Referèndum i procés constituent: com entendre’ls i dissenyar-los amb garanties democràtiques
A Catalunya es parla sovint de referèndum, procés constituent i dret a decidir. Aquesta guia t’ajuda a posar ordre als conceptes amb una mirada comparada, però amb especial atenció al context català, perquè puguis prendre decisions informades sobre la ruta constituent que t’interessa estudiar o impulsar.
1. Què és un referèndum dins d’un procés constituent?
Un referèndum és un mecanisme de democràcia directa en què el cos electoral decideix amb el seu vot sobre una qüestió concreta: aprovar o rebutjar un text constitucional, una reforma profunda o una decisió política d’especial rellevància. Quan aquesta consulta es vincula a la creació d’una nova Constitució, parlem de referèndum constituent.
En un procés constituent, el referèndum constituent sol ocupar un o diversos moments clau. Pot servir per:
- Autoritzar l’obertura del procés constituent.
- Escollir el mecanisme que redactarà la nova Constitució (com una assemblea constituent).
- Ratificar el text final, donant o negant legitimitat democràtica a la proposta.
El referèndum constituent no és un detall tècnic. És el moment en què la ciutadania d’un territori —en el nostre cas, la societat catalana si es plantegés aquesta via— confirma o rebutja el marc de convivència que se li proposa.
Això el diferencia d’altres mecanismes de reforma constitucional més ordinaris, on els canvis es decideixen només a la seu parlamentària o mitjançant procediments tècnics previstos a la Constitució vigent.
2. Què entenem per procés constituent?
Un procés constituent és el conjunt de passos polítics, socials i jurídics que condueixen a la redacció i eventual aprovació d’una nova Constitució. No és una simple reforma parcial, sinó un replantejament del pacte de base d’una comunitat política.
Tot i que cada país o territori dissenya el seu propi camí, l’experiència comparada mostra alguns elements comuns en processos constituents democràtics:
- Mandat polític clar per obrir el procés (fruit d’eleccions, acords amplis, consultes prèvies o una combinació de factors).
- Òrgan constituent encarregat de redactar la nova Constitució (assemblea, convenció, consell constituent…).
- Participació ciutadana més enllà del vot, amb espais de deliberació i escolta.
- Transparència en els debats i en la publicació d’esborranys.
- Ratificació final, que en molts models arriba a través d’un referèndum constituent.
Catalunya no n’és una excepció: qualsevol debat sobre un “procés constituent català” acaba topant amb aquestes mateixes preguntes. Qui en té el mandat? Qui redacta el text? Com s’incorpora la veu de la ciutadania? Com se ’n valida el resultat?
3. Com es relacionen el referèndum i el procés constituent
En termes simples: el referèndum és una eina, mentre que el procés constituent és el camí complet. Però, a la pràctica, s’entrellacen en diversos moments que convé diferenciar.
3.1. Referèndum d’entrada o habilitant
És la consulta que respon a una pregunta del tipus: “Volem obrir un procés per aprovar una nova Constitució?”. També pot incloure qüestions com l’elecció entre diversos models d’òrgan constituent.
La utilitat democràtica d’aquest referèndum és doble:
- Genera un mandat clar per iniciar el procés constituent.
- Permet fixar des de l’inici un acord bàsic sobre les regles del joc.
3.2. Referèndum de sortida o ratificatori
Arriba al final del camí, quan l’òrgan constituent ja ha redactat un text complet. Aquí la pregunta es redueix a un “Sí” o “No” al projecte de nova Constitució.
En un context com el català, aquest moment seria especialment sensible: un “Sí” envia un missatge inequívoc sobre el marc polític que s’accepta; un “No” obliga a reobrir la conversa i definir què passa després.
3.3. Consultes intermèdies i ajustos de regles
En alguns processos, s’han utilitzat consultes intermèdies per ajustar:
- Les regles de funcionament de l’òrgan constituent.
- Determinades decisions clau (model territorial, sistema de govern, etc.).
Com més es fragmenta el procés en referèndums parcials sense una estratègia clara, més gran és el risc de fatiga social i desconfiança. Per això el disseny del calendari de consultes és tan important com la redacció del text constitucional en si mateixa.
4. Fases típiques d’un procés constituent amb referèndum
No hi ha un únic model de “procés constituent català”. Però, si mirem experiències d’altres països i el propi debat a Catalunya, podem ordenar el camí en grans fases com les següents:
4.1. Fase preconstituent: diagnosi i mandat
- Acumulació de reivindicacions socials sobre drets, model d’Estat, relació amb l’Estat central, distribució territorial del poder, etc.
- Debats públics, propostes d’actors socials i polítics, elaboració de fulls de ruta.
- Obtenció d’un mandat clar (electoral, parlamentari o mitjançant consulta) per obrir el procés.
4.2. Disseny de les regles del joc
- Definició del tipus d’òrgan constituent i de la seva composició.
- Regulació de terminis, quòrums i relació amb les institucions existents.
- Decisió sobre si hi haurà referèndum d’entrada, de sortida o ambdós, i en quines condicions.
4.3. Redacció del text constitucional
- Treball de comissions i plens de l’òrgan constituent.
- Participació ciutadana mitjançant audiències, processos deliberatius, consultes sectorials i eines digitals.
- Publicació periòdica d’esborranys i obertura a esmenes i comentaris.
4.4. Ratificació i transició
- Celebració del referèndum constituent de sortida, amb campanya regulada i observació.
- Proclamació de resultats i entrada en vigor de la nova Constitució.
- Fase de transició institucional: adequació de lleis, reformes d’estructures i noves eleccions si escau.
5. Claus perquè un referèndum constituent sigui creïble
La manera com es dissenya un referèndum constituent marca la diferència entre un exercici de legitimitat democràtica i una simple maniobra tàctica. Aquestes són algunes claus que l’experiència internacional ha anat consolidant.
5.1. Legalitat i regles clares
- Marc jurídic que habiliti clarament la convocatòria i defineixi qui té competència per fer-la.
- Control previ de la constitucionalitat de les preguntes, quan hi hagi un òrgan competent per fer-lo.
- Definició pública de quòrums de participació i de les majories necessàries perquè el resultat sigui vàlid.
5.2. Preguntes comprensibles i neutres
- Redacció en llenguatge clar, evitant tecnicismes innecessaris i fórmules confuses.
- Sempre que sigui possible, una decisió per pregunta, sense barrejar temes que puguin generar respostes contradictòries.
5.3. Informació equilibrada i campanyes netes
- Accés equitatiu als mitjans públics per a les diferents posicions.
- Regles estrictes i transparents de finançament de campanya, per evitar que els recursos econòmics condicionin el resultat.
- Esforç institucional per proporcionar material pedagògic de qualitat sobre el text que es sotmet a votació.
5.4. Participació inclusiva
- Cens electoral actualitzat i mecanismes de vot accessibles.
- Mesures perquè persones a l’exterior, en zones rurals o amb discapacitat puguin votar en condicions reals d’igualtat.
- Protocols clars contra la coacció, el clientelisme o la manipulació del vot.
5.5. Observació independent
- Presència d’observadors independents, nacionals i internacionals, quan sigui possible.
- Procediments clars de recompte i auditoria, amb actes públiques i verificables.
En un hipotètic referèndum constituent a Catalunya, aquestes garanties no són un luxe: són condicions mínimes perquè el resultat sigui acceptat per una societat plural i políticament diversa.
6. Avantatges i riscos del referèndum constituent
6.1. Avantatges
- Reforça la legitimitat de la nova Constitució en basar-se en una decisió directa de la ciutadania.
- Aporta una fotografia clara de l’estat d’opinió sobre el nou marc polític.
- Obliga a explicar amb més detall les implicacions del canvi, activant un debat cívic que pot elevar la cultura democràtica.
6.2. Riscos
- Reduir debats complexos a un simple “Sí/No”, dificultant posicions matisades.
- Transformar el referèndum en un plebiscit sobre governs o lideratges, més que sobre el text constitucional.
- Utilitzar el marc constituent com a recurs retòric sense voluntat de dur a terme un procés rigorós i obert.
- Provocar fatiga democràtica quan es convoquen múltiples consultes mal explicades en poc temps.
7. Exemples internacionals que ajuden a llegir el cas català
Mirar cap enfora permet entendre millor què hi ha en joc quan es parla de referèndum i procés constituent a Catalunya.
7.1. Processos amb referèndum d’entrada i de sortida
Alguns països han obert un procés constituent mitjançant un referèndum inicial que preguntava si es volia una nova Constitució i quin òrgan l’havia de redactar. A continuació, una assemblea constituent va elaborar el text i, finalment, es va celebrar un referèndum de ratificació.
Aquests models mostren la importància de separar els temps: primer decidir si s’obre el procés i com; després, debatre a fons el contingut; per últim, ratificar-lo.
7.2. Processos on el referèndum no és suficient
D’altres processos han demostrat que no n’hi ha prou amb celebrar un referèndum per consolidar un nou marc constitucional. Quan el procés es percep com poc inclusiu, massa accelerat o mal explicat, la ciutadania pot rebutjar el text encara que existeixi un mandat previ a favor d’un canvi constitucional.
Per al cas català, la lliçó és clara: el com i el quan del referèndum són tan importants com el resultat.
8. Com utilitzar aquesta guia a la teva organització o institució
Aquesta pàgina està pensada per servir com a marc de referència per a administracions, organitzacions socials, mitjans, centres de recerca i col·lectius ciutadans que treballen sobre referèndum i procés constituent a Catalunya.
Pots utilitzar els continguts de diverses maneres:
- Com a base per a sessions internes de treball sobre escenaris de procés constituent.
- Com a material de suport per a formacions i debats públics, adaptant el nivell de detall al teu públic.
- Com a checklist per avaluar la qualitat democràtica de propostes de referèndum o de rutes constituents.
Si a la teva organització es parla de “referèndum” o de “procés constituent català”, aquesta guia pot ser el document base per posar ordre als conceptes abans de discutir estratègies, calendaris o aliances.
9. Preguntes freqüents sobre referèndum i procés constituent
És el mateix un referèndum constituent que un referèndum constitucional?
No. Parlem de referèndum constituent quan està en joc una nova Constitució completa. El referèndum constitucional també pot servir per ratificar reformes molt profundes, però sense substituir necessàriament tot el text.
Un procés constituent sempre ha d’incloure un referèndum?
No en tots els models és obligatori, però la tendència en contextos democràtics és que les transformacions constitucionals de gran abast acabin passant per algun tipus de consulta popular. Un procés constituent sense vot ciutadà final sol tenir més dificultats per ser reconegut com a legítim.
Quina diferència hi ha entre procés constituent i reforma constitucional?
La reforma constitucional modifica parts del text existent seguint els mecanismes previstos per aquesta Constitució. El procés constituent parteix de la idea de crear un nou text, amb regles pròpies i un calendari específic, sovint amb un òrgan constituent escollit per a aquesta tasca.
Què passa si guanya el “No” en un referèndum constituent?
Depèn del que s’hagi pactat abans. El més raonable és que les conseqüències del “No” estiguin clares i publicades abans de votar: continuïtat de la Constitució vigent, obertura d’un nou procés, negociació d’una alternativa, etc. El que genera més inestabilitat és improvisar la resposta després del resultat.
Quant de temps pot durar un procés constituent?
Varia segons el context, però els extrems solen ser problemàtics. Processos massa ràpids generen dubtes sobre la seva qualitat deliberativa; processos molt llargs corren el risc de perdre suport social. En qualsevol cas, el calendari ha de ser realista i transparent.
10. Imatges que parlen del vincle entre país, democràcia i procés
