Referèndums a Catalunya 9‑N i 1‑O: context, claus i conseqüències

Entre 2014 i 2017, Catalunya va viure dues votacions que van marcar la política catalana i espanyola: la consulta del 9 de novembre de 2014 (9‑N) i el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 (1‑O). Totes dues giraven al voltant d’una mateixa qüestió —el futur polític de Catalunya—, però van tenir formats, nivells de confrontació i conseqüències molt diferents.

En aquesta pàgina hi trobaràs una explicació completa i divulgativa sobre aquests dos referèndums a Catalunya: antecedents, context polític, què es va votar, quanta gent hi va participar, quins resultats es van anunciar i quins efectes han tingut a mitjà i llarg termini a la societat catalana.

L’objectiu és que, en acabar aquesta lectura, puguis explicar a una altra persona què van ser el 9‑N i l’1‑O sense perdre’t en tecnicismes ni en eslògans.

Abans del 9‑N i de l’1‑O: el context del procés a Catalunya

Per entendre per què Catalunya va arribar a organitzar el 9‑N i l’1‑O, cal situar-se en el context més ampli del procés: un cicle polític que combina reivindicacions de més autogovern, demandes de reconeixement nacional i una aposta creixent per un referèndum sobre la independència.

A grans trets, l’etapa que condueix als referèndums a Catalunya inclou tres elements centrals:

En aquest marc s’inscriu primer el 9‑N de 2014 —plantejat com una consulta simbòlica sobre el futur polític de Catalunya— i, més endavant, l’1‑O de 2017, que es presenta com un referèndum vinculant d’independència.

Què va ser el 9‑N de 2014 a Catalunya

El 9‑N de 2014 va ser una consulta sobre el futur polític de Catalunya impulsada pel Govern de la Generalitat. Va començar concebuda com un referèndum oficial, però va acabar sent un “procés participatiu” organitzat sobretot amb voluntariat, després de la intervenció del Tribunal Constitucional.

D’una consulta oficial a un procés participatiu

La idea inicial del Govern de Catalunya era celebrar una consulta sobre el futur polític del país emparada per una llei catalana de consultes. La pregunta combinava dos nivells:

«Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?»

El Govern espanyol va recórrer tant la llei com el decret de convocatòria davant del Tribunal Constitucional, que va suspendre la consulta. Per mantenir la cita, la Generalitat va reformular la iniciativa com un procés participatiu sense cens oficial, basat en xarxes de voluntariat i amb un paper més limitat de l’administració.

Organització del 9‑N a Catalunya

A la pràctica, el 9‑N es va desenvolupar així:

• Els punts de participació es van situar majoritàriament en escoles i equipaments públics de Catalunya.
• La jornada principal va ser el 9 de novembre, tot i que durant uns dies més es va poder votar en dependències del Govern.
• La població de Catalunya major de 16 anys podia participar-hi, independentment del lloc d’origen.
• El procés es va presentar com una consulta no vinculant, destinada a “conèixer la voluntat política del poble de Catalunya”.

Resultats i participació del 9‑N

Segons les dades difoses per la Generalitat, van participar-hi al voltant de 2,3 milions de persones, aproximadament un terç del potencial electoral de Catalunya. La gran majoria dels vots vàlids van ser favorables al fet que Catalunya fos un estat independent.

Els partits clarament contraris a la independència van defensar no participar a la consulta, de manera que el resultat va reflectir sobretot la mobilització del sector favorable al que s’anomena “dret a decidir”.

Conseqüències del 9‑N per a Catalunya

El 9‑N no va estar marcat per escenes de violència ni per intervencions policials per impedir la votació, però sí que va tenir conseqüències polítiques i judicials importants:

• El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el procés.
• Diversos membres del Govern de Catalunya, inclòs l’expresident Artur Mas, van ser inhabilitats per desobediència.
• El Tribunal de Comptes va reclamar el cost del 9‑N als responsables polítics.

Per a l’independentisme, el 9‑N va ser el primer assaig d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Per als seus crítics, la prova que la Generalitat estava disposada a forçar els límits legals establerts.

Què va ser l’1‑O de 2017 a Catalunya

L’1 d’octubre de 2017 (1‑O) es va celebrar a Catalunya un referèndum d’independència que el Govern va presentar com a vinculant. La jornada va estar marcada per un alt nivell de tensió i per les imatges de càrregues policials en col·legis electorals de Catalunya, que van donar la volta al món.

La Llei del Referèndum i la resposta de l’Estat

El setembre de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Referèndum d’Autodeterminació, així com la Llei de Transitorietat Jurídica, que havia de regular el pas de Catalunya a un eventual estat independent.

Totes dues normes es van aprovar en sessions extraordinàries i, gairebé de seguida, van ser suspeses pel Tribunal Constitucional. El Govern espanyol va insistir que qualsevol referèndum sobre la independència de Catalunya contradeia la Constitució vigent.

La preparació de l’1‑O a Catalunya

Malgrat la suspensió, el Govern va mantenir la convocatòria. Durant les setmanes prèvies a l’1‑O, Catalunya va viure:

• Campanyes a favor i en contra de la participació en el referèndum de Catalunya.
• Citacions i investigacions judicials adreçades a responsables polítics i funcionaris.
• Escorcolls en impremtes i naus per localitzar urnes i paperetes.
• Mobilització en centres cívics i escoles per mantenir oberts els col·legis electorals.

La jornada de l’1 d’octubre a Catalunya

La jornada de l’1‑O es va caracteritzar per la confrontació entre la voluntat del Govern de celebrar el referèndum a Catalunya i la decisió de l’Estat d’impedir-lo:

• Es va intentar votar en milers de col·legis electorals repartits per tot el territori català.
• La Policia Nacional i la Guàrdia Civil van intervenir en diversos punts, amb càrregues i ús de la força per tancar col·legis i requisar urnes.
• Els Mossos d’Esquadra, la policia autonòmica de Catalunya, van ser objecte d’intens escrutini per la seva actuació, considerada insuficient per part de la Fiscalia.
• Les imatges de persones votant i de càrregues policials es van convertir en un símbol del conflicte entre Catalunya i l’Estat.

Resultats i participació de l’1‑O

D’acord amb les dades anunciades per la Generalitat de Catalunya, al voltant del 43 % de les persones amb dret de vot haurien participat a l’1‑O, amb un percentatge molt alt de vots a favor de la independència de Catalunya.

Tanmateix, factors com l’abstenció promoguda pels partits contraris a la independència, la manca d’un cens verificable i les condicions excepcionals de la jornada van fer que la interpretació d’aquests resultats fos molt diferent segons la posició política de cada actor.

Diferències clau entre el 9‑N i l’1‑O a Catalunya

Tot i que comparteixen context —el debat sobre el futur polític de Catalunya—, el 9‑N i l’1‑O van ser processos diferents pel plantejament, el desenvolupament i els efectes. Entendre aquestes diferències ajuda a ordenar millor la cronologia del procés.

En resum, el 9‑N es recorda a Catalunya com un primer exercici de consulta, més simbòlic i amb menys confrontació directa. L’1‑O, en canvi, va ser un punt de xoc màxim que va obrir una nova etapa en el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.

Conseqüències polítiques i judicials per a Catalunya

Els referèndums del 9‑N i de l’1‑O no s’entenen només com a dies concrets, sinó com a peces d’un procés més ampli que ha tingut conseqüències de llarg abast per a Catalunya i per al conjunt de l’Estat.

Després del 9‑N: del dret a decidir al mandat electoral

Després del 9‑N, el debat a Catalunya es va desplaçar cap a les eleccions autonòmiques de 2015, que els partits independentistes van presentar com una mena de “plebiscit” sobre el futur del país. La lectura d’aquells resultats com a “mandat” per avançar en la desconnexió va ser clau per als passos següents del procés.

Després de l’1‑O: declaració i article 155

La seqüència posterior a l’1‑O va ser intensa:

• Declaració unilateral d’independència al Parlament de Catalunya.
• Aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb el cessament del Govern i la intervenció de l’autonomia catalana.
• Convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el desembre de 2017.

Judicis, condemnes i indults

Els anys següents es van caracteritzar per una forta judicialització del conflicte polític català:

• Processament de dirigents polítics i socials de l’independentisme català.
• Condemnes per delictes com sedició i malversació a diversos exmembres del Govern i líders d’entitats socials.
• Indults parcials aprovats posteriorment pel Govern central.

Amnistia i nou escenari a Catalunya

Actualment, el debat sobre una llei d’amnistia per fets vinculats al procés ha obert una nova etapa. L’aplicació d’aquesta mesura afecta tant responsables polítics com persones investigades per actuacions relacionades amb els referèndums a Catalunya.

Més enllà de les posicions a favor o en contra, l’amnistia s’ha convertit en una peça clau del debat sobre com recompondre les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat, i sobre com gestionar el llegat del 9‑N i de l’1‑O.

Com es recorden avui el 9‑N i l’1‑O a Catalunya

En la memòria col·lectiva de Catalunya, el 9‑N i l’1‑O ocupen un lloc destacat, però no s’interpreten de la mateixa manera per tota la societat catalana.

Per a una part important de l’independentisme, l’1‑O simbolitza el moment en què Catalunya va intentar exercir un mandat democràtic i es va trobar amb una resposta repressiva. Per a sectors contraris a la independència, l’1‑O representa una ruptura greu de la legalitat i de les regles comunes del sistema polític.

El 9‑N, en canvi, sovint es veu com una etapa prèvia, amb un component més pedagògic i menys conflictiu, però també com l’inici d’una dinàmica en què Catalunya i l’Estat van seguir lògiques cada vegada més allunyades.

Entendre com es recorden aquests episodis a Catalunya —i què signifiquen per a cada actor— és essencial per analitzar el present i el futur del país amb més matisos i menys tòpics.

Preguntes freqüents sobre els referèndums 9‑N i 1‑O a Catalunya

Següents passos per entendre millor Catalunya

Si has arribat fins aquí, ja tens una base sòlida per explicar què van ser el 9‑N i l’1‑O a Catalunya. El pas següent és situar aquests episodis en un mapa més ampli: la història recent de Catalunya, el seu sistema polític, la seva societat i la seva economia.