De l’Estatut de 2006 al referèndum de l’1‑O, del judici del procés a la llei d’amnistia: una guia extensa i ordenada per seguir, pas a pas, com ha evolucionat el conflicte polític a Catalunya.
Què anomenem exactament “procés” a Catalunya?
Quan parlem de procés català ens referim al cicle polític i social que, a Catalunya, ha situat al centre del debat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i, en determinats moments, la possibilitat d’una independència unilateral respecte a l’Estat espanyol.
Tot i que l’independentisme català té arrels històriques molt més antigues, bona part de les anàlisis situa el nucli del procés entre dos grans moments:
- la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional de 2010, que retalla diversos articles i provoca una reacció social massiva;
- i les fases obertes pel judici als líders del procés (2019), els indults de 2021 i la llei d’amnistia aprovada el 2024, que vol tancar jurídicament una part important de les causes penals vinculades a aquest cicle.
Aquesta cronologia del procés català està pensada per a qualsevol persona o organització que necessiti entendre què ha passat a Catalunya en els darrers anys, en quin ordre i amb quines conseqüències: periodistes, equips de comunicació, ONG, institucions, empreses que operen al territori català, així com estudiants i investigadors interessats en el conflicte polític català.
Si busques una visió ràpida del procés independentista català, aquestes són les principals fites que marquen l’evolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol:
-
2006–2010 – Estatut de Catalunya i sentència del Tribunal Constitucional
S’aprova en referèndum un nou Estatut d’Autonomia. El 2010, el Tribunal Constitucional retalla articles clau i en limita l’abast, fet que provoca una gran manifestació a Barcelona amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. -
2012–2014 – Diades massives i consulta del 9‑N
La Diada del 2012 a Catalunya i les mobilitzacions posteriors consoliden l’independentisme com a actor central. El 2014 se celebra la consulta del 9‑N malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. -
2015 – Eleccions del 27‑S i full de ruta
Les eleccions catalanes del 27 de setembre es presenten com a “plebiscitàries” sobre la independència. La majoria parlamentària resultant impulsa un full de ruta cap a un nou Estat català. -
2017 (setembre) – Lleis del referèndum i de transitorietat
El Parlament aprova la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat Jurídica, suspeses cautelarment pel Tribunal Constitucional. -
2017 (1‑O) – Referèndum i càrregues policials a Catalunya
L’1 d’octubre se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya, marcat pel xoc amb els cossos policials i un fort impacte mediàtic internacional. -
2017 (octubre) – Declaració unilateral i aplicació de l’article 155
El Parlament aprova una declaració unilateral d’independència. El Govern espanyol respon aplicant l’article 155 de la Constitució, cessant el Govern català i intervenint l’autonomia catalana. -
2017–2018 – Presó preventiva i exili
Diversos dirigents catalans són empresonats de manera preventiva, mentre que d’altres marxen a l’estranger i inicien una batalla judicial davant tribunals europeus. -
2019 – Judici del procés i sentència
El Tribunal Suprem jutja líders polítics i socials del procés i dicta sentències amb penes de presó i inhabilitació per sedició i malversació, entre altres delictes. -
2021 – Indults als líders del procés
El Govern espanyol concedeix indults parcials als nou dirigents empresonats, que surten de la presó però mantenen les inhabilitacions per ocupar càrrecs públics. -
2022–2023 – Reformes penals i nova fase de negociació
Es modifica el Codi Penal, derogat el delicte de sedició i reformulada la malversació, mentre s’obre una nova fase de diàleg polític entre el Govern central i el Govern de la Generalitat. -
2024 – Llei d’amnistia per als fets del procés
Les Corts espanyoles aproven una llei d’amnistia destinada a perdonar determinats delictes i responsabilitats administratives vinculats al procés a Catalunya. -
2025 – Aplicació de l’amnistia i nou escenari
L’amnistia s’aplica cas per cas als tribunals. El Tribunal Constitucional avala la llei, mentre el conflicte polític entra en una nova fase marcada pel debat sobre el model territorial i el futur de Catalunya dins d’Espanya i de la Unió Europea.
Si vols aprofundir més en el context català, et recomanem continuar llegint la línia de temps completa del procés català que trobaràs a continuació.
Antecedents: de l’Estatut de Catalunya a la sentència del Tribunal Constitucional
Reforma de l’Estatut i expectatives d’encaix (2003–2006)
A principis dels 2000, la política catalana s’orienta cap a una reforma profunda de l’Estatut d’Autonomia amb l’objectiu d’actualitzar l’autogovern, reconèixer millor la realitat nacional de Catalunya i redefinir la seva posició dins d’Espanya. El 2006, el nou Estatut és aprovat pel Parlament de Catalunya, negociat a les Corts Generals i referendat per la ciutadania catalana.
Per a molts sectors a Catalunya, aquest nou Estatut havia de ser el punt de partida d’una etapa d’estabilitat i reconeixement. Tanmateix, el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular i la llarga deliberació del Tribunal Constitucional obren un període d’incertesa que marcarà la política catalana durant la dècada següent.
Sentència del Constitucional i resposta a Catalunya (2010)
L’any 2010, el Tribunal Constitucional dicta una sentència que retalla articles clau de l’Estatut i en sotmet d’altres a una interpretació restrictiva. Més enllà del contingut jurídic, la percepció d’una part important de la societat catalana és que s’han tocat elements simbòlics i polítics fonamentals, inclosa la referència a Catalunya com a “nació”.
La resposta ciutadana és immediata: una manifestació massiva a Barcelona amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” omple els carrers i anticipa el canvi d’escala que viurà el debat sobre el futur polític de Catalunya als anys següents.
Fase de mobilització massiva a Catalunya (2012–2014)
La Diada de 2012 i el gir del debat polític
L’11 de setembre de 2012, la Diada Nacional de Catalunya reuneix centenars de milers de persones a Barcelona amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. Aquesta mobilització suposa un salt qualitatiu: l’independentisme deixa de ser un actor minoritari i passa a ocupar el centre de l’escenari polític català.
L’aleshores president Artur Mas interpreta la magnitud de la Diada com un mandat per avançar cap al dret a decidir. S’obre un cicle de negociacions amb el Govern espanyol i, finalment, s’aposta per convocar eleccions anticipades a Catalunya per reordenar majories i plantejar un full de ruta cap a un eventual referèndum.
La Via Catalana i noves formes de mobilització
El 2013 s’organitza la Via Catalana: una cadena humana que recorre Catalunya de nord a sud, inspirada en experiències internacionals com la Baltic Way. La imatge de milers de persones enllaçades al llarg del territori català reforça la dimensió internacional del procés i consolida les organitzacions socials com a actors clau.
La consulta del 9‑N de 2014
El Govern impulsa una llei de consultes amb la mirada posada en un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. La llei és suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional, i l’Executiu català reconverteix la cita en un “procés participatiu” el 9 de novembre de 2014, el conegut 9‑N.
Més de dos milions de persones participen en la consulta, que no té efectes jurídics vinculants però sí un fort impacte polític i simbòlic. Anys després, l’organització del 9‑N serà objecte de procediments judicials i condemnes per desobediència a càrrecs del Govern.
Del 27‑S a l’1‑O: eleccions plebiscitàries, full de ruta i referèndum
Eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015
El 27 de setembre de 2015 se celebren eleccions a Catalunya plantejades, per part dels partits sobiranistes, com a “plebiscitàries” sobre la independència. La candidatura Junts pel Sí i la CUP sumen majoria absoluta en escons, però no en vots, cosa que obre un debat intens sobre com interpretar el resultat i com ha d’avançar el full de ruta.
Després d’una negociació complexa, Artur Mas fa un “pas al costat” i s’investeix com a president Carles Puigdemont a principis de 2016. El nou Govern assumeix el compromís d’organitzar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya.
Resolucions de desconnexió i tensió institucional
Entre 2015 i 2017, el Parlament aprova diverses resolucions de “desconnexió” amb l’Estat i manté la idea d’un referèndum. El Govern espanyol recorre una part important d’aquestes iniciatives davant el Tribunal Constitucional, que les suspèn o les anul·la.
En paral·lel, les entitats civils catalanes continuen organitzant grans mobilitzacions cada Diada, consolidant el suport social al dret a decidir i al procés independentista.
Lleis del Referèndum i de Transitorietat (setembre de 2017)
El 6 i 7 de setembre de 2017, el Parlament de Catalunya aprova la Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Les sessions parlamentàries són tenses i estan marcades per l’absència o la marxa de bona part de l’oposició.
El Tribunal Constitucional suspèn cautelarment les lleis i adverteix de possibles responsabilitats penals en cas de continuar amb els passos previstos. Tot i això, el Govern manté la convocatòria del referèndum per a l’1 d’octubre de 2017.
1 d’octubre de 2017: referèndum a Catalunya
L’1‑O se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya enmig d’una forta tensió institucional. L’Estat desplega un dispositiu policial per fer complir la suspensió del Constitucional, mentre el Govern català crida a la participació.
La jornada deixa imatges de càrregues policials en diversos punts del territori català, urnes intervingudes i col·legis electorals tancats, però també de llargues cues de votants i d’una mobilització ciutadana massiva. Els resultats oficials, no reconeguts per l’Estat, són interpretats pel Govern com un mandat per avançar cap a la independència.
DUI, article 155 i eleccions del 21‑D a Catalunya
Declaració d’independència i suspensió
El 10 d’octubre de 2017, Carles Puigdemont compareix al Parlament i declara que Catalunya té dret a constituir-se en un Estat independent en forma de república, però tot seguit proposa suspendre els efectes d’aquesta declaració per facilitar un possible diàleg amb el Govern espanyol.
27 d’octubre de 2017: DUI i aplicació del 155
El 27 d’octubre, el Parlament aprova una declaració unilateral d’independència. En resposta, el Govern espanyol activa per primera vegada l’article 155 de la Constitució, cessa el Govern, dissol el Parlament i convoca eleccions autonòmiques a Catalunya per al 21 de desembre.
Paral·lelament, la Fiscalia presenta querelles per delictes com rebel·lió, sedició i malversació contra membres del Govern, la Mesa del Parlament i líders socials. Es decreta presó preventiva per a diversos dirigents, mentre que d’altres marxen a l’estranger.
Eleccions del 21‑D de 2017
Les eleccions catalanes del 21‑D, convocades directament des de Madrid, donen com a resultat una nova majoria absoluta en escons per a les forces independentistes. Això evidencia la persistència del conflicte polític i la fractura en les preferències sobre el futur de Catalunya dins d’Espanya.
De l’article 155 al judici del procés (2018–2019)
Una normalització institucional incompleta
Amb la formació d’un nou Govern i la recuperació formal de les institucions catalanes, l’article 155 es va aixecant. Tot i això, la normalització política a Catalunya és parcial: una part dels líders és a presó preventiva, una altra a l’exili, i el clima polític continua molt polaritzat.
Mentrestant, es preparen els processos judicials pels fets vinculats a l’1‑O i a les lleis de desconnexió, que es convertiran en l’eix central del debat polític sobre Catalunya durant els anys següents.
El judici del procés al Tribunal Suprem
El 2019 té lloc al Tribunal Suprem el conegut judici del procés, que asseu al banc dels acusats membres del Govern, l’expresidenta del Parlament i líders d’entitats socials catalanes. Se’ls acusa de delictes com sedició, desobediència i malversació.
Sentència d’octubre de 2019 i protestes a Catalunya
A l’octubre de 2019 es fa pública la sentència del Tribunal Suprem, que imposa penes de presó i inhabilitació a diversos dirigents del procés. La reacció a Catalunya inclou protestes massives, talls d’infraestructures i episodis d’aldarulls a Barcelona i altres ciutats, així com un intens debat sobre la proporcionalitat de les penes i el paper de la justícia en el conflicte polític.
Indults i nova fase de diàleg polític (2020–2022)
Debats sobre reformes del Codi Penal
En els anys posteriors al judici, s’obre a Espanya un debat sobre la reforma dels delictes de sedició i malversació, amb implicacions directes per a les condemnes del procés. Paral·lelament, es discuteixen possibles vies de distensió que inclouen la concessió d’indults als líders empresonats.
Indults parcials als líders del procés (2021)
El 2021, el Govern espanyol aprova indults parcials per als nou dirigents catalans que complien condemna pel procés. Els indults afecten les penes de presó, fet que permet la seva excarceració, però mantenen les inhabilitacions per a l’exercici de càrrec públic.
La mesura es presenta com un gest per afavorir la “reconciliació” i la “concòrdia” a Catalunya, però també genera rebuig en sectors contraris a la independència i obre un nou front de debat polític sobre la gestió del conflicte català.
Reformes penals i taula de diàleg
Posteriorment s’aproven canvis en el Codi Penal, com la derogació del delicte de sedició i la reformulació de la malversació. Aquestes reformes tenen impacte en diverses causes obertes vinculades al procés i reobren discussions sobre la interpretació de determinades conductes.
Al mateix temps, s’impulsa una taula de diàleg entre el Govern central i el Govern de la Generalitat, amb l’objectiu d’explorar vies polítiques per desjudicialitzar el conflicte. Els resultats són parcials i sovint objecte de controvèrsia dins del mateix sistema polític català.
Llei d’amnistia i tancament jurídic del cicle del procés (2023–2025)
Origen i contingut de la llei d’amnistia
Després de les eleccions generals de 2023, el debat sobre Catalunya torna a situar-se al centre de la política espanyola. Els acords per a la investidura del Govern inclouen el compromís d’aprovar una llei d’amnistia per als fets vinculats al procés català.
La llei d’amnistia es planteja com una eina per tancar jurídicament una part important de les causes penals relacionades amb el conflicte polític a Catalunya entre 2011/2012 i 2023, amb exclusions i matisos segons la naturalesa dels delictes implicats.
Aplicació als tribunals i paper del Tribunal Constitucional
Un cop aprovada i en vigor, la llei s’ha d’aplicar cas per cas. Els tribunals espanyols examinen quins procediments i condemnes encaixen dins del perímetre de l’amnistia i quins en queden fora. Això obre una nova etapa de controvèrsies jurídiques, especialment entorn de determinats supòsits de malversació o desordres públics.
El Tribunal Constitucional acaba avalant la constitucionalitat de l’amnistia, cosa que consolida la norma com una peça clau del tancament jurídic del procés. No obstant això, el debat polític i acadèmic sobre els seus efectes i sobre el seu encaix en el dret europeu continua obert.
Un nou escenari polític a Catalunya
Amb la combinació d’indults, reformes penals i amnistia, la dimensió estrictament judicial del procés es redueix de manera significativa. L’atenció torna a centrar-se en el debat polític sobre el futur de Catalunya: finançament autonòmic, grau d’autogovern, reconeixement nacional, relacions amb la resta d’Espanya i amb la Unió Europea.
En quin punt es troba avui el conflicte polític a Catalunya?
Avui, el procés independentista català es troba en una fase diferent de la dels anys de màxima tensió entre 2012 i 2017. El carrer ja no té la mateixa intensitat de mobilització que en els moments àlgids, però el debat sobre l’encaix de Catalunya a Espanya continua present al Parlament, als partits i a la societat.
La diversitat de posicions a la societat catalana és molt gran: hi ha qui defensa la independència, qui aposta per un model federal o confederal, qui prefereix mantenir l’statu quo autonòmic amb millores de finançament, i qui prioritza altres debats socials i econòmics per sobre de la qüestió territorial.
Per a qualsevol persona o organització que necessiti prendre decisions en relació amb Catalunya —des d’inversions empresarials fins a projectes socials o informatius—, disposar d’una cronologia clara i actualitzada del procés permet interpretar millor els senyals polítics, els riscos i les oportunitats que ofereix aquest territori del nord-est de la península Ibèrica.
Preguntes freqüents sobre la cronologia del procés català
Quan comença realment el procés català?
No hi ha una data única i consensuada. Algunes anàlisis situen l’inici del procés en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya el 2010; d’altres el vinculen a la Diada de 2012, quan les mobilitzacions independentistes es fan massives, o a les eleccions del mateix any. La mateixa llei d’amnistia pren com a referència fets produïts a partir de 2011/2012.
És el mateix “procés” que “procés sobiranista de Catalunya”?
A la pràctica, sí. Tots dos termes s’utilitzen per descriure el cicle polític i social de Catalunya vinculat a l’auge de l’independentisme, a la demanda d’un referèndum d’autodeterminació i al xoc institucional entre les institucions catalanes i l’Estat espanyol.
El procés s’ha acabat amb la llei d’amnistia?
L’amnistia pretén tancar una part important del front penal del procés, però no suposa el final del conflicte polític. El debat sobre el model territorial d’Espanya, el grau d’autogovern de Catalunya i la possibilitat de futurs acords o consultes continua molt viu.
Què ha passat amb els líders del procés després de l’amnistia?
La situació és diferent per a cada persona. En alguns casos, els procediments s’arxiven o es revisen; en d’altres, es plantegen dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia a determinats delictes o sobre la interpretació de la malversació. També és rellevant el paper de tribunals europeus i d’organismes internacionals que han seguit de prop l’evolució del cas català.
Puc fer servir aquesta cronologia del procés en informes o materials interns?
Pots citar aquesta cronologia del procés independentista català com a recurs de context per a informes, presentacions o projectes relacionats amb Catalunya. És recomanable sempre contrastar la informació amb fonts oficials i actualitzar les dades en funció dels nous esdeveniments polítics i judicials.
Catalunya canvia ràpid. Tenir una referència cronològica clara t’ajuda a interpretar millor el present i a seguir l’evolució del conflicte polític amb menys soroll i més context.