El Síndic de Greuges denuncia en un informe la “persecució sistemàtica” de la llibertat d’expressió en la imputació de Joan Comaaa
Desobediència / sindic greuges denuncia informe persecucio sistematica llibertat dexpressio imputacio joan coma
Joan Coma Roura intervenint en una concentració de suport a Vic el 7 d'octubre passat
Joan Coma Roura intervenint en una concentració de suport a Vic el 7 d'octubre passat

El Síndic de Greuges denuncia en un informe la “persecució sistemàtica” de la llibertat d’expressió en la imputació de Joan Coma

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, denuncia en un informe adreçat al Comissari Europeu de Drets Humans que “s’està produint a Espanya una deriva perillosa de restricció indeguda de la llibertat d’expressió”. Ribó ho afirma en un informe sobre el cas de Joan Coma Roura, regidor de Capgirem Vic, que ha estat citat per anar a declarar dilluns al matí davant el titular del jutjat número 2 de l’Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno. El Síndic de Greuges diu que l’actuació contra Coma Roura s’emmarca en “una persecució sistemàtica de la Fiscalia General de l’Estat contra la llibertat d’expressió política

A Joan Coma se l’acusa d’un presumpte delicte d’incitació a la sedició per unes paraules que va dir en el ple de l’Ajuntament de Vic del 9 de desembre de 2015 en el marc del debat d’una moció de suport a la Resolució del 9-N. En concret, apel·lant a la desobediència del consistori si se li requeria la documentació del ple davant una possible investigació de la justícia espanyola, ja que la Resolució del 9-N a la qual s’estava donant suport havia estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.

En concret, referint-se a la desobediència que s’hauria de practicar per assolir la independència, Coma Roura va fer servir la frase feta catalana que per fer la truita s’hauran de trencar els ous. Una expressió que la Fiscalia de l’Audiència Nacional, recollint una denúncia davant la Guàrdia Civil presentada pel regidor feixista de Plataforma Vigatana, Josep Anglada, qualifica de presumpta incitació a la sedició, delicte que el Codi Penal castiga amb vuit anys de presó.

L’informe del Síndic de Greuges adreçat al Comissari Europeu de Drets Humans cita jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol per desmuntar les tesis de la Fiscalia, i entra a analitzar fins a quin punt les paraules de Coma Roura al ple de Vic no s’adiuen en absolut amb la tipificació que fa el Codi Penal del delicte de sedició o d’incitació a la sedició. A partir dels arguments jurídics que detalla el Síndic de Greuges, aquest conclou que “una declaració d’adhesió d’un ple municipal a una altra declaració del Parlament difícilment pot encaixar en la conducta d’”impedir…, fora de les vies legals, l’aplicació de la llei”, que és el que qualifica com a sedició el Codi Penal.

Però és que, a més, el Codi Penal exigeix que l’actuació del que crida a la sedició sigui de forma tumultuària. El Tribunal Suprem espanyol, en una sentència de 1980 que crea jurisprudència, diu que el concepte de tumultuari equival a una aixecament “gregari, amorf, caòtic, anàrquic, inorgànic i desordenat o en batibull”. El Síndic de Greuges, per la seva part, recalca, que una declaració en un ple municipal “en cap cas implica aldarull, desordre, agressió, obstrucció, coacció ni cap altra conducta d’aixecament tumultuari” de les característiques descrites en la sentència del Suprem.

D’aquí que, amb independència del seu recorregut penal, el Síndic de Greuges conclou en el seu informe que la imputació de Joan Coma és “un greu atemptat contra la llibertat d’expressió en la seva dimensió més política”. Coma Roura ha estat el primer càrrec electe imputat pel delicte de sedició o incitació a la sedició des del restabliment de les institucions democràtiques a l’Estat espanyol.

Rafael Ribó cita en el seu informe altres perles referides a l’actuació de la Fiscalia en el cas de Joan Coma. Entre elles, que en el seu escrit de l’11 de novembre passat, només dos dies després de l’aprovació de la Resolució del 9-N al Parlament, el fiscal cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ja dictava una ordre adreçada a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, inclosos els Mossos d’Esquara, perquè l’informessin de la possible comissió dels delictes de sedició i rebel·lió per donar suport a la resolució parlamentària. “Sorprenentment”, ressalta el Síndic de Greuges, el fiscal Zaragoza dedicava tres de les nou pàgines del seu escrit a interpretar la tipificació vigent d’aquestes delictes conforme estaven descrits no en el Codi Penal actual, sinó en el Codi Penal de 1973, aprovat en plena dictadura franquista.

L’informe del Síndic es completa amb un esment a altres casos de persecució recent a la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol, especialment a partir de l’aprovació de la llei Mordassa. I cita més concretament el dels dos titellaires que el febrer passat van passar cinc dies en presó preventiva per una obra satírica.