Llibertat d’expressió a Catalunya
Quan la paraula d’un regidor català es converteix en un problema penal
El cas del regidor de Vic Joan Coma, investigat per l’Audiència Nacional per un suposat delicte “d’incitació a la sedició” arran de les seves paraules en un ple municipal, s’ha convertit en un símbol de la persecució sistemàtica de la llibertat d’expressió política a Catalunya.
El Síndic de Greuges de Catalunya ha denunciat aquest retrocés democràtic en un informe específic sobre els retrocessos en matèria de drets humans, centrat en la llibertat d’expressió dels càrrecs electes i en la separació de poders al Regne d’Espanya.
Per què aquest cas és rellevant per a Catalunya
Aquesta pàgina està pensada per a càrrecs electes, entitats, col·lectius i persones de Catalunya que volen entendre com s’està utilitzant el dret penal i sancionador per limitar la llibertat d’expressió política, especialment en el context del Procés.
En concret, aquí hi trobaràs:
- Un resum clar de l’informe del Síndic de Greuges sobre retrocessos en drets humans i llibertat d’expressió dels càrrecs electes.
- Una explicació pas a pas del cas Joan Coma a Vic com a exemple de persecució d’opinions polítiques a Catalunya.
- El context de la persecució sistemàtica de la dissidència i la judicialització de la política a Catalunya i a l’Estat espanyol.
- El paper de l’Observatori del Procés com a espai de documentació, anàlisi i visibilització d’aquestes vulneracions de drets fonamentals.
- Orientació pràctica per documentar i defensar la teva llibertat d’expressió dins el marc legal català i estatal.
Context a Catalunya: llibertat d’expressió i Procés
Catalunya ha estat un dels epicentres europeus on més clarament s’ha vist com la resposta penal i sancionadora de l’Estat afecta l’exercici de drets fonamentals: llibertat d’expressió, reunió, participació política i representació institucional.
A ciutats com Barcelona, Vic, Badalona o Girona, ajuntaments i càrrecs electes han aprovat resolucions, declaracions i gestos simbòlics vinculats al dret a decidir i al Procés. Molts d’aquests actes han acabat als tribunals.
Aquesta dinàmica converteix Catalunya en un autèntic “laboratori” on es posa a prova fins on arriba la tolerància del sistema davant la dissidència política, i on es fa visible l’ús expansiu del dret penal en front de la protesta i la llibertat d’expressió.
Alhora, Catalunya ha viscut una de les mobilitzacions socials més sostingudes d’Europa en les darreres dècades: manifestacions massives, concentracions, performances, campanyes simbòliques… Aquest teixit cívic ha estat clau per defensar els drets nacionals i també per denunciar retrocessos democràtics.
Entendre l’informe del Síndic i el cas de Joan Coma és també entendre com s’intenta disciplinar aquest entramat social català, generant por, desgast i autocensura entre qui participa en el debat públic.
Claus de l’informe del Síndic de Greuges sobre retrocessos en drets humans
L’informe del Síndic de Greuges de Catalunya sobre “retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d’expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d’Espanya” s’ha convertit en una referència per entendre com estan canviant les regles del joc democràtic, especialment a Catalunya.
1. Un marc legal que estreny la llibertat d’expressió
El Síndic analitza com la combinació de la Llei de seguretat ciutadana (coneguda com a “Llei Mordassa”), les reformes del Codi Penal i els canvis a la Llei orgànica del Tribunal Constitucional han creat un entorn jurídic que facilita:
- Sancionar administrativament manifestacions, concentracions i determinades expressions a l’espai públic.
- Investigar penalment opinions, símbols i actuacions polítiques que haurien d’estar emparades per la llibertat d’expressió i l’autonomia local.
- Convertir conflictes polítics en expedients sancionadors o causes penals, en lloc de canalitzar-los a través del diàleg i la negociació.
2. Càrrecs electes catalans al punt de mira
Una part central de l’informe es dedica als càrrecs electes —especialment a Catalunya— que han estat investigats o perseguits per accions vinculades al seu mandat democràtic:
- Regidors i alcaldes que han aprovat mocions i resolucions lligades al dret a decidir i al Procés.
- Representants municipals sancionats per exhibir determinades banderes, obrir ajuntaments en dates polèmiques o participar en actes simbòlics.
- Diputats i altres càrrecs catalans investigats per les seves opinions i vots en seu parlamentària.
En tots aquests casos, el Síndic subratlla que la llibertat d’expressió de qui representa la ciutadania ha de rebre una protecció reforçada, i no pas una persecució agreujada.
3. Separació de poders i judicialització de la política
L’informe també alerta dels riscos per a la separació de poders. Reformes legals recents han ampliat les facultats d’òrgans com el Tribunal Constitucional i han afavorit que qüestions estrictament polítiques acabin resolent-se en jutjats i tribunals.
En el context català, això es tradueix en una judicialització de la vida política: decisions adoptades en plens municipals o al Parlament es responen amb querelles, inhabilitacions i processos penals, amb un efecte intimidatori sobre el conjunt de representants i de la ciutadania.
El cas Joan Coma: cronologia d’una imputació per sedició
El procediment contra Joan Coma Roura, regidor de la CUP a Vic, és un dels casos més clars de com una intervenció política en un ple municipal a Catalunya pot derivar en una imputació per sedició davant l’Audiència Nacional.
1. El ple de Vic i la metàfora de la truita
El desembre de 2015, durant un ple de l’Ajuntament de Vic, Joan Coma va defensar una moció de suport a una resolució del Parlament vinculada al procés sobiranista. En la seva intervenció va utilitzar la metàfora “per fer una truita cal trencar els ous” per explicar que qualsevol ruptura democràtica comporta costos i requereix actes de desobediència davant lleis considerades injustes.
Les seves paraules es van pronunciar en un context clarament polític, dins d’un òrgan democràtic, en representació d’una part de la ciutadania de Vic que l’havia escollit com a regidor.
2. De la denúncia a l’Audiència Nacional
A partir d’una denúncia presentada per un grup d’extrema dreta, la Fiscalia de l’Audiència Nacional va veure en aquella intervenció indicis d’un possible delicte d’incitació a la sedició. Es tractava d’un tipus penal especialment greu, no utilitzat contra càrrecs electes des de la denominada transició democràtica.
- El jutge va citar Joan Coma a declarar a l’Audiència Nacional a Madrid, allunyant el cas del seu context municipal a Catalunya.
- Coma va anunciar que no hi acudiria voluntàriament, reivindicant la desobediència civil i la defensa de la llibertat d’expressió a Catalunya.
- Finalment va ser detingut i traslladat a Madrid, on va declarar i va quedar en llibertat, però amb la causa oberta.
3. Arxivament de la sedició i persistència de la persecució
L’any 2017, el jutge de l’Audiència Nacional va acabar arxivant la imputació per sedició. Va reconèixer que, malgrat la duresa del discurs polític, les paraules de Joan Coma no encaixaven en el tipus penal de sedició, en no existir cap crida a un aixecament públic i tumultuari.
Tot i això, el jutjat es va inhibir a favor d’un jutjat de Vic per valorar la possible existència d’altres delictes com desobediència o prevaricació, mantenint la pressió judicial sobre el regidor.
El cas es va convertir en un exemple de com, encara que els càrrecs més greus caiguin, la maquinària judicial pot prolongar durant anys la incertesa, el desgast econòmic i el càstig polític.
4. Per què el Síndic parla de “persecució sistemàtica”
El Síndic de Greuges va citar expressament el cas de Joan Coma com a exemple d’una persecució sistemàtica de la llibertat d’expressió per part de les institucions estatals, i va alertar del precedent que suposa que un representant municipal català sigui portat davant l’Audiència Nacional per les seves opinions en un ple.
El que està en joc no és només la situació personal d’un regidor, sinó el missatge que s’envia a tots els càrrecs electes de Catalunya: expressar determinades posicions polítiques pot tenir conseqüències penals.
D’un cas concret a un patró de persecució sistemàtica
El cas Joan Coma no és un accident aïllat. Forma part d’una seqüència de procediments administratius i penals contra càrrecs electes i activistes catalans que el Síndic i diverses organitzacions han identificat com un patró de persecució sistemàtica de la llibertat d’expressió política a Catalunya.
En molts casos, l’esquema es repeteix amb variacions:
- Declaració, gest o acord polític en un òrgan català (ple, Parlament, acte institucional).
- Denúncia o demanda, sovint impulsada per actors contraris al Procés.
- Obertura de diligències penals per delictes greus (sedició, desobediència, odi, etc.) o sancions administratives d’alt impacte.
- Àmplia exposició mediàtica del procediment, amb efecte exemplaritzant sobre la resta de càrrecs i moviments socials.
- Eventual arxivament o rebaixa dels càrrecs, però després d’un període prolongat d’incertesa i desgast personal, polític i econòmic.
El resultat és un clima d’autocensura i contenció entre representants i ciutadania:
- Alguns ajuntaments reconsideren mocions o actes per por a multes, inhabilitacions o processos penals.
- Activistes i entitats catalanes valoren el risc de cada acció en termes de possibles expedients sancionadors.
- Part de la població interioritza que expressar certes posicions pot sortir car, cosa que empobreix el debat democràtic a Catalunya.
El paper de l’Observatori del Procés en la defensa de drets a Catalunya
L’Observatori del Procés neix precisament per documentar, analitzar i donar visibilitat a aquest tipus de vulneracions de drets fonamentals que afecten directament Catalunya i, en particular, la llibertat d’expressió de càrrecs electes i moviments socials.
L’Observatori recopila casos de judicialització del Procés, incloent-hi:
- Procediments penals contra càrrecs electes catalans pels seus discursos o votacions.
- Sancions administratives vinculades a concentracions, símbols i accions de protesta.
- Informes institucionals, com el del Síndic de Greuges, que alerten d’aquests retrocessos.
A partir d’aquesta informació, l’Observatori genera lectures en clau de drets humans, que permeten entendre cada cas (inclòs el de Joan Coma) dins d’un context més ampli.
Més enllà d’explicar casos, l’Observatori ajuda a:
- Situar en l’agenda catalana i internacional el retrocés de drets vinculat al Procés i a l’actuació de les institucions estatals.
- Facilitar materials i arguments perquè entitats, col·lectius i persones a Catalunya puguin explicar la seva situació en termes de llibertats i drets fonamentals.
- Alimentar un debat informat sobre què significa avui la llibertat d’expressió política a Catalunya.
Guia pràctica: com documentar i defensar la teva llibertat d’expressió a Catalunya
Si et reconeixes —totalment o parcialment— en el context descrit per l’informe del Síndic i pel cas Joan Coma, és important que no trivialitzis la situació. Encara que cada cas és diferent i requereix assessorament jurídic propi, hi ha algunes pautes generals que poden ajudar.
1. Documenta tot el que passa
La base de qualsevol defensa sòlida és un bon arxiu de fets. En el context català, on el relat públic es pot distorsionar fàcilment, la documentació és essencial.
- Conserva citacions, resolucions i notificacions oficials que rebis.
- Desa captures de pantalla, retalls de premsa i materials de xarxes socials relacionats amb el teu cas a Catalunya.
- Anota dates, llocs, òrgans implicats i contextos polítics en què es produeixen les actuacions contra tu o el teu col·lectiu.
2. Situa el teu cas en clau de drets humans
No es tracta només d’un conflicte personal o administratiu. L’informe del Síndic i l’experiència acumulada a Catalunya mostren que molts d’aquests procediments tenen a veure amb la llibertat d’expressió, el dret de participació política i la protesta.
Revisar la teva situació a la llum d’aquests estàndards t’ajudarà a entendre quins drets estan potencialment sent vulnerats i a explicar el cas amb més claredat.
3. Connecta amb xarxes i observatoris especialitzats
Catalunya compta amb un teixit important d’entitats, observatoris i espais d’anàlisi que treballen en la defensa de drets. Integrar el teu cas en aquestes xarxes permet:
- Que no es percebi com un episodi aïllat, sinó com a part d’un problema estructural.
- Compartir aprenentatges amb altres persones i col·lectius que han passat per experiències similars en el context del Procés.
- Enfortir la capacitat de resposta col·lectiva davant futurs retrocessos democràtics a Catalunya.
Recursos i referències sobre l’informe del Síndic i el Procés
Si vols aprofundir en la situació de la llibertat d’expressió a Catalunya i en l’impacte que té la judicialització del Procés, aquests són alguns àmbits que val la pena explorar.
L’informe del Síndic de Greuges de Catalunya sobre retrocessos en matèria de drets humans és un punt de partida fonamental. A aquest s’hi afegeixen:
- Altres informes del mateix Síndic sobre l’impacte del Procés en els drets civils i polítics a Catalunya.
- Documents d’organismes internacionals que han mostrat preocupació per la resposta penal al Procés.
A més dels informes jurídics, a Catalunya s’han produït nombroses anàlisis, cròniques i materials divulgatius que ajuden a entendre el Procés des de la perspectiva dels drets fonamentals.
Aquests recursos permeten veure el cas Joan Coma i d’altres de similars com a relats de resistència democràtica davant una estratègia de càstig i escarment.
Preguntes freqüents sobre l’informe del Síndic i el cas Joan Coma
Per què l’informe del Síndic de Greuges és important per a Catalunya?
Perquè es tracta d’un informe institucional elaborat des de Catalunya que documenta amb rigor com determinades lleis i decisions judicials estan afectant la llibertat d’expressió de càrrecs electes i ciutadania. Assenyala casos concrets, com el de Joan Coma, i demostra que el que passa a Catalunya no són episodis aïllats, sinó part d’un retrocés democràtic més ampli.
Què té d’especial el cas de Joan Coma a Vic?
El cas de Joan Coma és especialment significatiu perquè un regidor català va ser investigat per sedició per unes paraules pronunciades en un ple municipal, en l’exercici del seu mandat. És un dels exemples més clars de com s’ha intentat traslladar al terreny penal un debat estrictament polític sobre el futur de Catalunya i el Procés.
Encara hi ha riscos per a la llibertat d’expressió política a Catalunya?
Sí. Tot i que alguns procediments concrets han estat arxivats o rebaixats, el marc legal i la dinàmica de judicialització de la política continuen sent una realitat a Catalunya. Moltes persones i col·lectius segueixen exposats a sancions o causes penals per la seva participació en debats, protestes i actes vinculats al Procés i a la crítica institucional.
Aquesta anàlisi substitueix l’assessorament jurídic individual?
No. Aquesta pàgina ofereix una visió informativa i contextual sobre l’informe del Síndic i el cas Joan Coma a Catalunya, però no és assessorament jurídic personalitzat. Cada situació concreta té matisos propis i requereix la valoració de professionals del dret amb coneixement del cas.
Què aporta l’Observatori del Procés davant d’altres espais d’anàlisi?
L’Observatori del Procés se centra específicament en l’articulació entre Procés, drets fonamentals i retrocessos democràtics a Catalunya. El seu valor afegit és connectar casos concrets, com el de Joan Coma, amb un mapa més ampli de vulneracions, i oferir una mirada estructural sobre el que està passant al país.