Quan pensem en modernisme català, la ment viatja de seguida a façanes ondulants, balcons de ferro forjat o vitralls de colors. Tanmateix, una de les aportacions més originals i menys conegudes d’aquest moviment es troba sota els nostres peus: els tipus de sols modernistes a Catalunya, autèntics llenços horitzontals que combinen art, tècnica i funcionalitat.
Recórrer un pis de l’Eixample, el vestíbul d’una finca regia o el hall d’un antic cafè és descobrir que cada estança explica una història a través del seu paviment. Des del mosaic hidràulic fins al mosaic Nolla, passant per terrassos, sols ceràmics i paviments de pedra natural, la Catalunya modernista va convertir el sòl en una peça clau del projecte arquitectònic.
En aquest article explorem els principals tipus de sols modernistes catalans, les seves característiques, com reconèixer-los i quins reptes planteja la seva conservació en ple segle XXI.
El modernisme català vist des del sòl
El modernisme català, desenvolupat a finals del segle XIX i les primeres dècades del XX, va coincidir amb una explosió urbana, industrial i burgesa. Barcelona i moltes ciutats catalanes vivien una reforma profunda del seu teixit urbà, i el paviment interior es va convertir en un element més d’innovació i prestigi.
Arquitectes com Antoni Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch van entendre ben aviat que el sòl no era un simple acabat: havia de dialogar amb les parets, els sostres, el mobiliari i fins i tot amb la llum. El resultat van ser composicions que anaven des de mosaics sobri d’inspiració geomètrica fins a autèntiques tapes florals en gres, ciment pigmentat o petites teseles ceràmiques.
Idea clau: si les façanes modernistes construeixen la identitat de les ciutats catalanes cap a fora, els sols modernistes expliquen la seva història cap a dins: la dels llars, els comerços i les institucions que van impulsar la modernitat.
Mosaic hidràulic: l’icona del sòl modernista a Catalunya
Si hi ha un paviment que simbolitza el modernisme català, és el mosaic hidràulic. Nascut a mitjans del segle XIX i popularitzat massivament amb el modernisme, aquest tipus de baldosa de ciment pigmentat va permetre democratitzar el color i el dibuix als sols.
Què és exactament el mosaic hidràulic?
El mosaic hidràulic és una baldosa de fabricació artesanal que no es cou en forn. Es premsa en motlles metàl·lics combinant:
- Una capa superficial de ciment blanc, pols de marbre i pigments de color.
- Una capa intermèdia absorbent de ciment gris i sorra.
- Una capa base de major gruix, que aporta estabilitat i resistència.
Després del premsat es submergeix en aigua, d’aquí el terme “hidràulic”. El resultat és una peça d’alta durabilitat, amb colors intensos i un acabat característic lleugerament setinat quan està ben tractada.
Rasgos estètics del mosaic hidràulic modernista
A Catalunya, el mosaic hidràulic es va convertir en un laboratori de disseny. Alguns rasgos habituals en paviments modernistes són:
- Motius florals i vegetals: fulles d’acant, flors estilitzades, guirnades.
- Geometries complexes: estrelles, rosetons, grecques, composicions en diagonal.
- Ús de cenefes i catifes: el centre de l’estança es concep com una catifa, emmarcada per una cenefa perimetral distinta.
- Paletes cromàtiques riques: verds ampolla, ocres, granats, blaus cobalt, marfiles i grisos.
Als pisos de l’Eixample barceloní és freqüent que cada habitació tingui un paviment hidràulic diferent, adaptat a l’ús de l’espai: dissenys més sobri a zones de servei i composicions més ornamentades a sales i menjadors.
Com reconèixer un sòl de mosaic hidràulic antic
Un sòl hidràulic original modernista sol presentar:
- Lleugeres irregularitats en el dibuix, fruit de la fabricació manual.
- Juntes estretes i, en ocasions, algun desgast o ple de lletada antiga.
- Desgaste natural a les zones de més trànsit, que matisa el brill però no borra el color.
- Possibles parxes amb peces canviades, a vegades d’un altre disseny o to.
Actualment, moltes vivendes aposten per recuperar els seus paviments hidràulics en lloc de cobrir-los amb parquet o ceràmica nova. Quan el sòl presenta esquerdes, taques profundes o peces trencades, sol ser necessària una restauració professional especialitzada en sols antics.
En Barcelona i altres ciutats catalanes, aquesta restauració ha guanyat pes en projectes de rehabilitació. Alguns equips tècnics combinen netejat suau, polit controlat i protecció per tornar el brillant sense borra la pátina del temps. Fins i tot existeixen serveis centrats en restaurar sols modernistes amb mètodes ecològics que respecten tant el material com el disseny original.
Mosaic Nolla: la precisió industrial que va conquerir els interiors burgesos
Un altre nom clau en els tipus de sols modernistes a Catalunya és el mosaic Nolla. A diferència de l’hidràulic, el seu origen està lligat a la indústria ceràmica i a la recerca de paviments d’alta precisió i resistència.
Què és el mosaic Nolla?
El mosaic Nolla pren el nom de Miguel Nolla, industrial ceràmic que va impulsar la producció de petites teseles de gres porcelànic d’extraordinària qualitat. Aquestes peces, de pocs centímetres de costat, s’utilitzaven per crear catifes polièdriques, composicions geomètriques i combinacions cromàtiques molt elaborades.
Entre les seves característiques tècniques destaquen:
- Altíssima resistència al desgast.
- Superfície llisa i compacta, apta per espais de trànsit intens.
- Dissenys muntats peça a peça, a mode de mosaic, amb una precisió gairebé matemàtica.
Estètica del mosaic Nolla a Catalunya
A Catalunya, els sols de mosaic Nolla s’associaven a interiors de alt nivell: vivendes burgeses, despatxos professionals, salons de representació. Els seus rasgos més identificables són:
- Dibuixos geomètrics molt complexos, amb rombes, hexàgons, estrelles i cenefes.
- Contrasts de color calculats: marrons, cremes, blaus i verds profunds.
- Presència d’alfombras centrals i marcs perimetrals que van delimitar zones d’ús.
La precisió d’aquestes composicions fa que, fins i tot avui, molts professionals de l’interiorisme busquin inspiració en el llenguatge Nolla per a projectes contemporanis.
Reptes de conservació del mosaic Nolla
Conservar un sòl de mosaic Nolla implica:
- Evitar productes de neteja agressius que puguin obrir el porus o atacar el rejuntat.
- Reparar les teseles soltes amb morters compatibles i tècniques d’intervenció mínima.
- Recórrer, quan falten peces, a peces de reposició el més fidels possibles a l’original.
En la darrera dècada ha sorgit fins i tot un petit mercat de peces de Nolla de recuperació i de reproduccions fidels, precisament per donar resposta a aquestes restauracions.
Altres tipus de sols modernistes a Catalunya
Encara que l’hidràulic i el Nolla se’n porten bona part del protagonisme, el catàleg de sols modernistes catalans inclou altres materials igualment interessants:
1. Terrassos i paviments continus
El terrazo tradicional —mescla d’àrids i ciment polit— es va utilitzar de manera significativa en vestíbuls i escales. En clau modernista, apareixen:
- Terrassos amb àrids de marbre de diferents colors.
- Combinacions de franges i cenefes incrustades.
- Acabats polits amb alt brillantor, molt valorats als portals de finques regies.
2. Sols ceràmics esmaltats
El modernisme català també va aprofitar la pujança de la indústria ceràmica. Molts pisos i locals històrics conserven:
- Paviments de gres esmaltat amb motius florals.
- Baldoses de relleu suau, pensades per a zones humides (cuines, galeries, patis).
- Combinacions bicolor (blanc i blau, blanc i verd) en damer o espiga.
3. Pedra natural: marbre i calçs
En edificis públics i alguns interiors burgesos, el modernisme va apostar per pedra natural:
- Marbre en llambordes rectangulars o en composicions estrella.
- Escales amb empremta de pedra i contramel d’ceràmica decorada.
- Combinacions de pedra clara i fosca per dibuixar catifes als portals.
4. Sols de fusta amb marqueteria
En salons nobles i despatxos, el paviment modernista sovint era parquet amb:
- Dibuix en espiga, damero o espiga doble.
- Marcs perimetrals en fusta fosca.
- Combinació puntual amb peces ceràmiques a les cantonades.
Tot aquest ventall de materials demostra que el modernisme no es va limitar a un sol tipus de sòl, sinó que va explorar solucions variades segons el pressupost, l’ús i la imatge que es volia projectar.
Gaudí i els paviments orgànics: de l’Eixample als icons universals
Quan es parla de sols modernistes a Catalunya és impossible no esmentar el llegat d’Antoni Gaudí. Encara que bona part de la seva obra és única i difícil de classificar, diversos dels seus projectes ofereixen pistes clares sobre la seva concepció del paviment com a part d’un sistema global.
El panot de la flor de Barcelona
En l’espai públic, un dels sols més famosos inspirats per l’estètica modernista és el panot de la flor, la baldosa de sis pètals que alcatifa tantes carrers de Barcelona. El seu èxit es deu a que auna:
- Disseny senzill, reconeixible i replicable.
- Bon evacuació de l’aigua gràcies al relleu.
- Facilitat de producció industrial i reposició.
Aunque no va ser dissenyat per Gaudí, s’ha convertit en un símbol popular de la ciutat, fins al punt d’aparèixer en souvenirs, tèxtils i decoració contemporània.
Els paviments de la Casa Batlló i la Pedrera
En edificis com la Casa Batlló o la Casa Milà (La Pedrera), Gaudí va treballar amb hidràulics especials, dissenys exclusius i combinacions molt estudiades entre:
- Sols de mosaic hidràulic de dibuix orgànic.
- Transicions fluides entre paviments segons l’estança.
- Elecció de tonalitats vinculades a la llum natural de cada espai.
Sòl hexagonal de Gaudí per al Passeig de Gràcia
Un dels paviments més singulars és el sòl hexagonal de Gaudí, dissenyat originalment per a la Casa Batlló i finalment instal·lat al Passeig de Gràcia. Es tracta de baldosas de relleu suau amb motius marins (algues, closques, estrelles), que es llegeixen com un dibuix continu quan es col·loquen de forma conjunta.
Aquest cas demostra com el modernisme català va saber traslladar solucions d’interior a l’espai urbà, difuminant la frontera entre casa i ciutat.
Sols modernistes en habitatges actuals: conservar, restaurar o reinterpretar
La revalorizació del patrimoni modernista ha arribat també als sols. Cada vegada més propietaris que reformen pisos antics es fan la mateixa pregunta: què faig amb el paviment original?
Conservar: quan el sòl és una peça de museu habitable
Si el paviment hidràulic, Nolla o de pedra es troba en un estat raonable, l’opció més interessant sol ser conservar-lo. Això implica:
- Netejar amb productes neutres i aigua, evitant lleixius o desengreixants forts.
- Proteger amb ceres o segelladors respirables, sense crear pel·lícules plàstiques que amariïin.
- Assumir petites marques del temps com a part de la història de la casa.
En molts projectes d’interiorisme, el sòl modernista es converteix en el fil conductor de tota la reforma: es trien colors de parets, mobiliari i tèxtils pensant a dialogar amb el paviment.
Restaurar: un equilibri entre tècnica i sensibilitat
Quan el sòl és molt danyat —peces trencades, taques profundes, enfonsaments— sol ser necessari intervenir amb més intensitat. Aquí entren en joc tècniques com:
- Recol·locació puntual de baldosas soltes o despegades.
- Reposició de peces desaparegudes, idealment amb baldosas de recuperació o reproduccions fidels.
- Polit suau de l’ensemble per igualar nivells i obrir lleugerament el porus.
- Tractaments de cristalització o abrillantat en el cas de sols de pedra o terrasso.
A Catalunya, sobretot a Barcelona, l’experiència acumulada en rehabilitació modernista ha donat lloc a especialistes capaços d’intervindre de forma molt respectuosa, distingint entre el que s’ha de recuperar i el que convé deixar tal qual per no borrar la pátina històrica.
Reinterpretar: nous soles amb esperit modernista
No sempre és possible conservar els paviments originals. En aquests casos, molts projectes opten per paviments d’inspiració modernista:
- Baldoses hidràuliques actuals amb dissenys inspirats en catàlegs d’època.
- Porcelànics que imiten hidràulics o terrassos, amb millor comportament tècnic als banys i cuines.
- Combinacions de parquet amb catifes ceràmiques que evoquen el llenguatge Nolla.
De aquest mode, fins i tot en edificis nous, és possible mantenir una certa continuïtat estètica amb el patrimoni modernista que defineix tantes carrers i barris de Catalunya.
Com identificar un sòl modernista original: guia pràctica
Per a propietaris, compradors o curiosos, aprendre a identificar si un sòl és realment modernista pot marcar la diferència entre una simple reforma i la conservació d’un petit tresor.
Indicadors visuals
- Desgaste irregular: els sòls originals mostren zones més desgastades en eixos de circulació (entrada, passadís, portes) i millor conservades sota antics mobles.
- Dibuix continu: catifes i cenefes solen respondre a una lògica molt marcada, pensada per la planta original de la vivenda.
- Colors no perfectes: lleugeres variacions entre peces, petites taques o microdefectes indiquen fabricació artesanal.
Context del edifici
La data de construcció i el tipus de finca ofereixen pistes importants:
- Edificis d’entre 1880 i 1920, especialment en barris d’expansió burgesa, són bons candidats.
- Portals amb escales de marbre, baranes de ferro treballades i sostres alts solen estar associats a paviments cuidats.
- Si l’edifici està catalogat com a modernista o noucentista, és molt probable que el sòl tingui interès patrimonial.
Determinació tècnica
En cas de dubte, sempre és possible acudir a:
- Catàlegs antics de fabricants (alguns es conserven en arxius locals).
- Informes d’arquitectes o aparelladors especialitzats en patrimoni modernista.
- Comparacions amb altres finques similars de l’entorn.
El valor cultural i econòmic dels sols modernistes a Catalunya
Un sòl modernista ben conservat no només té valor estètic, sinó que també un impacte directe en el patrimoni i en el mercat immobiliari.
Patrimoni quotidià
Els paviments modernistes formen part del que alguns experts anomenen “patrimoni quotidià”: elements històrics integrats en la vida diària que no sempre són monumentals, però sí significatius. Cada baldosa explica la història d’una època de confiança en el progrés, la indústria i les arts decoratives.
Diferenciació en el mercat immobiliari
En ciutats com Barcelona, Girona o Reus, els pisos que conserven sols hidràulics, Nolla o terrassos originals solen distingir-se clarament:
- Es perceben com a vivendes amb caràcter i autenticitat.
- Atrauen a perfils de compradors sensibles al disseny i al patrimoni.
- Justifiquen en molts casos un major valor de mercat, sempre que el paviment es trobi en bon estat o sigui restaurable.
Preguntes freqüents sobre sols modernistes a Catalunya
Com puc saber si el meu sòl hidràulic és original o una reproducció recent?
Els hidràulics originals modernistes solen presentar variacions subtils entre peces, juntes més irregulars i desgast natural localitzat a les zones de major pas. També és habitual trobar petites diferències de to, fruit de la pigmentació artesanal. Les reproduccions actuals, en canvi, són més homogènies, amb bordes més perfectes i un aspecte general més uniforme.
És recomanable polir un sòl modernista antic?
Depèn de l’estat del paviment i del material. En sols de pedra, terrasso o Nolla, un polit controlat pot tornar brillantor i nivellar peces sense perdre el caràcter original. En el cas de mosaic hidràulic, és important evitar polits massa agressius que adelgessin en excés la capa de color. En intervencions delicades, convé demanar opinió a un especialista en restauració de sols històrics.
Quin manteniment diari necessiten els sols modernistes?
En general, els sols modernistes agraeixen una neteja senzilla: escombrar o aspirar freqüentment per evitar l’acumulació de pols i fregat amb aigua tèbia i sabó neutre. És preferible evitar productes molt alcalins o àcids, lleixius concentrades i desengreixants forts. També convé col·locar felpuds a les entrades i protegir les potes dels mobles per minimitzar ratllades.
Puc combinar sòl hidràulic antic amb paviments modernes en una reforma?
Sí. De fet, moltes reformes a Catalunya aposten per mantenir el sòl modernista en zones nobles (saló, rebedor) i combinar-ho amb paviments més tècnics (porcelànic, microciment, parquet) a cuines i banys. La clau és respectar les transicions, escollir colors que dialoguin bé i no recarregar excessivament el conjunt.
Els sols modernistes encaixen amb estils de decoració contemporanis?
Encaixen cada vegada millor. El contrast entre un paviment històric i un mobiliari contemporani, de línies netes, genera espais amb molta personalitat. El truc està en deixar que el sòl sigui el protagonista visual, escollint mobles més neutres i evitant sumar massa estampats en tèxtils o papers pintats.
Es continuen fabricant avui soles d’estil modernista a Catalunya?
Sí. Hi ha fabricants que produeixen mosaic hidràulic actual, tant recuperant dissenys de catàlegs històrics com creant motius nous inspirats en el modernisme. També existeixen porcelànics i altres materials que imiten visualment aquests paviments, amb prestacions tècniques adaptades a les necessitats contemporànies.