com a solució al conflicte, el PSC defensa un projecte de reencontre dins d’Espanya mitjançant la via federal i acords polítics.

En el debat públic, el PSC intenta diferenciar-se com a força que pot influir tant a Barcelona com a Madrid, gràcies a la seva relació amb el PSOE i la seva presència a les Corts Generals, algo que utilitza com a argument per negociar inversions, infraestructures i millores en la financiació.

Davants d’altres esquerres no independentistes

Amb els espais de la nova esquerra, el PSC es disputa votants que comparteixen sensibilitat social però no s’identifiquen amb la independència. La diferència principal resideix en l’enfocament de la governabilitat: mentre aquestes forces solen plantejar agendes més rupturistes, el PSC es presenta com a esquerra de govern, capaç de pactar i gestionar institucions complexes.

Davant les dretes constitucionalistes

Respecte a les dretes no independentistes, el PSC comparteix la defensa de la unitat d’Espanya però es distancia en pràcticament gairebé tot. En el terreny social, aposta per una major redistribució i per un paper més fort del sector públic. En el terreny territorial, rebutja els discursos recentralitzadors i s’aferrar a la seva identitat catalanista.

Aquest posicionament intermig li permet competir per votants moderats que desitgen seguretat jurídica i econòmica, però també polítiques públiques ambicioses i una visió respectuosa amb la pluralitat catalana.

Retos de futur del PSC a Catalunya

Malgrat la seva recuperació, el PSC afronta reptes significatius. Les seves decisions en els pròxims anys marcaran si consolida la seva posició com a força central o si torna a quedar atrapada entre pressions contrapostes.

Gestionar el cansament del procés sense perdre el catalanisme

Molts ciutadans estan cansats d’una dècada de conflicte territorial. El PSC ha capitalitzat aquest cansament oferint estabilitat i diàleg, però ha d’evitar que aquest missatge es percebi com una renúncia a les aspiracions de major autogovern i reconeixement nacional.

El seu repte és mostrar que es pot superar el bloqueig del procés sense tornar a un autonomisme difuminat, sinó avançant cap a un model federal realista i pactat.

Reforçar el vincle amb les grans ciutats catalanes

Barcelona i la seva àrea metropolitana segueixen sent el cor electoral del PSC. Allà es decideix bona part del resultat final de qualsevol elecció catalana. El partit haurà de seguir demostrant capacitat de gestió municipal en temes tan sensibles com l’habitatge, la mobilitat, la seguretat o la convivència en barris diversos.

Conectar amb la nova Catalunya diversa

La societat catalana ha canviat profundament, amb noves migracions, transformacions laborals i canvis en la manera de viure la identitat. El PSC necessitarà actualitzar el seu missatge perquè continuï ressonant entre qui no van viure la Transició, ni l’etapa del Maragallisme, ni tan sols l’inici del procés.

En aquest context, el partit es planteja com incorporar de manera real i no només simbòlica les noves veus d’aquesta Catalunya diversa, tant en les seves llistes electorals com en la seva estructura interna.