La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és una de les forces polítiques més singulars del panorama català. Nascuda al calor dels moviments socials i del municipalisme, combina independentisme català, anticapitalisme i feminisme, amb una manera d’organitzar-se radicalment diferent de la dels partits tradicionals.
En aquest reportatge analitzem, amb mirada divulgativa i enfocament SEO, què és la CUP a Catalunya, com s’estructura per dins, quin paper juga al mapa polític català i quines són les seves prioritats programàtiques avui. També veurem per què el seu pes va molt més enllà dels escons que obté al Parlament.
Ideia clau: la CUP no s’entén només com un partit, sinó com una eina política dels moviments populars, amb fort arrelament local i un èmfasi constant en la democràcia de base i la desobediència civil.
Què és la CUP Catalunya: origen, ideologia i posició al mapa polític
De les assemblees locals a la política nacional
La CUP neix als anys noranta i dos mil com a candidatura municipalista en diferents pobles i ciutats de Catalunya. El seu focus inicial no està al Parlament, sinó als ajuntaments i en els problemes quotidians: habitatge, urbanisme, transport, equipaments públics o model turístic.
Amb el pas del temps i el creixement del moviment independentista, la CUP comença a teixir una xarxa d’assemblees locals que, coordinades, acaben donant el salt a les eleccions autonòmiques. A partir del 2012, entra al Parlament de Catalunya i es converteix en un actor clau en les majories sobiranistes.
Independència, socialisme i feminisme
La CUP es defineix com una organització política d’esquerres, independentista i feminista. A grans trets, els seus pilars ideològics són:
- Independentisme: defensa de la independència de Catalunya respecte de l’Estat espanyol, amb una estratègia basada en la ruptura democràtica i la desobediència a les lleis que consideren injustes.
- Anticapitalisme: crítica frontal a l’economia de mercat, a la precarietat laboral i al poder de les grans corporacions; aposta per un model socialista i comunitari.
- Feminisme i LGTBI+: voluntat d’incorporar la perspectiva feminista en totes les polítiques públiques, des de l’urbanisme fins al sistema educatiu.
- Ecologisme i decreixement: defensa d’un model productiu sostenible, amb límits al creixement, relocalització econòmica i protecció dels ecosistemes.
- Democràcia de base: aposta per assemblees obertes, referèndums interns i mecanismes permanents de control de càrrecs electes.
Aquest posicionament situa la CUP a l’espai de l’esquerra independentista, a l’esquerra d’ERC i clarament fora de la lògica dels grans partits de govern.
Com s’organitza la CUP: assemblees, territoris i presa de decisions
Entendre com s’organitza la CUP a Catalunya és clau per comprendre també la seva forma de fer política. Davant del model vertical típic dels partits, la CUP s’estructura en diferents nivells assemblearis.
Assemblees locals: el cor del projecte
El nucli de l’organització són les assemblees locals. Cada municipi o barri on la CUP té presència política disposa d’una assemblea oberta en què militen persones activistes, simpatitzants i càrrecs electes. Allà es debaten i es decideixen:
- Les línies polítiques locals (pressupostos municipals, mocions, aliances).
- Les propostes que es traslladen a les coordinacions territorials i nacionals.
- El seguiment i control dels regidors i dels equips de govern quan governen.
La CUP es defineix sovint com un espai polític de sota a dalt, on la sobirania recau a les bases i no en una cúpula dirigent.
Estructures territorials i nacionals
Per coordinar aquestes assemblees, l’organització compta amb:
- Assemblees territorials o comarcals, que agrups diverses assemblees locals.
- Òrgans de coordinació nacional que preparen estratègies, campanyes i posicionaments comuns.
- Espais sectorials (habitatge, educació, sanitat, feminisme, ecologia) on s’elabora el discurs temàtic.
Les decisions de més envergadura —per exemple, si donar suport o no a una investidura al Parlament— solen passar per amplis processos interns que inclouen debats públics a les assemblees i, en ocasions, votacions de militància.
Limitació de mandats i control de càrrecs electes
Un altre tret distintiu de la CUP és el seu codi ètic per a càrrecs públics, que inclou:
- Limitació de mandats per evitar la professionalització excessiva de la política.
- Topalls salarials: els representants no poden cobrar salaris molt superiors al sou mitjà.
- Rendició de comptes periòdica davant les assemblees locals i territorials.
- Obligació de mantenir vincles amb els moviments socials del territori.
Aquest sistema busca garantir que la militància mantingui el control sobre els seus representants i que aquests no perdin el contacte amb les realitats socials que diuen representar.
La CUP i el procés independentista: paper en el 1-O i al Parlament
La CUP com a motor de la ruptura democràtica
En el relat del procés independentista català, la CUP apareix de forma recurrent com a força que empeny cap a posicions de major confrontació amb l’Estat. Les seves línies mestres han estat:
- Defensar un referèndum unilateral quan no hi havia acord amb l’Estat.
- Apostar per la desobediència civil massiva com a eina política legítima.
- Rebutjar estratègies purament autonomistes o de reforma interna de l’Estat.
El seu paper en les negociacions d’investidura i en l’aprovació de lleis considerades de ruptura (com les lleis de desconexió) ha estat determinant per entendre les majories independentistes al Parlament.
El 1 d’octubre i la legitimitat del mandat
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 és un dels fets que més han marcat el discurs de la CUP. L’organització reivindica aquell dia com un moment d’autoorganització popular, on milers de voluntaris van protegir urnes i col·legis malgrat la intervenció policial.
Des d’aleshores, la CUP sosté que l’1-O va atorgar un mandat democràtic per avançar cap a la independència i que la manca de materialització institucional d’aquest mandat constitueix una de les grans contradiccions de l’espai independentista.
Relació amb altres forces independentistes
La CUP ha mantingut una relació ambivalent amb altres forces independentistes com ERC o Junts. D’una banda, comparteix amb elles l’objectiu d’aconseguir la independència. D’altra banda, es distança de les seves polítiques econòmiques, la seva aposta per la negociació amb l’Estat i la seva forma més clàssica de fer política.
Aquesta tensió s’ha expressat en moments clau com:
- Les negociacions d’investidura després de distintes eleccions autonòmiques.
- Els debats sobre fins on arribar en la desobediència institucional.
- Les discrepàncies sobre pressupostos, retallades o polítiques d’habitatge.
El resultat és una CUP que oscil·la entre el suport crític i l’oposició frontal, segons percep que el Govern s’allunya o s’apropa a l’horitzó de ruptura i justícia social que defensa.
Principals prioritats polítiques de la CUP a Catalunya
Més enllà de l’eix nacional, la CUP ha construït un programa ampli que toca pràcticament totes les àrees de la política pública. Les seves prioritats polítiques es poden ordenar en quatre grans blocs.
1. Independència i sobirania
El primer eix és el de la independència de Catalunya entesa no només com un canvi d’Estat, sinó com una redistribució del poder cap a les classes populars. En aquest bloc destaquen:
- Defensa del dret a l’autodeterminació mitjançant un referèndum vinculant.
- Aposta per la desobediència civil i institucional davant lleis que es perceben com injustes o antidemocràtiques.
- Reivindicació d’un Estat propi de caràcter republicà, amb forta participació ciutadana.
2. Justícia social i polítiques econòmiques
La CUP situa la lluita contra la desigualtat al centre del seu programa econòmic. Algunes de les seves propostes reiterades són:
- Reversió de retallades en sanitat, educació i serveis socials.
- Fiscalitat més progressiva, amb més pressió sobre grans fortunes, bancs i grans empreses.
- Reforç del sector públic i remunicipalització de serveis bàsics (aigua, residus, energia).
- Mesures contra la precarietat laboral i defensa dels drets de les treballadores.
3. Habitatge, ciutat i model turístic
En l’àmbit urbà i local, la CUP ha impulsat nombrosos debats sobre model de ciutat, accés a l’habitatge i turisme. Algunes línies habituals són:
- Defensa de l’habitatge com un dret i no com una mercaderia.
- Regulació estricta dels lloguers i dels fons d’inversió que compren edificis sencers.
- Límits al turisme massiu que encareix els lloguers i transforma els barris.
- Rebuig a grans projectes urbanístics que consideren especulatius.
En ciutats com Barcelona, Girona o Tarragona, la CUP i el seu entorn social han qüestionat repetidament l’impacte del turisme en el teixit veïnal, així com la gentrificació derivada d’aquestes dinàmiques.
4. Feminisme, ecologia i defensa dels serveis públics
Altres tres eixos que atravessen tot el programa de la CUP són el feminisme, l’ecologisme i la defensa dels serveis públics:
- Incorporació de la perspectiva de gènere en totes les polítiques (pressupostos, urbanisme, transport, educació).
- Suport a les aturades feministes i mesures contra la violència masclista.
- Aposta per una transició ecològica justa, amb energia renovable descentralitzada i control comunitari.
- Defensa d’una sanitat i educació 100% públiques, amb fi dels concerts en sectors on existeixi oferta pública suficient.
Municipalisme i teixit social: per què la CUP influeix més enllà de les urnes
Un dels punts menys visibles i, tanmateix, més rellevants per entendre la CUP a Catalunya és la seva connexió amb els moviments socials i amb el municipalisme.
La política que comença al barri
Per a la CUP, la política municipal no és un apèndix de la política nacional, sinó la seva base. Molts dels seus debats s’anclen en el que passa al barri: desnonaments, tancament de comerços, transformació de places, noves infraestructures o conflictes ambientals.
Aquesta proximitat permet que l’organització construeixi un relat polític proper, en què les grans paraules (sobirania, ruptura, socialisme) es tradueixen en conflictes concrets: el veí que no pot pagar el lloguer, l’escola concertada que selecciona alumnat, el CAP saturat o la contaminació que afecta els barris més pobres.
La CUP i els moviments socials
Part important de la militància de la CUP prové d’espais com:
- Plataformes pel dret a l’habitatge i contra els desnonaments.
- Col·lectius feministes i LGTBI+ de barri.
- Moviments ecologistes contra macroprojectes o infraestructures.
- Casals populars, ateneus i centres socials autogestionats.
Més que incorporar aquests moviments com “ala social” del partit, la CUP entén que és ella qui ha de ser eina política al servei de les lluites existents. D’aquí que moltes de les seves iniciatives institucionals reprodueixin reivindicacions treballades prèviament al carrer.
Debats interns i crítiques a la CUP: els reptes d’una organització assembleària
Com qualsevol força política, la CUP també afronta crítiques i desafiaments interns. El seu model assembleari, que és un dels seus trets diferencials, genera alhora tensions i preguntes.
Asamblearisme vs. agilitat política
Prendre decisions estratègiques a través de desenes d’assemblees locals i territorials té un avantatge evident: més pluralitat i control des de la base. Però també implica:
- Processos llargs en contextos on l’actualitat política exigeix respostes ràpides.
- Dificultat per mantindre una línia única quan hi ha sensibilitats internes molt diverses.
- Major exposició a conflictes públics durant les negociacions amb altres partits.
Aquests dilemes s’han vist, per exemple, en debats sobre si donar suport o no a investidures que implicaven compromisos difícils d’encabir amb el seu programa.
Gestió institucional i expectatives de canvi
Un altre dels reptes habituals per a la CUP és la gestió de les expectatives. Una part del seu electorat espera canvis ràpids i profunds allà on l’organització entra a governar o manté majories.
Tanmateix, la realitat institucional —limitacions pressupostàries, marcs legals, correlació de forces— condiciona fins a on es pot arribar en cada mandat. Això genera, a vegades, frustració en una part de la base i obliga la CUP a revisar constantment el seu equilibri entre carrer i institucions.
La CUP avui: perspectives de futur i possibles escenaris
Parlar de la CUP a Catalunya avui significa situar-la en un escenari polític canviant: recomposició de l’espai independentista, debats sobre prioritats socials i noves generacions de militància.
Relleu generacional i noves lluites
Amb els anys, la CUP ha anat incorporant noves generacions d’activistes, moltes d’elles vinculades a lluites climàtiques, feministes o antiracistes. Aquest relleu genera:
- Un discurs més transversal, que connecta l’eix nacional amb debats globals com la crisi ecològica o l’augment de l’extrema dreta.
- Major èmfasi en temes com cuidat, salut mental, precarietat juvenil o migracions.
- Reforç de la dimensió internacionalista de l’organització.
Més pes institucional o més focus al carrer?
Un dels grans debats de futur per a la CUP gira entorn de la seva estratègia institucional. Existeixen dos pols en tensió:
- Els qui consideren que la CUP ha de consolidar la seva presència en parlments i grans ciutats, sense perdre l’anclatge social.
- Els qui prefereixen prioritzar encara més l’acció de carrer i el treball comunitari, evitant quedar atrapats en les lògiques institucionals.
En qualsevol cas, el fil conductor sembla clar: la CUP seguirà apostant per la democràcia de base, la defensa dels drets socials i la independència com a projecte de país lligat a la transformació social.
Preguntes freqüents sobre la CUP a Catalunya
Per tancar aquest anàlisi, recopilem algunes preguntes freqüents sobre la CUP que ajuden a resumir el seu paper en la política catalana actual.
Què significa CUP i quins són els seus principals trets ideològics?
Les sigles CUP corresponen a Candidatura d’Unitat Popular. Es tracta d’una organització política catalana que combina independentisme, anticapitalisme, feminisme i ecologisme. Defensar la independència de Catalunya, però sempre vinculada a un projecte de transformació social profunda, amb més drets, més serveis públics i una economia menys desigual.
La CUP és un partit polític al seu ús o alguna cosa diferent?
Amb tot i participar en eleccions i tenir representació institucional, la CUP es defineix més com una eina política dels moviments populars que com un partit clàssic. La seva organització es basa en assemblees locals i territorials que prenen decisions de forma col·lectiva, amb forts mecanismes de control sobre càrrecs electes, limitació de mandats i topalls salarials.
Quin paper va jugar la CUP en l’1 d’octubre i en el procés independentista?
La CUP va ser una de les forces que més va pressionar per fer efectiu un referèndum unilateral d’independència quan no hi havia acord amb l’Estat. Durant l’1 d’octubre de 2017, moltes de les seves militants van participar activament en la defensa de col·legis i urnes. Des d’aleshores, l’organització reivindica l’1-O com un mandat democràtic pendent de materialitzar.
Quines són les prioritats polítiques actuals de la CUP a Catalunya?
A més de la independència, les prioritats de la CUP se centren en la justícia social, la defensa dels serveis públics, el dret a l’habitatge, les polítiques feministes i la transició ecològica. L’organització insisteix que no n’hi ha prou amb canviar el marc estatal: perquè la independència tingui sentit, ha d’anar acompanyada d’un canvi profund en el model econòmic i social.
Per què es diu que la CUP té més influència de la que indiquen els seus escons?
Amb tot i que la CUP sol obtenir menys escons que altres partits, la seva capacitat de condicionar majories parlamentàries i de marcar agenda al carrer és molt elevada. La seva presència en mobilitzacions, el seu vincle amb els moviments socials i el seu paper en negociacions d’investidura expliquen per què, sovint, les seves posicions pesen més del que reflecteixen les xifres estrictament electorals.